Virgili: Fonts, Bucòliques, Geòrgiques i l'Eneida

Andes (Màntua)/Bríndisi. La principal font literària que inspira Virgili és Homer. Les referències homèriques són constants i en àmbits diversos. Un altre model èpic que segueix Virgili són els Annals d’Enni, sobretot en mètrica, en expressions i en el caràcter nacional del poema.

Bucòliques

Deu composicions breus sobre la vida pastoral que parteixen dels Idil·lis rústics del poeta grec Teòcrit. Virgili fixarà temes i formes (naturalesa idealitzada, pastors com a protagonistes, amors no correspostos, ús del diàleg, hexàmetres dactílics) i serà molt imitat per la literatura posterior, sobretot pels poetes renaixentistes. La Bucòlica X és una ègloga que dóna forma a l’ideal de l’Arcàdia, terme que, juntament amb el de bucòlic, passarà a formar part del llenguatge literari posterior.

Geòrgiques

Són 4 llibres que propugnen el retorn a la terra. Partint de l’obra Els treballs i els dies, del grec Hesíode, i d’altres escriptors llatins, Virgili exalta la vida camperola i, alhora, explica a partir de la seva experiència com s’han de conrear el camp, els fruiters, la vinya... És un llibre que ha passat a la posteritat per l’elegància dels seus versos.

Eneida

12 llibres dividits en 3 parts (I-IV, V-VIII, VIII-XII). Un encàrrec que li va fer l’emperador August amb la finalitat que el poeta exaltés el seu govern. L’autor va construir un poema èpic que explica l’origen mític de Roma, lligat al destí de l’heroi troià Enees, personatge secundari de l’Odissea, que fugint de la destrucció de Troia s’acaba establint a Itàlia, a la zona del Laci. Mentre que els sis primers cants s’inspiren en l’Odissea d’Homer i expliquen els viatges d’Enees abans d’arribar a Itàlia, els sis cants restants parteixen de la Il·líada i se centren en les lluites entre troians i itàlics pel poder.

Virgili vol cridar l’atenció sobre l’origen diví de la gens Júlia a la qual pertany August i presenta així el nou governant com a descendent de Venus. Així doncs, es refereix a fets i personatges posteriors, passant de la llegenda a la història per diversos mitjans: al·lusions que expliquen la procedència de noms de lloc o de persona, anticipació per mitjà de somnis i profecies d’esdeveniments històrics, referències a personatges contemporanis. El tema del destí domina al llarg de tot el poema. Enees és un personatge marcat pel destí, ha acceptat el destí de ser l’avantpassat del poble que ha de civilitzar el món.