La Vida de Valèria Isern: Una Història de Lluita i Amor

RESUM:
La Valèria Isern viu els darrers dies d'una vida intensa. El càncer se l'emporta i fa un repàs del que ha estat la seva vida. La Valèria és una dona madura, mare de quatre fills, i ara recorda mitjançant escrits, cartes i converses la joventut que va viure durant el franquisme. Se'n va anar a estudiar arqueologia a Barcelona, quan no estava ben vist que les dones tinguessin inquietuds intel·lectuals. Es va enamorar de l’home que suposadament no li convenia, quan estimar-se era considerat un pecat, i els petons que duren una mica s’havien de reservar per als diumenges. Malgrat tot, s’entesta a no deixar escapar el seu amor i a dur la vida que desitja. A Barcelona coneix l'Elisa, filla d'una família burgesa, que ho té tot ben fàcil ja que els seus pares tenen molts diners, però la Valèria decideix fer una petita revolució. Totes dues estudien arqueologia, però mentre l'Elisa decideix voltar pel món, treballar en excavacions i conèixer gent diversa, la Valèria decideix viure una història d'amor molt intensa amb en Quim, casar-s'hi contra tot pronòstic familiar i viure una vida amb ell. La Valèria fa dietaris personals i així podem conèixer aquesta petita història d'anècdotes que són testimoni de la vida de moltes dones durant l'època del franquisme.

Petites històries com per exemple:
Quan en Quim l'anava a veure, ella havia de mentir a les monges de la residència on vivia, perquè era prohibit que una dona festegés amb un home si no eren casats. Quan en Quim trucava a la Valèria a la residència per saber com estava, les monges es posaven al telèfon per escoltar la conversa.
Un dia, quan feia temps que la Valèria i en Quim no es veien, ell, perquè la Valèria pogués tenir un record, li va enviar una foto. Naturalment, les monges ho van obrir primer per mirar què hi havia, però ell s'havia fet una foto vestit de monja, i elles no se'n van adonar.

Aquest dietari que la Valèria va fer quan era jove va sortir a la llum quan li van diagnosticar un càncer. Era mare de quatre fills: la Martina, la Neus, en Guillem i la Max, però aquest dietari li va donar a la Martina, amb qui tenia més confiança, perquè ella i els seus germans coneguessin la seva història i no deixessin que tot el que ella va passar els hi passés a la seva vida.
Un cop va acabar la carrera, continua vivint a Barcelona amb el seu home, en Quim. Al cap d'un temps té els seus quatre fills. Fins que un dia, se'n van a viure a l'Escala.
L'any 1970 van anar a Amèrica, i la Neus i en Guillem es van quedar a casa dels pares, i les dues petites amb el germà de la Valèria.
L'any 1975 en Quim inicia la seva nova empresa (ja que el restaurant on treballava el van tancar), que és la restauració de masies, on aquest el van batejar com “el recer”, on salaven les anxoves antigament. En Guillem també treballava amb ell. A la Valèria aquest local li agradava molt, ja que recordava ella de petita observant les àvies salant el peix. Ell veu que allò és un bon negoci, ja que els turistes comencen a descobrir la costa Brava.
El dia de la fira de Sant Andreu, en Quim i en Guillem al matí van anar a buscar uns mobles i unes cassoles d'aram per restaurar. Al tornar, el seu fill va anar al cinema i en Quim va anar a Cadaqués, ja que l'havien trucat per restaurar una masia. Ell, per por de perdre la feina, va anar-hi. A l'hora de sopar, la Valèria va sopar amb els seus fills i va trucar a en Lluís, al seu germà, per dir-li que en Quim encara no havia arribat. En Lluís li va treure importància, però van anar amb la seva dona a fer-li companyia a la Valèria. A les 12 de la nit, va trucar la Guàrdia Civil per avisar que en Quim havia tingut un accident, i la Valèria des del primer moment ja intuia que era mort.

El 1982 va tornar de Londres. En Guillem i la Cloe, la seva xicota, van continuar l'empresa del seu pare.
El càncer de la Valèria li havia fet metàstasi als pulmons després de destrossar-li el fetge i els ovaris.
L'any 1986 la Valèria va anar a un congrés internacional organitzat per l'Institut d'Arqueologia de París. Ella hi va assistir com a acompanyant de la seva amiga, la doctora Saumell (amiga de quan estudiava a Barcelona els anys 1960). Allà va conèixer a l'Ian, un home vell de nacionalitat escocesa. A partir d'allà es van anar coneixent, ja que l'Ian va tenir molt d'interès per poder conèixer la Valèria.
La Valèria va morir a una matinada. Un dijous, el metge va dir que havia entrat a un coma profund del qual ja no despertaria. Va morir acompanyada dels seus quatre fills.