Vicent Andrés Estellés: Temes i Llenguatge Poètic
Enviado por raul y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,4 KB
Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra.
Eixos Temàtics de l'Obra d'Estellés
Els eixos temàtics sobre els quals gira la seua poesia són:
La Quotidianitat en Estellés
Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals ell en fa un inventari: la gent, els llocs, les coses senzilles de la vida, les situacions històriques o del dia a dia.
El Tema de la Mort
El fet que la seua vida estigués marcada de manera directa per la mort (la Guerra Civil espanyola, la postguerra i la mort de la seua filla menuda) va fer que aquest tema esdevingués permanent.
L'Amor en la Poesia d'Estellés
Es tracta d’un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; no tracta l’amor d’una manera retòrica, sinó aplicant la seua pròpia experiència personal i amatòria com en Els amants. Aquest tractament de l’amor enllaça d’una manera molt directa amb la literatura medieval del segle XV.
Poesia de Caire Patriòtic
L’amor a la terra, a la llengua, a la història; la voluntat de voler catalogar de manera detallada el que som com a poble, fa que aquest tema també tinga un tractament important. Destaquem Llibre de meravelles.
Bases de la Llengua Poètica d'Estellés
La llengua poètica d’Estellés es construeix a partir de tres bases: la llengua dels nostres clàssics, especialment d’Ausiàs March; la literatura catalana del segle XX i la llengua del carrer.
Característiques del Llenguatge Poètic
Les característiques i les aportacions més destacables del seu llenguatge poètic són:
Llenguatge Proper a la Parla Quotidiana
Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana. Aquest apropament és motivat per dues raons: facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels. Ha estat capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament, però alhora arrelat en la parla quotidiana del poble. Cal destacar l’ús d’un registre col·loquial i, fins i tot, vulgar. També hi abunden les expressions i frases fetes: “agafà una bufa”, “a pastar fang”… Aquesta fraseologia pot carregar-se d’un sentit nou plenament poètic quan s’empra fora de context o modificada.
Comparacions d'Influència Ausiasmarquiana
Ús de comparacions d’influència ausiasmarquiana. Sovint relacionen una idea abstracta amb un objecte absolutament quotidià i banal: “tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu”.
Ús de l'Adjectivació Característica
La utilització de la doble qualificació, anteposada i postposada al substantiu (“llarg clamor unànime”), que provoca un ritme lent.
Repetició de Mots i Sintagmes
Ús del polisíndeton o repetició exagerada de conjuncions de coordinació.
Varietat en les Composicions Mètriques
Les composicions mètriques són variades. Llargues èglogues i poemes brevíssims, versos llargs i versos bisíl·labs, sonets clàssics i versificació lliure, estructures versiculars i repetició de versos sencers que emmarquen el poema.
El Poema Confessió
Empra sovint la primera persona. Des d’aquest jo concret assumeix la veu del seu poble. Els seus poemes són vistos com una mena de confessió íntima, però de caràcter universal.
El Poema Diàleg
El jo es desdobla en un jo i en un tu, un tu que és el desdoblament del poeta, però en el qual es pot també projectar el lector que vol fer seva l’experiència pròpia del poeta. De vegades, però, el tu no és assumible pel lector, sinó que és un tu concret: l’amic, l’amant, la mort.
Classificació de l'Obra
Sovint se sol encasellar l’obra d’Estellés dins del corrent poètic realista, però més que realista és un “poeta de realitats”, com va dir Joan Fuster.
Llibres Representatius
Llibres representatius d’Estellés són: Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), El Llibre de meravelles (1971), La clau que obri tots els panys (1971), Recomane tenebres (1972).