Vitalisme i Decadentisme: Corrents Literaris de Finals del Segle XIX
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,86 KB
Corrents Literaris de Finals del Segle XIX
Vitalisme: L'Exaltació de la Vida i la Voluntat
Vitalisme: És un corrent literari nascut de l'obra del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, basat en la seva idea del superhome i el seu concepte de voluntat.
Nietzsche refusa la idea de Déu i propugna un canvi de valors que farà possible l'aparició d'un home nou, el superhome. En la nova moral, el superhome ja no es regeix per principis ètics imposats des de fora, sinó pel seu propi voler. Aquest lluita per realitzar-se, ofegat per una societat opressiva que l'esclavitza amb les normes.
Per a Nietzsche, el més important és la vida, com a fons profund d'on sorgeix tot. Una idea és bona o dolenta si afavoreix o no la força vital. La moral de l'home nou va més enllà de la noció tradicional del bé i el mal.
Els seguidors d'aquest corrent propugnen l'exaltació de la voluntat. Per tant, l'artista ha de contribuir a canviar la societat malgrat l'oposició que hi trobi.
Vitalisme a Catalunya
A Catalunya, el vitalisme va entroncar sovint amb el regeneracionisme, una ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada pel funcionament del sistema polític, especialment després de la pèrdua de les darreres colònies el 1898. El resultat d'aquest vincle va ser una literatura compromesa, entesa com a tasca social, i de marcat caràcter nacionalista.
En la novel·la modernista, el protagonista rebel i inconformista lluita contra el determinisme ambiental per tal d'autorealitzar-se i dominar el seu propi destí.
Aquest corrent s'oposa a l'idealisme i a la poesia massa intel·lectual. Defensa l'expressió espontània i natural, sense artificis.
Decadentisme: L'Art per l'Art i la Bellea Morbosa
Decadentisme: Moviment artístic nascut a França que es va manifestar en la literatura europea de finals del segle XIX. El seu nom prové de l'atracció que sentien els seus partidaris per tot allò morbós, decadent i malaltís, reflex del que s'interpretava com la decadència de fi de segle. El representen autors com Oscar Wilde.
Buscava la transformació de la realitat a través de l'art i la bellesa.
Sovint menyspreaven la massa, i els intel·lectuals i artistes es consideraven a si mateixos uns aristòcrates de la cultura. Fan un art/literatura per a una minoria selecta.
Els agraden les mitges llums, les boires, la tardor. Els colors matisats, pàl·lids o indefinits. Els estats d'ànim malaltissos: tristesa, avorriment, pessimisme... Senten atracció per la mort, la neurosi, el pecat, l'erotisme exagerat, els contrastos, la bellesa del cantó obscur, i menyspreen les convencions socials.
Modernisme: Recerca de Novetats i Ruptura
Modernisme: Obsessió per marcar distàncies amb el passat, cremar etapes, mirar cap al futur, en recerca de novetats. Vol inserir l'art a la totalitat de la vida social: arquitectura, escultura, pintura, literatura...
Característiques del Modernisme
En les arts plàstiques és un moviment decorativista, vistós i espectacular; reacciona contra la vulgaritat industrial i imita la natura.
L'artista és rebel i bohemi; hi ha un divorci entre l'artista que sorprenia i escandalitzava, i la societat burgesa de gustos conservadors.
Bohemi: Personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i sovint idealista. Hi ha dues tipologies:
- La bohèmia daurada: la dels que, tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé (com Santiago Rusiñol).
- La bohèmia negra: la pròpia dels que vivien realment al marge de la societat (com Jaume Puig i Ferrater).