Violència contra les dones: una reflexió crítica
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,68 KB
Per començar s’hauria de tenir clar que la violència contra les dones és un
reflex de les relacions de desigualtat entre homes i dones.
És una violència basada en l’afirmació de la superioritat d’un sexe envers
l’altre.
Dins d’una altra època, la violència contra les dones era consentida, ja que es
veia a la dona com quelcom dolent que havia que corregir, educar, controlar,
però la cosa canvia quan la llei ubica a les dones com a subjectes de dret.
Aquest dret significa que totes les persones som iguals, però aquesta igualtat
no arriba igual a tots els sexes, creant un factor de tensió que pot derivar també
en violència.
També hem de tenir clar que la violència masclista es pot donar en l’àmbit de la
parella sense l’existència d’una família o una llar i que el terme violència envers
les dones pot tenir múltiples noms. Avui en dia parlaríem de violència contra les
dones, sexista, patriarcal o masclista. I per suposat la dada més important és
que la violència contra les dones no desapareix, no és el resultat d’un acte
aïllat, sinó que està inclosa en un context més ampli i sempre és l’efecte d’un
discurs, encara que potser no és fàcil d’entendre que és el que porta a un
subjecte a realitzar aquest acte.
Avui en dia les dones són subjectes de ple dret i la bufetada que abans podria
considerar-se com una correcció moral, avui en dia es considera una agressió.
Freud parla del masoquisme femení, per a ell aquest concepte designava una
situació característica de la feminitat. És una pulsió d’autodestrucció, de
repetició d’allò que ens fa mal i que escapa al nostre autocontrol.
Freud se n’adona que moltes vegades la gent malgrat sentir-se malament o
patir opressió, inhibició, etc. A pesar de que un, de vegades viu una situació en
que es creu víctima, a un mateix se li fa difícil canviar-la, no pot deixar de
pensar o fer coses que no li fan bé. Una persona de vegades treballa contra si
mateix.
Freud es dona compte de que en les dones el masoquisme està més
accentuat, i Lacan opina que això no és cert, sinó que són els homes el que
pensen això de les dones.
Aquest punt que per a Freud s’anomena masoquisme, equival al gaudi tal com
l’entén Lacan. Una contradicció interna, és un nus d’insatisfacció , dolor i
incomoditat que va més enllà del plaer.
Lacan diu que la dona no està feta per a sofrir i introdueix el concepte de
privació que diu que és un gaudi particular de les dones, on el gaudi de la
privació és estimar la falta i al mateix temps gaudir d’ella.
Les dones no tenen una barrera natural, i això ho podem comprovar en certes
ocasions en el maltractament, en la mesura que consenten en la relació de
parella a posicions subjectives on el dolor i la humiliació van juntes.
Una dona és molt donada a privar-se ella en favor dels altres i això es
reflecteix en com les dones donen importància a l’amor, a sentir-se estimades
L’estrall es l’altra cara de l’amor, on la dona realitza una demanda infinita
dirigida a l’altre, i això fa que el que una dona pot fer per un home pot no tenir
límits, tant per el millor com per el pitjor, d’aquí que moltes dones encara que
pateixen maltractaments, continuen amb les seves parelles.