L'era victoriana i la Tercera República Francesa
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,15 KB
L'era victoriana a la Gran Bretanya
La Gran Bretanya (GB) fou una monarquia liberal forjada a l'era victoriana durant el llarg regnat de Victòria I (1837-1901). Durant aquest període, la Gran Bretanya fou el país més poderós, més desenvolupat i pròsper, i amb més influència en el conjunt de les grans potències europees.
El sistema polític britànic i les Reform Acts
El sistema polític es basava en l'alternança de dos grans partits al poder: els tories (conservadors) i els whigs (liberals). A finals de 1890, els whigs van ser incapaços d'assumir la representació de nous sectors de votants i van cedir terreny al Partit Laborista, que va canviar el panorama polític anglès al començament del segle XX.
El procés de modernització del sistema liberal anglès es va basar en les lleis de reforma successives (Reform Acts). Entre el 1832 i el 1885, aquestes lleis van ampliar el sistema electoral i el van fer més participatiu. L'última gran reforma electoral va ser el 1885, quan el nombre de votants va ser ampliat fins a englobar el sufragi universal masculí. L'ampliació del dret de vot va anar acompanyada de la democratització de l'ensenyament, declarat obligatori des dels sis anys fins als tretze, i gratuït des del 1891.
La Tercera República Francesa
Arran de la derrota francesa davant Prússia a Sedan (1870) i de la caiguda de l'imperi de Napoleó III, França va esdevenir l'única de les grans potències europees en què el règim polític era una república.
La Tercera República Francesa (T.R.F.) tenia dues cambres legislatives (l'Assemblea i el Senat) i un president amb pocs poders. En aquest període es va impulsar la democratització política:
- Es van restaurar les llibertats públiques.
- S'instaurà el sufragi universal.
- Es va decretar l'elecció dels alcaldes.
- Es van legalitzar els sindicats obrers.
També s'impulsà un procés de laïcització de l'Estat i la disminució de la influència social de l'Església; així mateix, s'instaurà l'escola obligatòria, laica i gratuïta per als infants de sis a tretze anys. A finals del segle XIX es van consolidar dos grans partits republicans: l'un de tendència més moderada i l'altre més radical. El 1905 es va fundar la SFIO (Section Française de l'Internationale Ouvrière), amb gran influència entre la classe treballadora.
El conflicte d'Alsàcia i Lorena
L'afer internacional que va provocar una divisió més gran de l'opinió pública francesa van ser les relacions amb Alemanya, molt conflictives arran del contenciós d'Alsàcia i Lorena, territoris que van passar a Alemanya durant la guerra francoprussiana (1870-1871). Un corrent d'opinió defensava la necessitat d'arribar a acords amb els alemanys; uns altres mantenien que la reconciliació era impossible i que França havia de buscar aliances amb altres potències per enfrontar-se a Alemanya i recuperar les regions que li havien pres.