Vocabulari musical i història de la música

Vocabulari musical

Anifonia: himne litúrgic cantat per dues parts del cor alternativament.

Cànon: peça d'una composició musical contrapuntística basada en la imitació entre veus separades.

Clavicordi: instrument musical europeu de teclat, de corda percudida, amb un so feble.

Consort: conjunt de cambra format per instruments de diferents talles.

Escala: conjunt de sons ordenats que creen un entorn sonor particular.

Homofonia: textura vertical amb superposició simultànea de línies melòdiques amb ritme similar.

Idiòfon: instrument musical amb sò propi que empra el seu cos com a resonador.

Intensitat: qualitat que diferencia un sò suau d'un sò fort.

Instruments de l'antiga Grècia

La lira (corda polsada) associada al culte a Apol·lo. L'aulós (vent amb llengüeta doble) associat al culte a Dionís. Petita percussió (platerets), trompeta de metall.

Música dins de l'educació

La música tenia molta importància en l'educació, ja que es creia que podia influir en el comportament de l'home.

Intèrprets de música religiosa

Sacerdot, chantre, cor de monjos (monjos solistes), schola cantorum (cor de nens).

Compositors de música profana

Trobador: noble que composa i interpreta la seva música. Alguns com Marcabrú i Comtessa de Dia. Compositors de polifonia religiosa que també composaven polifonia profana com Philippe de Vitry i Guillaume de Machaut.

Cant Gregorià

És el cant monòdic, en llatí i sense acompanyament instrumental (a capella) de la litúrgia catòlica.

Models eclesiàstics

Provenen de les escales gregues, amb àmbit d'octava, nota finalis al principi i fi de l'obra, i nota tuba que predomina en la composició.

4 estils del Cant Gregorià

Sil·làbic: sil·laba per nota, Neumàtic: tres o quatre notes per sil·laba, Melismàtic: més de quatre notes per sil·laba, Salmòdic: grup de síl·labes diferents sobre una nota repartida.