Vocabulari Clau sobre la Unió Europea: Conceptes Essencials

Vocabulari Clau sobre la Unió Europea

Consell d’Europa: Organització internacional establerta pel Tractat de Londres de 1949 i que té 5 estats com a observadors (el Vaticà, EUA, Canadà, Japó, Mèxic). La seu està a Estrasburg. Pot ser-ne membre qualsevol estat europeu que accepti els principis de la llei i que garanteixi els drets humans fonamentals i la llibertat dels ciutadans. La seva finalitat és defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, i potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d’Europa. Va ser la primera organització d’integració europea, creada molt abans de la Unió Europea, i anterior a la CECA, CEE, CEEA.

Fons de cohesió: Creats per la UE i destinats a facilitar als Estats membres més pobres la transició cap a la unió econòmica i monetària, alhora que els permet millorar les infraestructures de transport i la protecció del medi ambient. El requisit és tenir un PNB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària, raó per la qual, fins l’any 1999, els únics beneficiaris eren Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda.

Tractat de Roma: (1957) Donà origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). L’integraven França, RFA, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. L’objectiu era reconstruir i recuperar el paper internacional que Europa havia perdut després de les dues Guerres Mundials. Aquests emprengueren el camí cap a la unitat amb acords econòmics i socials que impulsaren la cooperació i la solidaritat entre els seus pobles.

Unió Europea: Unió econòmica i política de 28 estats d’Europa. S’establí en el Tractat de Maastricht el 1993 sobre les fonaments de la preexistent CEE. L’últim tractat que va modificar la base constitucional de la UE va ser el de Lisboa (2009). Amb gairebé 500 milions d’habitants, genera el 30% aprox., del PIB mundial. Els estats integrants són: Alemanya (occidental), França, Itàlia, Holanda, Bèlgica i Luxemburg, els 6 membres fundadors el 1950, i després s’hi afegiren més tard amb successives ampliacions aquests altres: Irlanda, Regne Unit, Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal, Alemanya oriental, Finlàndia, Suècia, Àustria, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria, Eslovènia, Bulgària, Romania, Croàcia.

Unió monetària: La creació d’una moneda única per a Europa es convertí en un objectiu oficial el 1969, però fins al Tractat de Maastricht (1993), els estats no van obligar-se a crear una unió monetària, a tot tardar, l’1 de gener del 1999. Aquest dia l’euro va ser introduït a 15 dels estats membres, tot i que els bitllets i monedes no començaren a circular fins l’1 de gener del 2002, entre els estats que l’acceptaren. El 2009, 16 estats la formen actualment i tots els altres membres, llevat de Regne Unit i Dinamarca, estan obligats, legalment, a unir-se a la unió monetària tan bon punt compleixin les condicions econòmiques requerides. L’euro i les polítiques monetàries dels estats que l’han adoptat dins la Unió Europea, són controlades pel Banc Central Europeu. Encara trobem 11 altres monedes en circulació a la UE. Per altra banda, altres estats no membres utilitzen la moneda oficialment o sense cap acord amb la Unió.