Vies d'Administració de Fàrmacs: Tòpica a Parenteral

Vies d'Administració de Fàrmacs

1. Via Tòpica, Cutània o Dèrmica

Formes farmacèutiques:

• Líquids: Locions.
• Sòlids: Pólvores, aerosols, pegats transdèrmics.
• Semisòlids: Cremes, pomades, gels.

La majoria tenen una acció local, però poden provocar toxicitat general, especialment en nens. Alguns tenen una acció general (via transdèrmica): pegats de nicotina, nitroglicerina (per a l'angina de pit), estrògens, etc.

Precaució: Alguns fàrmacs tenen efecte de fotosensibilització. Els antihistamínics no s'han d'aplicar per via tòpica a l'estiu, ja que poden desencadenar reaccions al·lèrgiques.

Via Conjuntiva

S'administra a la membrana conjuntiva que revesteix l'interior de les parpelles.

Presentacions:

• Col·liris: Medicaments líquids, administrats gota a gota.
• Pomades oftalmològiques.

S'utilitzen per diagnosticar o tractar patologies oculars com conjuntivitis, glaucoma, etc. Són d'acció local i d'ús personal.

Via Vaginal

S'administra a la mucosa vaginal. Existeixen cremes, solucions per a rentats i òvuls. Serveixen per combatre infeccions, principalment fúngiques. També hi ha anticonceptius d'aquesta via.

Via Bucofaríngia

S'administra a la boca, però no s'empassa (es fan gargarismes). Presentacions: comprimits, solucions, col·lutoris, etc. Tracten afeccions locals com estomatitis, aftes, gingivitis, etc.

Via Òtica

Administració a l'oïda.

Via Sublingual

El fàrmac s'administra sota la llengua. És una via d'acció ràpida, ja que aquesta zona està molt vascularitzada, cosa que permet una absorció ràpida del fàrmac. Tots són d'acció sistèmica:

• Nitrits: S'administren en casos de cardiopaties isquèmiques.
• Valium: Provoca sedació en el preoperatori.
• Fàrmacs sublinguals: Tracten la hipertensió.

Via Intranasal

S'administra a la mucosa nasal, mantenint el cap en posició recta per evitar empassar el medicament cap a la faringe, cosa que produiria un gust desagradable. Els fàrmacs es presenten en suspensió aquosa o pomades.

Via Parenteral

S'administra el fàrmac mitjançant una xeringa i una agulla (injectable). Són vies directes o immediates. Es requereix màxima asèpsia per evitar introduir gèrmens.

• Intradèrmica: S'administra dins de la dermis, introduint l'agulla paral·lela a la pell. És la més superficial i la d'absorció més lenta. S'utilitza per realitzar la prova de la tuberculina i proves d'al·lèrgia.
• Subcutània: S'injecta al teixit que hi ha sota la pell (teixit subcutani). S'utilitza per injectar insulina i heparina. S'administra generalment al braç, l'abdomen i la cuixa.