La vida a l'antiga Roma: història, societat i arquitectura

ELS ANTICS ROMANS: ON I QUAN VAN VIURE

En el primer mileni abans de Crist, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles. Els principals eren tres: els estruscos al nord, els llatins al centre, i al sud els grecs.

Al segle VIII aC, els llatins van aixecar diversos pobles a la vora del riu Tíber. De la unió d'aquests pobles en va sorgir la ciutat de Roma.

LA MONARQUIA (754AC-509AC)

Inicialment Roma era governada per un rei elegit pels patricis, que eren els representants de les famílies principals. Els estruscos van conquerir Roma. L'any 509AC l'últim rei va ser destronat per una revolta.

LA REPUBLICA (509 AC -27AC)

Després d'expulsar els estruscos, els romans van establir una nova forma de govern: la república. Tenia tres institucions principals:

• Els comicis eren assemblees en què els ciutadans romans es reunien per votar les lleis i triar els magistrats.
• Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern.
• El senat elaborava les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats.

LA SOCIETAT ROMANA

Durant la república, les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets. Hi havia dos grups: els patricis, els plebeus, els esclaus, magistrats i senadors.

LES GUERRES PUNIQUES

Durant la república, Roma va conquerir molts territoris. La conquesta del sud de la península Itàlica va suposar l'enfrontament amb Cartago. Els cartaginesos dominaven el nord d'Àfrica i part de la península Ibèrica i Balears. Els romans i els cartaginesos es van enfrontar en tres guerres, les guerres púniques. La victòria sobre els cartaginesos va permetre a Roma l'expansió pel Mediterrani.

L'IMPERI DEL GOVERN AUGUST A LA CRISI DEL SEGLE III

August, el primer emperador Roma

L'any 27AC, Octavi August va iniciar una nova forma de govern: l'imperi.

• L'emperador acumulava tots els poders. Era el cap de l'exèrcit i la màxima autoritat religiosa, dirigia la política exterior, dictava les lleis i decidia sobre els tributs.
• El senat es va mantenir, però no tenia cap poder real.

Durant els segles I i II dc l'imperi Roma va tenir molt poder i esplendor. Va ser un període molt tranquil. L'imperi va arribar a la màxima extensió i es va intensificar la romanització, és a dir, l'assimilació de la cultura i la manera de viure romanes per altres pobles.

LA CRISI DEL SEGLE III

Al segle III l'imperi Roma va entrar en una greu crisi. Es van produir revoltes socials, les ciutats van ser saquejades.

LA DIVISIÓ DE L'IMPERI I LA DESAPARICIÓ DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT

Més enllà de les fronteres de l'imperi Roma hi vivien pobles molt diferents als quals els romans anomenaven bàrbars, que significa estranger. Amb la crisi profunda del segle III els bàrbars es van atrevir a passar les fronteres.

A la mort de l'emperador Teodosi l'imperi es va dividir en dues parts: l'imperi Roma d'Occident i l'imperi Roma d'Orient. L'any 476 els pobles invasors van destruir l'últim emperador Roma d'Occident.

GRANS CONSTRUCTORS, ENGINERS I ARTISTES

L'ARQUITECTURA

Els romans eren molt bons constructors. Els materials que van emprar van ser el ciment i el formigó.

Les construccions romanes van barrejar elements de l'arquitectura grega amb altres elements com l'arc, la volta i la cúpula.

Les grans obres arquitectòniques romanes sempre tenien un sentit pràctic. També solien ser monumentals. Segons la funció que tenien hi havia diferents tipus d'edificis:

• Els temples, on es feien els cultes.
• La curia, en què es reunia el senat.
• La basílica, on tenien lloc els intercanvis comercials i s'administrava justícia.
• El teatre, en el qual es representaven comèdies i tragèdies.
• L'amfiteatre, on es celebraven les lluites de gladiadors.
• El circ, on tenien lloc les curses de cavalls.
• Les termes o banys públics.

També van fer arcs de triomf i columnes per recordar fets importants com calçades, ponts i aqüeductes.