La Vil·la Romana: Refugi de Camp, Llux i Oci
Clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,9 KB
La Vil·la Romana: Un Refugi al Camp
La vil·la era una zona de retir al camp, envoltada de camps i boscos per a la pastura dels animals. A l’exterior tenia llacs amb canals artificials, un encreuament de camins per passar amb vehicle o cavall i passejar pels jardins, amb accessos per als carruatges. El manteniment no acostumava a ser costós. Solien situar-se al cim d'un turó, en una zona ben comunicada per les vies, sovint als afores de les ciutats.
N'hi ha de més luxoses a més modestes, dividides en zones com la zona urbana, els habitatges dels treballadors, la zona d'explotació agrària o fundus, que inclou boscos, camins i prats per al bestiar.
El fet que el senyor visiti la propietat de manera esporàdica comporta la necessitat d'un edifici que compleixi amb una funció residencial. Plini menciona el seu secretari o vilicus, personal delegat a la gestió i administració de la vil·la.
Les Sales Interiors
Menjadors públics i privats, banys interiors, dormitoris exclusivament per a la migdiada, i altres per al repòs a la nit. Pati interior.
Les Sales Exteriors
Vestíbul, pòrtic (forma de D sovint), que envoltava un pati petit que protegia del mal temps (materials: vidre i teules). Banys exteriors. Seguit, més enllà del vestíbul, els boscos i els monticles. El paisatge exterior era variat, amb prats i ramats d’ovelles, cavalls i vaques pasturant, sempre amb vistes al mar. Comptaven sovint amb un menjador i dormitoris exteriors, per al silenci i repòs absolut. També una zona de gimnàs, zona de biblioteca i una sala on es regulava la temperatura de les sales. La resta d’habitacions, reservades a esclaus i lliberts.
Els Banys Romans
Els banys comptaven amb una sala d’aigua freda (amb banyeres), una sala de friccions amb calefacció i algunes molt ben decorades, sumptuoses. Adossat a aquestes, la sala d’aigua calenta. A prop, un lloc per al joc exterior (pilota, etc.). Al costat, sales com ara menjador per a la tarda (amb terrassa), una part dedicada al graner i bodega i seguit un jardí ple d’herbes aromàtiques, i tot tipus d’arbres: figueres, moreres, etc. Al final de la terrassa, una galeria i un pavelló per al repòs absolut (nocturn). Algunes vil·les disposen de gimnàs, zona de joc de la pilota, un vestidor que precedeix als banys freds, seguits dels temperats i els càlids, amb un pou d'aigua per remullar-se, banys de vapor, piscines, hipòdroms i fins i tot amfiteatres en miniatura i habitacions decorades amb marbre i frescos reservat a les més luxoses.
Entorn i Comunicacions
Prop d’aquestes villae, edificacions com ara amfiteatres, i altres vil·les, així com bosc (subministració de llenya, sobretot), mar i bones vies de comunicació. S’elevava el fet que eren espais d’aigua pura i neta, lluny de contaminació i espais d’evasió de l’estrès i la feina.