Les Quatre Vies a la Felicitat: Epicureisme, Estoïcisme i Escepticisme

Epicureisme (341-270 aC)

Epicur va pensar que el plaer era realment l'únic bé i que havia d'ocupar el primer lloc en les nostres vides hedonistes (hedoné). No cal atenir-se als plaers momentanis, sinó als que duren tota la vida. S'ha d'evitar el dolor.

Si aconseguíssim viure sense la inquietud permanent del plaer i aconseguíssim evitar els dolors corporals (aponia), gaudiríem de la calma espiritual (ataràxia), en què consisteix la vida feliç: salut del cos i serenitat de l'ànima.

Epicur recomanava aplicar la prudència o racionalitat en l'elecció dels plaers. La racionalitat ens aconsella escollir els plaers que:

• Són més fàcils d'obtenir.
• Tenen menys efectes negatius.
• Duren més.

L'absència de dolor real és en el que consisteix la felicitat.

Estoïcisme

Representants: Sèneca, Epictet i Marc Aureli

Els estoics ensenyaven que la virtut és l'única cosa bona en la vida i ens proporciona pau espiritual, bon ànim i felicitat. La virtut és viure d'acord amb la naturalesa. Conèixer, acceptar conscientment i viure d'acord amb aquest ordre còsmic ens fa virtuosos. El savi estoic accepta el que ha de succeir.

Les virtuts són:

• Prudència
• Fortalesa
• Autodomini
• Justícia

Van totes plegades o no se'n té cap. Pocs arriben a viure virtuosament. Podem evitar les emocions (apatheia) allunyant-nos de la por, la tristesa, el dolor o el desig. L'objectiu és no veure's afectat per res extern i ser totalment amo de si mateix. El savi estoic és considerat «ciutadà del món».

Escepticisme

Pirró d'Elis (300 aC) i Ciceró

Pirró d'Elis va fundar una escola filosòfica que va portar a l'escepticisme de Ciceró. L'escepticisme ensenyava que els humans no podem conèixer com són les coses en si mateixes. Només podem conèixer coses relatives a nosaltres, a les nostres circumstàncies i al nostre sistema sensorial.

Per exemple: No puc dir que la mel és dolça, però em sembla dolça. Només hi ha opinions. Cap costum és bo ni dolent; cap conducta és bona o injusta.

L'escepticisme convidava a no formular cap judici sobre com són les coses. Aquesta suspensió del judici (epokhé) ens porta a la tranquil·litat anímica (ataràxia). Recomanen viure seguint els costums i les lleis d'on vivim, ja que això ens dona la calma espiritual que ens aporta la felicitat que volem.

Cristianisme Primitiu

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (jueu pobre, etc.) és la figura central (història del cristianisme). Després de la mort de Jesús, va néixer entre els seus seguidors la creença de la seva ràpida resurrecció definitiva, atès que el consideraven el Messies.

A partir de la seva mort, es van expandir les primeres comunitats cristianes. Aquesta expansió anava acompanyada d'una moral radical basada en:

• Lliurament
• Ajut mutu
• Amor als germans
• Pobresa
• Comunitat de béns