La violència: origen, formes i implicacions socials

I QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA

1. Conflicte social o violència:

L'home no és un ésser solitari que pugui viure aïllat. La seva vida es relaciona amb els altres, convivència. Necessitem els altres éssers humans no només per viure millor sinó també per poder sobreviure. Però, en la nostra relació apareixen divergències: idees distintes, interessos diferents... per tant, arribar a un acord per organitzar la convivència és difícil; això és una situació de conflicte.
Els conflictes són part de l'existència social de l'ésser humà. Si som molts en un grup, hi ha d'haver varietat, diferències; l'estrany seria que fóssim i penséssim igual. Per tant, hem d'aprendre a conviure amb els conflictes socials. Davant aquests es poden adoptar dues posicions: el diàleg i la violència. El diàleg significa posar-se d'acord emprant la paraula, no la força. I la violència suposa que els conflictes "es resolen" amb la imposició d'una posició particular amb el recurs de la força. En les nostres relacions amb els altres hi ha diferents tipus de violència: la social, que significa ser exclosos de la participació en decisions que ens afecten; i la violència humana concreta, que vol dir emprar la força física o psicològica contra la dignitat dels altres, és a dir, contra els drets de les persones.

2. Formes d'entendre la violència:

Hi ha diferents formes: 1 la violència directa (accions violentes: guerres, assassinats) i 2 la violència estructural (situacions violentes que permet la societat: explotació infantil, condicions de vida).
En la violència directa, la responsabilitat és més fàcil de determinar; en l'estructural és de tota la societat, per això és molt difícil controlar-la. També segons l'ús podem distingir entre: 1 violència d'agressió (quan emprem la violència per fer mal) i 2 violència de defensa (quan emprem la violència per reprimir una agressió prèvia).

3. Per què som violents?

Si tractem el tema des de la perspectiva de la Filosofia, ens trobem davant dues posicions molt clares respecte al tema de la violència: 1 uns, com Rousseau i Sòcrates, opinen que l'home és bo per naturalesa, i per tant, la violència és la manifestació puntual d'alguns individus pervertits en el seu contacte amb la societat. 2 altres, com Hobbes, creuen que l'home és fonamentalment egoista, agressiu i destructor, dolent, en una paraula "l'home és un llop pels altres homes", i que únicament una societat solidament organitzada pot reprimir aquestes tendències naturals.
Tal vegada, el més encertat és pensar que cap de les dues té raó o que totes dues en tenen en part. L'ésser humà pot tenir una inclinació natural a la violència, però en un context social adequat aquesta inclinació no es desenvolupa. Per tant, de nosaltres pot dependre que aquestes arrels violentes es desenvolupin o no. La societat ha intentat justificar la violència. Hi ha idees o creences en la nostra cultura que influeixen negativament en el nostre comportament. Es poden assenyalar principalment tres: 1 la idealització del mascle, 2 el foment de la competitivitat i 3 el principi diferenciador dels altres.