Villa Capra La Rotonda: Obra Mestra de Palladio

VILLA CAPRA LA ROTONDA

Andrea di Pietro Palladio, 1551-1553. Arquitectura civil.

Materials: pedra, maó, estuc i marbre. Estil: Renaixentista / Classicista.

Localització: Vicenza (Itàlia).

Context Històric i Biografia de l’Autor

La Itàlia renaixentista era un grup polític format per petites ciutats dominades per algunes famílies d’aristòcrates o de banquers.

Al segle XVI, els enfrontaments entre Francesc I de França i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir gran repercussió a Itàlia perquè el suport del papat a França va provocar l’assalt al Vaticà de tropes imperials, fet que va provocar la decadència del papat i la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

En el terreny econòmic, es va produir un creixement notable gràcies a l’activitat manufacturera i comercial, i als descobriments geogràfics, que va provocar un desenvolupament cultural a les corts i a la residència dels mecenes.

El moviment *Humanista* i la posterior ruptura protestant de *Luter* van canviar radicalment el pensament europeu del moment.

*Palladio* (anomenat així en honor de la deessa grega de la saviesa *Pal·les*) va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l’arquitectura.

Les regles i les proporcions que va elaborar van ser acceptades com a cànon clàssic de l’arquitectura civil. Els seus edificis presenten alguns trets manieristes.

Descripció Formal

Exteriorment, la Villa Capra presenta el mateix perfil en les quatre façanes, les quals estan precedides per unes escalinates que condueixen cap a un pòrtic de sis columnes d’ordre Jònic, amb un entaulament i frontó triangular rematat amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’hi troba la cúpula que cobreix la sala central de la mansió.

L’edifici disposa d’una planta simètrica en forma de creu grega. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala circular que fa d’eix distribuïdor de les habitacions i les dependències que l’envolten. Els dormitoris estan ubicats als quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de l’administració general de la casa.

La cúpula de la sala central està decorada, igual que les altres estances, amb detallats frescos fets per diversos pintors italians de l’època. Hi ha poca il·luminació natural a la sala central, ja que la llum penetra només per l’òcul i a través dels quatre passadissos que hi conflueixen.