La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi i Interpretació

La Vicaria

Títol: La vicaria Autor: Marià Fortuny Cronologia: 1867-1870 Estil: realista Localització: MNAC (BCN) Tècnica: oli sobre fusta Motiu o gènere: escena costumista Dimensions: 60 x 94

Anàlisi Formal

Descripció iconogràfica:

L’obra s’estructura a partir de la gran perspectiva que s’estableix, el punt de fuga de la qual es troba en l’acte de signatura dels papers matrimonials del nuvi sota la mirada del testimoni i l’ajudant de vicari. En el mateix pla horitzontal se situen la seva esposa, els familiars, una figura que demana almoina i un senyor assegut amb el cap cobert esperant el seu torn. A l'esquerra, desvinculat del quadre, apareix el vicari atenent a un home i al marge apareix un segon grup de personatges més propers als espectadors que representen el pobre, tenint com a referència personatges típics de la imatgeria espanyola.

Cromatisme i llum:

Es presenta un cromatisme exacerbat, que aporta a l'obra una gran intensitat lumínica, més enllà de l’hipotètic finestral que il·lumina l’escena des de l’esquerra.

Espai:

Espai amb una gran perspectiva aplicada per l’autor, el punt de fuga de la qual se situa en l’acte de la firma.

Pinzellada:

Un aspecte destacable és el virtuosisme de la pinzellada, que es pot observar en la minuciositat dels vestits així com en els detalls del ferro forjat o en la policromia de les parets.

Composició i situació:

En la composició són interessants dos conceptes: un és el gran espai buit que s’estén a la part inferior de la tela i que ajuda a potenciar la perspectiva mitjançant les línies de terra, i el segon, la col·locació del llum daurat que penja del sostre i el braser que ajuden a equilibrar visual i pictòricament la composició.

Interpretació

Aspectes biogràfics:

La idea d’aquest tema sembla que li va venir després d’haver visitat diverses vegades la sagristia de l’església de San Sebastián de Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni amb Cecilia Madrazo, la filla del pintor Federico Madrazo. Tanmateix, la imatge no il·lustra una vista real de l’església ja que durant el llarg procés creatiu l’artista també es va inspirar en les nombroses capelles romanes que va poder contemplar durant la seva estada a Roma.

Aspectes de l’estil:

L’obra, inclosa dins del gènere tableautin (minuciositat, una obra ornamental), és a dir, teles de petit format, de factura minuciosa i evocadores de l’època setcentista, s’ha considerat com la imatge paradigmàtica d’un dels estereotips més típics de l’imaginari europeu del Romanticisme, és a dir, la societat espanyola està dominada per tradicions i costums ancestrals arcaics.

Episodi:

L’acció de l’obra transcorre en una vicaria típica del s. XVIII i reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma de la unió matrimonial.

Models i influències:

La seva influència més gran va ser la de Goya, empremta del qual es pot notar tant en les solucions de la composició, com en la inclusió de personatges populars i típics espanyols. D’altra banda, la seva estada al Marroc el porta a introduir una gran intensitat cromàtica plena de llum i d’exotisme. També rep influència barroca del virtuosisme, el preciosisme i les tècniques de Caravaggio. Ell ha servit com a punt de referència de la pintura espanyola de la darreria del s.XIX, l’impressionisme.

Tema:

Escena costumista on es veuen els aspectes principals de l’obra de Fortuny, preciosisme tècnic i el gust per l’anècdota.