Viles romanes: luxes i comoditats a l'antiguitat

La vil·la era una zona de retir, al camp. Envoltada de camps i boscos per a la pastura dels animals. A l’exterior tenia llacs amb canals artificials, un encreuat de camins per a passar amb vehicle o cavall i passejar pels jardins, accessos pels carruatges. El manteniment no acostumava a ser costós.

N'hi ha de petites i luxoses, solen situar-se adalt d'un turó ben comunicades amb les vies i a les afores de la ciutat. Podem dividir la vila en zona urbana, les vivendes dels treballadors, zona d'explotació agrària o fundus, que inclou boscos, camins i prats pel bestiar.

El fet que el senyor aparegui esporàdicament comporta la necessitat d'un edifici residencial. Plini menciona al seu secretari o vilicus, personal delegat a la gestió i administració de la vila.

Les sales interiors: menjadors públics i privats, banys interiors, dormitoris exclusivament per a la migdiada, i altres per al repos a la nit. Pati interior.

Les sales exteriors: vestibul, portic (forma de D sovint), que envoltava un pati petit que protegia del mal temps (materials: vidre i teules). Banys exteriors. Seguit, més enllà del vestibul, els boscos i els monticles. El paisatge exterior era variat, amb prats i ramats d’ovelles, cavalls i vaques pasturant. Sempre amb vistes al mar. Contaven sovint amb un menjador i dormitoris exteriors, per el silenci i repos absolut. També una zona de gimnàs, zona de biblioteca, una sala on es regulava la temperatura de les sales. La resta d’habitacions, reservades a esclaus i lliberts.

Els banys contaven amb una sala d’aigua freda (amb banyeres), una sala de friccions amb calefacció i algunes molt ben decorades, sumptuoses. Adossat a aquestes, la sala d’aigua calenta. A prop, un lloc per al joc exterior (pilota, etc). Al costat, sales com ara menjador per a la tarda (amb terrassa), una part dedicada al graner i bodega i seguit un jardí ple d’herbes aromàtiques, i tot tipus d’arbres: figueres, moreres, etc. Al final de la terrassa, una galena i un pavelló per al repos absolut (nocturn).

Prop d’aquestes villae, edificacions com ara amfiteatres, i altres vil·les, així com bosc (subministració de llenya, sobretot), mar i bones vies de comunicació. S’elevava el fet que eren espais d’aigua pura i neta, lluny de contaminació i espais d’evasió de l’estrès i la feina.