La visió romàntica de la natura en la poesia de Verdaguer

Quina actitud adopta el poeta en les dues primeres estrofes? Per què es pot relacionar amb el Romanticisme?

El poeta adopta una actitud contemplativa enfront de la natura. Medita en solitud després d’ascendir al cim d’una muntanya per apropar-se a l’inefable. Se sent petit davant del món

Digues a què es refereix quan diu “aqueixa llàntia encesa”. Quina relació estableix entre el cel i el mar, i què s’amaga dins d’aquest mar (estrofa 3)?

Es refereix al sol que s’apaga

El poeta s’aïlla del món: davant seu només hi té el mar i el cel immens

El mar fa de mirall del cel i és damunt les ones on s’emmirallen les estrelles, en les quals el poeta hi veu el seu passat.

Busca en les estrofes següents (4-7) totes les imatges que facin referència a la poesia i als poemes. Què tenen en comú totes les imatges?

Castells, joguines d’infantons, petxines, vaixell, illetes d’or, idees que s’acurcen... Imatges de coses efímeres i inestables, que no perduren

Les tres darreres estrofes contenen la conclusió del poema: sabries dir quina és? Hi veus alguna relació amb la seva religiositat?

El temps erosiona la vida de les persones.

El poeta se sent desenganyat de la seva obra, que no li permet assolir l’inefable i pensa que només podrà satisfer aquest desig amb la mort.

Com cansat d’escriure amb l’arena, en el món terrenal, somia poder-ho fer “amb els estels” en el més enllà, “en la platja del mar de cels” on espera retrobar-se amb el creador.

Quina visió de la natura es desprèn del poema? És una natura estàtica o dinàmica?

Dinàmica i típicament romàntica. Contempla el mar i el cel, el moviment de les ones, la llum canviant, el mar sacsejat per un vent fort

Verdaguer va ser un autor popular, en bona part, per la seva poesia lírica, com demostra el fet que molts poemes que escriví en aquest registre fossin musicats i convertits així en cançons conegudes.

Es tracta d’una poesia bàsicament d’una obra romàntica (patriòtica, sentimental, imaginativa, melangiosa, vinculada al folklore, que lloa al passat històrica i que dóna protagonisme a la natura)

Temes: Catalunya, la pàtria, Déu i la fe

Les seves dues obres més ambicioses són dos extensos poemes èpics: L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886)

Verdaguer també conreà la prosa: rondalles, discursos, llibres de viatges i articles periodístics (En defensa pròpia)

La natura com element que “aclapara el jo poètic” i el fa sentir petit i sol.

El paisatge s’interioritza i acaba expressant el seu estat d’ànim, les seves vivències i el seu record.

L’actitud d’encarar-se a la vida i qüestionar-se el fet d’escriure.

L’enyorança pel passat que recorda els vells somnis

L’actitud melancòlica de l’home que medita i expressa la seva petitesa enfront de la natura.(6-8)

La sensació de desgast pel pas del temps i per la vida.

El llenguatge simbòlic i ple d’imatges per parlar de la poesia.