Virgili: Vida, Obres i Influència en la Literatura Romana

Vida de Virgili

Virgili va néixer a Màntua el 70 aC en el si d'una família modesta. Quan tenia vint anys va anar a Roma per perfeccionar els coneixements de retòrica. No va poder exercir l'oratòria perquè no tenia ni temperament ni actitud: era tímid i malaltís i de poca presència. Desposseït de la hisenda paterna, va tornar a Roma per exposar la seva situació davant d'August, que li va concedir una indemnització i una finca a la Campània. Els darrers dies de la seva vida va viure a Nàpols en una vil·la que li havia regalat August. L'any 19 aC va fer un viatge a Grècia i a l'Àsia Menor per conèixer els llocs que descriu a la primera part del seu poema, l'Eneida, i corregir-ne els defectes. Es va trobar malalt sobtadament a Mègara (Grècia), va tornar a Itàlia i va morir a Bríndisi al cap de poc temps, l'any 19 aC, després de suplicar a August que destruís el poema perquè estava inacabat. Però August va manar publicar-lo. Entre les obres que va escriure Virgili, les que no ofereixen cap mena de dubte sobre la seva autenticitat són: les Bucòliques, les Geòrgiques i l'Eneida.

Les Bucòliques

Les Bucòliques o Èglogues són deu poemes breus sobre la vida pastorívola on es pot apreciar una influència clara del poeta hel·lenístic Teòcrit de Siracusa pel que fa al tema i als personatges. A les Bucòliques surten pastors que canten els seus amors i les seves desventures, a vegades a manera de concurs poètic en què rivalitzen dos pastors i un tercer fa de jutge. L'acció es desenvolupa a l'Arcàdia, un paisatge literari inventat per Virgili que no és precisament l'Arcàdia grega, una regió situada al centre del Peloponès. Les Bucòliques són escrites en hexàmetres.

Les Geòrgiques

Les Geòrgiques és un poema de Virgili sobre l'agricultura, compost per quatre llibres. S'hi descriuen les tècniques i els recursos que s'han de millorar per a la producció agrícola i fou escrit entre el 36 i el 29 aC.

• El primer llibre està dedicat al conreu dels camps en general.
• El segon explica el conreu de la vinya, de les oliveres i dels arbres fruiters, amb un elogi de la vida al camp.
• El tercer és dedicat a la cria del bestiar i dels animals domèstics, amb un dramàtic episodi sobre la pesta dels animals.
• El quart tracta de la vida i del conreu de les abelles, amb un episodi mitològic del pastor Aristeu, a qui els déus tornen les abelles de l'interior de les entranyes dels bous sacrificats.

Des del punt de vista artístic, les Geòrgiques són l'obra més ben elaborada de Virgili.

L'Eneida

L'Eneida és l'obra culminant de l'èpica romana. Narra l'establiment a Itàlia del troià Enees, per desig exprés dels déus, per preparar la nova ciutat de Roma. Així es justificava l'origen diví de la ciutat i de la família Júlia, com va pretendre Juli Cèsar, que afirmava que descendia de Julus, el fill d'Enees i, per tant, de la deessa Venus.

Estructura de l'Eneida

L'Eneida consta de 12 cants. Al cant I es narra l'arribada d'Enees i els seus a les costes de Cartago, on van ser llançats per una tempesta que havia provocat la deessa Juno. Als cants II i III, Enees explica a Dido, reina de Cartago, la destrucció de Troia i la mort del seu pare, Anquises, a Sicília. Al cant IV es narren els tristos amors de Dido per Enees, que li prediu el grandiós futur de Roma. Al VII es narra l'arribada d'Enees a Itàlia i la guerra de Turn amb Enees. A la resta dels cants es narren les batalles dels troians amb els itàlics. Al cant XII, Enees dóna mort a Turn en combat singular cos a cos.

Fonts d'inspiració de l'Eneida

Homer: l'Eneida s'inspira en les dues obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea.

Nevi i Enni: Aquests poetes es remunten ja a la llegenda d'Enees perquè tracten, a les seves obres, els temps llegendaris de Roma.

Mitologia i passat llegendari: Virgili es va servir de la mitologia i de la tradició llegendària per escriure aquesta gran epopeia.