Vicent Andrés Estellés: Vida, Obra i Llegat Poètic Valencià

Vicent Andrés Estellés: Vida i Context Poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Se'l situa en el «Grup poètic de postguerra». Fou un poeta apassionat que retratà la vida quotidiana.

Temes Centrals i Compromís Cívic

Els seus temes recurrents són:

• L'amor
• La mort
• El sexe
• La por
• La ciutat
• El camp
• La dona

Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La pàtria no és per a ell un mot grandiloqüent i buit, sinó el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres. És un poeta de descripcions detallistes. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país.

Fonts del Llenguatge Literari Estellés

Fidel a les seues arrels, Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre tres pilars fonamentals:

1. La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment la d'Ausiàs March.
2. La llengua de les obres contemporànies dels poetes del segle XX.
3. La llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa i que mantingué viva durant tota la vida.

L'Obsessió per l'Amor i la Mort

La mort fascina Estellés. Quan el poeta de Burjassot parla de la mort, està parlant d'un cadàver estès a terra, de la mort concreta. Però al costat de l'atractiu de la mort, també sent una atracció obsessiva per l'amor, que es converteix en l'espina dorsal de tota la seua lírica, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexe fins a les manifestacions més sofisticades del desig. En general, el cos de la dona és una font de metàfores.

Estil Poètic i Recursos Retòrics

Al costat de l'expressió directa de la sexualitat o del registre col·loquial, la poesia d'Estellés evidencia també una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en la seua adjectivació, així com en l'ús de metres regulars i del vers lliure. També fa paròdia dels tòpics de la Renaixença valenciana. Gràcies al seu estil, es llig amb la passió i la facilitat que susciten els poetes populars.

Obra Més Rellevant de Vicent Andrés Estellés

Entre la seua extensa obra, podem destacar:

• Llibre de les meravelles
• Antologia poètica (la seua obra més llegida)
• Llibre de les meravelles)
• Coral romput
• Mural del País Valencià (un gran i divers cant dirigit tant a personalitats històriques com a gent anònima del poble valencià)