Violència als Mitjans de Comunicació: Impacte i Estratègies d'Actitud
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,38 KB
III. Violència i Mitjans de Comunicació
Els mitjans de comunicació ens ofereixen, diàriament, imatges violentes. En principi, els mitjans cerquen denunciar situacions, però també tenen l'efecte d'insensibilitzar-nos davant aquestes situacions; ens tornen testimonis passius. Aquesta passivitat augmenta amb la visió de pel·lícules, sèries televisives, còmics i anuncis publicitaris, que també mostren imatges violentes. Vivim en un món violent i els mitjans de comunicació en reflecteixen aquesta violència.
1. Influència dels Mitjans de Comunicació: Diferents Teories
1.1. Teoria Catàrtica
La visió d'imatges violentes serveix per desfogar-se. És una forma de viure l'agressivitat sense els perills de l'agressivitat real; utilitzant la imaginació alliberem la violència que tots tenim. Fins i tot, es pensa que la contemplació de la violència inhibeix les accions violentes, és a dir, fa disminuir les accions agressives. Per tant, no seria negatiu veure programes o pel·lícules violentes, sinó tot el contrari.
1.2. Teoria de l'Habituació
La violència en els mitjans de comunicació és una cosa normal; els mitjans no fan més que reflectir el que hi ha, no provoquen més violència.
1.3. Teoria de l'Estimulació
La violència en els mitjans de comunicació estimula i potencia les conductes violentes. Les persones que contemplen aquesta violència aprenen a resoldre els seus problemes i conflictes de forma violenta.
De fet, el problema de la violència en els mitjans de comunicació és que pot ser que hi hagi persones per a les quals sigui impossible distingir ficció (violència inventada) i realitat (violència real).
IV. Actitud Davant la Violència: Què Fer?
Les actituds enfront de la violència poden ser molt diferents: des de respondre amb més violència fins a la no-violència.
El primer que s'ha de fer enfront de la violència és reconeixer-ne l'existència; és a dir, adoptant una postura realista. No podem pensar que la violència és un mal menor i de fàcil solució. Si la violència és una forma de resoldre els conflictes, hauríem d'aprendre altres formes de tractar-los, fonamentades en la comunicació i el diàleg.