La vida a les viles romanes

La villa

Vivien els romans més benestants, tenien una casa de camp, anomenada villa situada en un lloc amb bon clima, en una terra fèrtil a prop d’un riu, mar o bona vista. Té dues parts:

La villa rústica:

la granja dedicada als treballs del camp.

La villa urbana:

la residencia del senyor i la seva família. Aquestes construccions eren independents. A la villa rústica, hi havia dos corrals i en cada un d’ells un abeurador (piscina). Al pati interior estava l’edifici on vivien els esclaus. També hi havia una cuina, un menjador, habitacions i el lavabo. Al costat de la villa rústica hi havia l’era. La villa urbana estava en un lloc amb bona vista. Les sales més importants eren el triclinis (d’estiu), hivern, grans reunions... També hi havia diversos dormitoris, agrupats en un edifici separat per jardins comunicat per galeries cobertes (cryptoporticus). Hi havia una biblioteca i sales de bany...

Decoració i mobiliari:

Els romans decoraven les domus amb diversos materials i mobles.

Els mosaics:

els mosaics (opus musium) fets amb incrustacions de petites pedres (tessellae). S’utilitzaven diverses tècniques per elaborar-los. Totes tenien dibuixos amb formes geomètriques.

Les pintures:

Decoraven les parets de casa amb pintures al fresc, els temes eren mitològics, de paisatge exòtic, elements de natura...

El mobiliari:

No hi havien molts mobles. Només l’atri (atrium) i el despatx (tablinum). Sales que acollien a la família, el triclini (triclinum) i sala d’estar (exedra). Els dormitoris (cubicula) tenien pocs mobles. Tot el que servia per moblar la casa es deia supellex.

Mobles importants:

Lectus (llit): per dormir, més alt que el sostre. El lectus de sofà i el lectus d’estudi. Els romans menjaven estirats. També hi ha seients: el subsellium (tamboret). La sella (cadira sense respatller) i la cathedra (cadira amb respatller llarg i arquejat). Les taules (mensae): al costat del triclini on els convidats deixaven els plats. Els armaris: com els actuals però els objectes de valor es guardaven en una caixa pesada (arca). L’il·luminació: torxes, candeles (domestica) i llànties.

Els vestits:

Habitual: la túnica

El vestit masculí:

Utilitzaven la túnica però per sortir al carrer la toga (no esclaus). Normalment la toga pura no tenia ornaments però hi altres que en tenen. Els homes utilitzaven un calçotets anomenats subligaculum.

Tipus de toga:

La toga praetexta, adornada amb una banda de púrpura, vestit dels infants i adolescents fins al 16 i era la toga pròpia dels patricis, senadors... La toga virilis, blanca i sense ornaments, podia portar qualsevol ciutadà que ja podia exercir algun càrrec polític o fer el servei militar. Toga picta, bordada en or amb fulles de palma, la vestien els generals amb motiu de la celebració d’un triomf militar. Toga purpurea, tota de color púrpura, era d’ús exclusiu dels emperadors.

El vestit femení:

Va anar canviant, no utilitzava la toga i es cobrien amb l’estola (stola). Per sortir portaven un mantell al damunt (palla). La roba per aguantar els pits s’anomenava fascia pectoralis.

El calçat i els complements:

Sabates amb la toga: calcei. També estaven els calceus senatorius (cuir negre). Hi havia esclops (socci). Sinó estaven en públic es posaven les sandàlies (solae). Portaven un barret pels viatgers (petasus). També portaven un ventall (flabellum) o una ombrel·la (umbrella). Portaven anells (anulus) com agulles (acus), agulles de pit (fibulae), arracades (inaures), braçalets (armillae), collarets (momilia o torques) i cadenes (periscelis).

Els pentinats:

Els cabells els tallava el barber (tonsor). El pentinat masculí: Homes portaven els cabells curts o rapats al zero però els joves els portaven llargs. El pentinat femení: No hi havia moda del cabell curt i portaven trenes, etc. L’esclava especialitzada (l’ornatrix) ajudava a la matrona a pentinar-se.