Visions Pedagògiques: Piaget, Tonucci i Renovació

Tipus de coneixement segons Piaget (i Kamii)

Piaget distingeix entre dos tipus de coneixement: el físic (coneixement dels objectes en la seva realitat externa observable) i el lògic-matemàtic (relacions que es creen i s'imposen als objectes). La diferència és una relació creada mentalment que posa els objectes en relació. Deia que la font del coneixement físic és, en part, externa a l'individu, i la font del lògic-matemàtic és interna. En la realitat psicològica, és impossible separar els dos coneixements. L'infant necessita una estructura lògic-matemàtica, o un esquema classificatori. Aquests dos coneixements depenen l'un de l'altre i es desenvolupen junts. Si tenen una bona estructura lògic-matemàtica, el coneixement físic és més precís. Si tenen un coneixement físic ben estructurat, el fonament lògic-matemàtic estarà més ben configurat. S'adquireixen coneixements a través de la interpretació de la informació dels sentits; la manipulació és essencial perquè l'infant adquireixi coneixements. El terme acció fa referència a l'acte mental acompanyat de l'acte físic. L'important és la part mental. Hi ha domini d'allò físic quan intenta provocar un efecte desitjat, quan pensa. Es toquen els objectes per posar-los en relació. Els infants pensen millor quan els tenen a les mans. És important deixar als infants la possibilitat de pensar i inventar la seva pròpia manera d'enfrontar-se amb el problema; això fa augmentar la seva confiança en la pròpia habilitat per resoldre els conflictes.

Per què Tonucci critica l'educació infantil actual?

Tonucci compara l'educació actual amb com hauria de ser, proporcionant opcions. L'educació inicial és vista com una obligació quan no es pot estar amb els fills; les mestres són considerades com unes segones mares. Es concep l'infant com aquell que no sap, i se'ls fan fer activitats repetitives a partir de models i estereotips. També critica el treball de temes que s'allunyen dels interessos reals, a partir de lliçons que prepara l'educador. En l'educació, es prepara l'infant per al nivell superior. L'escola hauria de tenir un alt nivell i la capacitat d'adaptar-se als diversos ritmes de desenvolupament sense forçar-lo ni accelerar-lo, facilitant experiències culturals primàries i l'observació de l'adult en la lectura i l'escriptura. És important proposar models cooperatius on s'escolti l'infant i es tinguin en compte els seus propis coneixements. L'infant és vist com a creatiu, però aplica les seves regles poc ortodoxes, regides per una estratègia i una lògica que no es basa en la generalització.

Quan i què va significar la Renovació Pedagògica?

La Renovació Pedagògica és l'aportació de professionals, des de la pràctica educativa, per donar resposta formativa i encarar demandes socials.
Fites importants:

• Primera renovació (anys 30): Mestres es trobaven per parlar d'educació i intercanviar experiències.
• Anys 50: Es restauren estudis de pedagogia a la Universitat de Barcelona. Es consoliden escoles renovadores com a referents indispensables, estímul i connexió.
• Segona renovació (anys 60): Es creen escoles col·laborant amb pares.
• Anys 70 i 80: La Llei General d'Educació reconeix la renovació. Es creen noves escoles públiques amb un impacte en els moviments, el coneixement i les possibilitats educatives. Es defineix el model de l'Escola Pública Catalana. Es crea la Universitat Autònoma de Barcelona i la seva Escola de Mestres de Sant Cugat. Les bases pedagògiques van ser determinants en la configuració de la LOGSE.

L'objectiu era la millora de l'educació basada en la il·lusió, l'entusiasme i la convicció del redreçament. L'entusiasme era indispensable i necessari per a l'educació integral. Era clau establir un vincle afectiu i estimar la professió. L'infant era el centre de l'educació i la seva participació activa era fonamental. L'escola i l'ensenyament havien de servir per a la vida i formar persones lliures i responsables. Es renovaven els continguts contínuament i es revisava la relació ensenyament-aprenentatge.