Vida i Obra de Joan Maragall: Del Modernisme al Comte Arnau

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860 i hi morí el 1911. La seva família tenia una petita indústria tèxtil, la qual els permetia viure amb comoditat econòmica. Des de ben jove va manifestar inquietuds literàries, tot i que el seu pare va exigir-li que s'incorporés al negoci familiar. Estudià la carrera de Dret, però pràcticament no hi exercí mai, sinó que de seguida orientà la seva passió d'escriure cap a l'àmbit del periodisme.

La teoria de la paraula viva

Maragall exposa la seva teoria en dos assaigs fonamentals: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907). És una concepció romàntica de la poesia, segons la qual l'espontaneïtat, l'emoció pura i la sinceritat en són requisits indispensables.

El poeta ha d'esperar els moments d'autèntica inspiració, de febre creadora i, aleshores, ha de dir les coses tal com ragen, sense retòrica. Les paraules escrites en aquestes condicions són vives. Un cop escrites, esdevenen sagrades i intocables; en conseqüència, el poema no s'ha de revisar, ja que amb la revisió perdria l'espontaneïtat, la puresa i la sinceritat.

Obra poètica i el mite del Comte Arnau

Maragall va recollir els seus poemes en cinc llibres principals:

• Poesies (1896)
• Visions i cants (1900)
• Les disperses (1904)
• Enllà (1906)
• Seqüències (1911)

En aquestes obres tracta els temes habituals de la poesia de l'època, amb una clara predilecció pel paisatge.

El Comte Arnau

L'obra més extensa és El comte Arnau, dividida en tres parts:

• Primera part: Ens presenta la figura mítica del despòtic i violent senyor feudal, que satisfà la passió del sexe fins a l'extrem de raptar i seduir l'abadessa Adelaisa. Es mostra com un superhome, individualista, egocèntric, superior i solitari; un símbol de l'artista modernista que se sent diferent per sobre de la massa social que no el comprèn.
• Segona part: El comte Arnau ja és mort i se'ns presenta com una figura vençuda i perseguida. És una ànima en pena, condemnada a rondar eternament sense trobar repòs, que s'apareix a la dona i li demana perdó. En el càstig arrossega la seva família i el seu poble, tal com Adam arrossegà tota la humanitat a causa del pecat original.
• Tercera part: Una noia innocent canta la balada amb un sentiment nou: la compassió. Així, a través de la llengua, el comte Arnau i el seu poble queden redimits. Una interpretació d'això seria que Catalunya, vençuda i castigada, se salvarà quan recuperi la llengua.