El Vincle Afectiu del Nadó: Factors i Intervenció Educativa

Factors que Influeixen en el Vincle Afectiu (Aferrament)

Característiques pròpies del nadó

Les característiques individuals del nadó poden facilitar o afectar negativament el vincle emocional. El cas dels nadons que requereixen una atenció especial (per exemple, amb discapacitats) pot provocar esgotament.

Sincronia i asincronia en la interacció

La sincronia és una comunicació d'emocions, una interacció coordinada entre el nadó i el cuidador. Per contra, l'esgotament del nadó o la distracció de la mare poden generar asincronia. Una bona sincronia afavoreix un aferrament segur.

Importància del context familiar

La relació de parella, la participació del pare i els canvis en les circumstàncies de la família poden influir en la formació de l'aferrament.

Influència del context cultural

No és el mateix la separació d'un nen xinès de la seva mare (on rarament se separen d'hora) que la d'un nen europeu, ja que les pautes culturals i les pràctiques de criança difereixen.

Tipus d'aferrament dels pares i el seu impacte

S'ha demostrat que les mares i els pares es poden classificar segons el tipus de vincle afectiu que van establir en la seva infància i el record que en tenen. Aquesta classificació inclou:

• Autònoms: solen tenir nadons amb aferrament segur.
• Desentesos: tendeixen a tenir fills amb aferrament evasiu.
• Preocupats pel passat: poden tenir fills amb patrons d'aferrament ambivalent o rebel.
• Pendents de resolució (per traumes o pèrdues no resoltes): reflecteixen una situació que pot ser transitòria i afectar el vincle.

Aquest tipus d'aferrament parental afecta directament l'aferrament que desenvolupen els seus fills.

Estabilitat de l'aferrament i desenvolupament social

Hi ha una relació clara entre un aferrament segur en la infància i una conducta social positiva posterior. Els infants amb aferrament segur solen desenvolupar millors habilitats socials, com ara l'empatia i la curiositat.

No obstant això, un aferrament insegur durant els primers anys no determina necessàriament problemes en les relacions futures. L'aferrament és el punt de partida del desenvolupament socioafectiu posterior, però aquest pot ser modulat per experiències posteriors.

Intervenció Educativa a l'Escola Infantil

L'afectivitat en les activitats diàries

L'afectivitat és present en qualsevol activitat de l'escola infantil i en totes les actuacions del dia a dia. Per exemple, quan un nen plora, acollir-lo i oferir-li consol li dona l'oportunitat d'observar les joguines i l'entorn des d'un estat de calma, afavorint així la seva autonomia, participació i integració.

Programació general d'activitats

La programació d'activitats a l'escola infantil ha de contemplar diferents tipus d'experiències:

Activitats de la vida diària

Moments com l'alimentació, la higiene i el descans són oportunitats privilegiades en què l'educador pot oferir una relació i atenció individualitzada al nen, fonamentals per al seu benestar emocional.

Activitats de joc

Tot tipus de jocs (sensoriomotrius, simbòlics, joc per racons, joc lliure) són planificats i han de tenir uns objectius clars per fomentar l'aprenentatge i el desenvolupament integral.

Activitats amb èmfasi en l'afectivitat

Aquestes activitats, que prioritzen el component afectiu, són fonamentals. Sovint, es requereix una implementació continuada, per exemple, al llarg de dos o tres anys, per observar-ne plenament els beneficis.
Exemple: L'activitat de "la vareta màgica". L'educadora, dins d'una bossa, té diferents figures amb cares que expressen diverses emocions. L'educadora en traurà una i, quan toqui un nen amb la vareta, aquest haurà de representar l'emoció de la cara seleccionada.

Intervenció en el període d'adaptació

El període d'adaptació és l'espai de temps que transcorre des que es produeix la incorporació de l'infant al centre educatiu fins que està totalment integrat.

Objectius i reptes del període d'adaptació

• Per a l'infant: Que conegui l'entorn i adquireixi confiança amb l'educadora i els companys. És una etapa difícil perquè passa de rebre una atenció individualitzada per part de les famílies a compartir l'atenció de l'educador.
• Per als pares: Desenvolupar la capacitat de separació dels fills. Poden experimentar una certa angoixa per la novetat i el desconeixement del funcionament del centre i del personal.
• Per a les educadores: Facilita el coneixement individualitzat dels nous infants i les seves famílies, establint les bases per a una relació de confiança.

Estratègies per programar el període d'adaptació

Algunes estratègies per facilitar l'adaptació inclouen:

• Organitzar un berenar a l'escola amb infants i famílies abans de l'inici.
• Implementar un acompanyament inicial per part de les famílies dins l'aula.
• Permetre un acompanyament esporàdic si és necessari.
• Realitzar una reunió general informativa amb les famílies prèvia a l'inici.

Possibles dificultats en l'adaptació

Una de les dificultats comunes pot ser:

• La impossibilitat per part d'algunes famílies de complir amb la seqüència d'adaptació proposada (per exemple, l'acompanyament progressiu) a causa de motius laborals.