Víctor Català: Anàlisi de "Solitud" i la seva obra

Víctor Català (1869-1966)

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, nascuda en una família de propietaris de l'Escala (Alt Empordà). Va donar-se a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida, distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898. No obstant això, l'escàndol que va sorgir en saber-se que l'autora era una "senyoreta de l'Escala" la va portar a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí i a censurar l'obra. La infanticida no va ser representada fins al 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l'escriptora.

La seva narrativa s'emmarca en el subgènere del ruralisme, que presenta una visió pessimista del món de la pagesia.

Obra

Les primeres produccions literàries de Víctor Català van ser de poesia. Com s'ha esmentat, es va donar a conèixer amb el monòleg La infanticida. Posteriorment, va publicar dos reculls de contes: Drames rurals (1902) i Ombrívoles (1904).

La novel·la Solitud va aparèixer com a fulletó a la revista Joventut entre els anys 1904 i 1905. El 1909 es va publicar la tercera edició, la definitiva, amb la qual va obtenir el premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona. Solitud pretén ser un drama rural el tema central del qual és la recerca de la individualitat i la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure per a la dona. L'estructura de l'obra queda definida pel cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya.

Argument

La història gira entorn de Mila, esposa de Maties, el nou ermità. Tots dos, casats recentment, s'han d'ocupar de l'ermita de Sant Ponç, situada dalt d'una muntanya. Mila és una dona jove i bella que s'ha d'enfrontar a una sèrie de circumstàncies adverses. El seu marit és un home ignorant i passiu que no li manifesta amor, i ella viu en soledat enmig d'una natura hostil i feréstega. L'únic consol que té Mila és l'amistat d'un pastor, Gaietà —símbol de la bondat i la saviesa natural—, que esdevé la seva guia i protectora. La presència de l'Ànima, un caçador —símbol del mal, la violència i la destrucció—, provocarà una lluita entre els dos personatges, amb Mila al centre. El pastor mor en circumstàncies estranyes, i la protagonista, després d'haver estat forçada sexualment per l'Ànima, abandona el marit i la muntanya. Aquesta decisió significarà la recuperació de la seva llibertat i voluntat pròpia.

Estructura

Cada un dels divuit capítols té una funció molt precisa en la construcció de l'itinerari vital de la protagonista i representa una evolució respecte a l'anterior. Alhora, però, cada capítol té una certa autonomia dins del conjunt, i obre i tanca perfectament una situació.

Estil

A Solitud predomina el model lingüístic anomenat "llengua mascla", caracteritzat per elements propis de la llengua parlada (exclamacions, diminutius, augmentatius, punts suspensius, repeticions constants, expressions dialectals, etc.), combinat amb un estil culte i poètic.

Personatges

• Mila: Dona sensible i vital, plena d'inquietuds i sentiments. Els seus pensaments i estats d'ànim es transformen al mateix ritme que el cicle de les estacions. L'itinerari vital de la protagonista guia el tema central de la novel·la: la recerca de la individualitat pròpia. Representa l'artista modernista.
• Gaietà: El pastor. És un home que viu en harmonia amb el medi (la natura, el cosmos). Fa companyia a la Mila i li explica històries de la muntanya. Simbolitza el bé, la bondat i l'amistat.
• L’Ànima: És caçador. Al final de la novel·la agredeix sexualment Mila. És un personatge misteriós i deshumanitzat fins al punt que s'expressa amb grunyits més que amb paraules, com si fos una bèstia. Simbolitza el mal, l'instint agressor que fa el que calgui per poder-se realitzar. És també la cara hostil de la natura. Transmet el component primari de les persones.

El paisatge de l'alta muntanya

És una projecció de l'estat d'ànim de la Mila, ja que representa les dificultats que té ella per realitzar-se com a persona.