Victòria de Samotràcia i Laocoont: Art i Mite Grec

Victòria de Samotràcia: Deessa de la Bona Sort

Aquesta escultura representa una de les divinitats de l'antiga Grècia: la Victòria, Niké en grec, considerada una deessa portadora de bona sort. Es creia que era filla de Zeus, tot i que sovint era personificada en la imatge d'Atena, deessa de la saviesa i de l'estratègia militar.

La personificació de la Victòria solia ser representada amb ales, que li permetien desplaçar-se ràpidament, i portant una fulla de palma o una garlanda com a símbols de victòria. No obstant això, en alguns casos, com succeeix a l'Acròpoli d'Atenes, apareix sense ales, mostrant la voluntat del poble atenenc que la victòria no marxi i resti per sempre a la ciutat.

Normalment, la representació escultòrica de la Victòria era una petita figureta que duia una altra divinitat a la mà. Però les dimensions de la Victòria de Samotràcia ens indiquen que, en aquest cas, es tracta d'una obra de caràcter commemoratiu.

Laocoont i els seus Fills: Tragèdia i Càstig Diví

Segons el mite de la Guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiaven del cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. Immediatament, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills.

Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van introduir el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la deessa Atena i que, si no l'acceptaven, Troia seria destruïda.

Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents:

• Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d'Apol·lo, i el seu càstig no va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu.
• A la versió recollida a l'Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena (partidària de la victòria grega) qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explicava Sinó.

Decoració Escultòrica en l'Antiguitat

Els grups escultòrics com Laocoont i els seus fills estaven pensats per decorar cases importants; en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.