Vicent Andrés Estellés: Llengua, Veu Poètica i Temes
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,83 KB
Vicent Andrés Estellés: Poeta Universal i Arrelat
Vicent Andrés Estellés és un poeta amb una dimensió universal. La seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals; amb el seu verb clar i senzill, acara veritats atemporals i apàtrides (sense pàtria), encara que, contràriament, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.
La Llengua Literària d'Estellés
La llengua literària d'Estellés es forja a partir de tres components sovint inseparables:
- La tradició clàssica.
- La llengua normativa del segle XX.
- L'aportació del valencià col·loquial de l'Horta.
En aquest sentit, el poeta reivindica una sèrie de paraules considerades antipoètiques (vulgarismes, frases populars, etc.) per al llenguatge poètic.
Les Persones Gramaticals en la Seua Poesia
Un element interessant de la seua poesia és l'aparició d'unes persones gramaticals que es familiaritzen amb el lector:
- El jo poètic que ens dóna pistes de la biografia de l'escriptor, ja que la seua vida i obra formen una unitat inseparable. Moments com, per exemple, la mort de la seua filla xicoteta marquen la seua escriptura.
- El jo poètic que vol ser anònim, "un entre tants".
- El jo que s'acara amb un tu, que és en realitat el mateix jo desdoblat, com si poeta i poema es miressin a l'espill.
- En altres ocasions, el tu és un altre: la persona estimada, la mort, un tu dins del nosaltres, etc.
Els Tons Poètics d'Estellés
De vegades, el poeta utilitza un to cívic i insubmís, que es converteix en la consciència col·lectiva. Hi ha també un to que es queixa de les circumstàncies, així com un to humorístic, obscè i sovint pornogràfic. Però, sobretot, destaca el to evocador.
La Mort en l'Obra d'Estellés
Cal distingir entre "La Mort" personificada, amb la qual el poeta dialoga, i "les morts", doloroses totes, especialment les familiars. A més de la mort tràgica, en Estellés hi ha una mort més quotidiana i assequible. Intenta humanitzar-la per entendre allò que sovint és incomprensible.
L'Amor en la Poesia Estellesiana
L'amor en el poeta de Burjassot no és una fantasia, ni està idealitzat. L'amor es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe, amb la vida.
Compromís Social: La Veu del Poble
En l'obra d'Estellés, el compromís amb la classe treballadora i amb la seua terra és una constant. Passa així a ser la consciència del poble, la seua veu.