Què eren les bodes sordes?

Eren un acord entre dos amants per casar-se i poder consumar la unió prèviament al matrimoni. El text cita com a exemples les bodes secretes de Romeu i Julieta, Estefania i Diafebus, i Carmesina amb Tirant.

Una justa era un combat d'home a home, a cavall i amb llança. També s'utilitzava per a competicions esportives.

Glossari de termes de cavalleria i vida medieval

Q: Què era un bacinet?

El bacinet era un casc de guerra de forma ovoide o cònica que baixava pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll. Anava folrat per dins de cotó per alleugerir la duresa del ferro sobre el cap.

Resumen

Glossari alfabètic de termes medievals relacionats amb la cavalleria, les armes, la indumentària, la vida quotidiana i els costums de l'època. Inclou vocabulari militar com bacinet, pavès o bavera, mobiliari i objectes domèstics, i conceptes socials com les bodes sordes o els cavallers de ventura. Serveix per entendre el lèxic dels textos medievals.

Puntos clave

El bacinet era un casc de guerra ovoide o cònic que cobria orelles, nuca i coll, folrat de cotó per alleugerir-ne la duresa.
El pavès era un escut gran i llarg que cobria gairebé tot el cos.
Les bodes sordes eren un acord entre dos amants per casar-se i consumar la unió abans del matrimoni, com les de Romeu i Julieta.
La justa era un combat d'home a home, a cavall i amb llança, que també s'utilitzava per a competicions esportives.
La lliça era el camp clos on es feien les justes i els torneigs.
Els estreps són peces que pengen a cada costat de la sella i subjecten els peus del cavaller.
La bombarda era una màquina de ferro accionada per pólvora per llançar pedres grosses o boles de ferro.

Ponte a prueba

Glossari de Termes Medievals

Ministril

Persona que toca instruments musicals.

Requesta d’Amor

Declaració amorosa.

Bombarda

Projectil (pedra grossa o bola de ferro) disparat amb la bombarda. També, màquina de ferro accionada per pólvora, utilitzada per llançar pedres grosses o boles de ferro.

Rossí

Cavall de guerra i de caça, de qualitat mitjana.

Bacinet

Casc de guerra, de forma ovoide o cònica, que baixava pels costats fins a cobrir les orelles, la nuca i el coll. Anava folrat per dins de cotó per tal d’alleugerir la duresa del ferro sobre el cap.

Iniquitat

Malvolença, odi o falta de justícia.

Fellonia

Ira o indignació.

Gotera

Sanefa o gira de tela o cortina que penja al voltant d’un dosser i que serveix d’adorn.

Esperó

Peça de metall que s’adapta al taló del genet i serveix per atiar el cavall punyint-lo en els flancs.

Aljuba

Vestit moresc fins al genoll, a manera de sac, amb mànigues curtes i estretes.

Pavès

Escut gran i llarg que cobria gairebé tot el cos.

Atxa

Arma ofensiva, semblant a l’instrument anomenat destral.

Encontrar

Anar hostilment a topar amb algú, atacar o escometre.

Bavera

Peça del casc que defensa la part de la boca, la barba i el mentó.

Arçons

Estructura de la sella en forma de U.

Punir

Imposar una pena a algú.

Hora de Vespres

Hora en què es cantaven les vespres, quan es ponia el sol.

Vitualles

Provisions de boca o queviures, especialment en els exèrcits.

Llibre d’Hores

Conté les oracions que es reciten o es canten en les hores canòniques.

Clotxeta

Peça de roba interior femenina per cobrir i sostenir els pits.

Bodes Sordes

Acord entre dos amants per casar-se i poder consumar la unió prèviament al matrimoni. Exemples notables inclouen les bodes secretes de:

Romeu i Julieta
Estefania i Diafebus
Carmesina amb Tirant

Fusta

Embarcació del tipus galera, pròpia de les mars interiors i utilitzada per a desplaçaments costaners.

Estol

Grup de naus d'un mateix bàndol.

Forment

Blat candial.

Tàlem

Dosser sostingut amb quatre o més vares llargues per aixoplugar dignitats eclesiàstiques.

Tinell

Mobles destinat a guardar i exposar vaixelles.

Pitxer

Gerro, especialment per posar-hi flors.

Paraments

Allò amb què es para o s’adorna alguna cosa. Específicament, les robes amb què es guarnien els cavallers.

Justa

Combat d’home a home, a cavall i amb llança. També s'utilitza per a competicions esportives.

Cavaller de Ventura

Cavaller que busca l’aventura, sovint competint en justes o passos d’armes d’incògnit.

Estreps

Qualsevol de les dues peces de metall, fusta o cuir que pengen de cada costat de la sella del cavall i subjecten els peus del cavaller.

Esposalles

Prometatge de noces.

Lliça

Camp clos on es feien les justes i els torneigs.