La Volta al Món en 80 Dies: L'Aposta i l'Inici del Viatge

CAPÍTOL I: Phileas Fogg i la Contractació de Picaporte

Phileas Fogg era un personatge enigmàtic. Vivia sol, no tenia parents, ningú coneixia la seva fortuna, era metòdic en els seus actes i, sobretot, assistia puntualment al distingit Reform Club. Era allà on passava gairebé tot el dia jugant i no tornava a casa fins a la mitjanit.

El 2 d'octubre de 1872 (dia en què comença aquesta història), Phileas Fogg va contractar al matí Juan Picaporte (sobrenom que el va caracteritzar per la seva habilitat per sortir de dificultats i situacions complicades) com el seu criat. Picaporte havia sentit parlar sobre Fogg, i com desitjava portar una vida tranquil·la que mai va tenir, li va semblar bona idea acceptar la feina.

CAPÍTOL II: L'Aposta de les 80 Dies

Al Reform Club, Fogg es reunia amb els seus amics, llegia el diari i jugava partides de cartes. Aquell dia va sorgir en la conversa el tema del recent robatori al Banc d'Anglaterra per 50.000 lliures esterlines.

Les múltiples hipòtesis sobre la seva fugida apuntaven que el lladre mai seria trobat si arribés a viatjar, ja que la Terra és molt gran i resultava impossible la comunicació immediata i recórrer-la en poc temps. Stuart assegurava que era impossible recórrer la Terra en 80 dies, però Fogg donava suport a aquesta teoria i, per comprovar-la, va llançar una aposta:

• Havia de recórrer la Terra en 80 dies a partir d'aquest moment.
• Si no tornava puntualment a comparèixer davant els membres del club, perdria la meitat de la seva fortuna.

CAPÍTOL III: Inici del Viatge i Sospites

A les 7:50 de la nit, Phileas Fogg avisava Picaporte que havien de viatjar sense parar per recórrer la Terra en 80 dies i li va encarregar el seu maletí amb 20.000 lliures per a despeses de viatge. A l'estació de trens, els amics de Fogg el van acomiadar per comprovar semblant gesta, la qual aviat es va convertir en notícia per a tots els diaris de la regió.

Però va ocórrer que, després de 7 dies de la seva partida, Fogg va enviar un telegrama a Scotland Yard des de Suez per avisar que seguia la pista del lladre del banc i demanava una ordre d'arrest a Bombai. L'efecte del telegrama va ser fulminant per a Fogg, ja que tots van creure ara que ell era l'hàbil delinqüent que havia burlat l'autoritat davant dels seus nassos. La descripció de l'assaltant coincidia amb les característiques de Fogg: un home distingit, de 40 anys, que podia passar per un cavaller.

CAPÍTOL IV: El Detectiu Fix entra en Escena

El detectiu Fix del port de Suez esperava el vaixell Mongòlia, on venia Fogg, per examinar escrupolosament cada un dels passatgers a la recerca del lladre. Començava a desesperar quan Picaporte se li va acostar per preguntar on podia segellar el passaport del seu amo.

Fix va sospitar immediatament de Fogg i va esbrinar de Picaporte els detalls del viatge, la precipitació per sortir de Londres i sobre el maletí amb els diners. No obstant això, no tenia les proves suficients perquè el cònsol de Suez li permetés retenir el passatger. Fix va esbrinar que es dirigien a Àsia i va planejar seguir-los per detenir-los a Bombai.

CAPÍTOL V: Bombai, Partides de Cartes i Profanació

Al vaixell Mongòlia, Fogg havia trobat bons companys per a les seves partides de cartes. Continuava fent una vida normal i monòtona com la que portava a Londres, i gairebé no sortia a coberta, la qual cosa només va alimentar més les sospites de Fix, que havia decidit entaular amistat amb Picaporte per seguir la pista de prop.

El dia 14, el vaixell va arribar al port de Bombai amb dos dies d'avançament sobre l'horari previst. Fogg i Picaporte van segellar els seus passaports i van convenir a veure's a la tarda a l'estació de tren rumb a Calcuta.

Per la seva banda, Fix va anar amb el cap de policia de Bombai per demanar l'ordre d'arrest, però novament li va ser negada des de Londres, i per tant, no tenia autoritat per retenir Fogg.

Mentrestant, Picaporte, que havia decidit visitar la ciutat, va tenir l'ocurrència d'entrar a una mesquita bramànica amb el desconeixement que està prohibida l'entrada d'estrangers a aquests recintes. De sobte es va veure envoltat d'uns sacerdots furiosos que el van perseguir pels carrers, però Picaporte va aconseguir escapar-ne. Fix va escoltar aquest relat quan Picaporte l'hi narrava a Fogg i va aprofitar la infracció de la llei comesa per Picaporte per arrestar-lo a Calcuta.

CAPÍTOL VI: L'Elefant, el Rajà i el Rescat d'Aouda

Un dia després de viatjar en tren cap a Calcuta, van comunicar als passatgers que havien de continuar a peu les 50 milles fins a Allahabad, on es reprenia la comunicació. Allò suposava un gran contratemps per a Fogg, però Picaporte ho va solucionar buscant un elefant que van comprar per 2.000 lliures i contractant un guia.

Fogg va convidar el General Cromarty, el seu company de joc del vaixell, perquè els acompanyés en el trajecte. Van viatjar fins a la nit, havien recorregut la meitat del camí i van pernoctar al costat de les ruïnes d'un bungalow.

Al dia següent, es van topar amb un estrany espectacle: una processó es dirigia a un temple portant amb si una dona vídua com a presonera, per sacrificar-la segons la tradició del Rajà de Bundelkund. La noia anava narcotitzada i, d'acord amb l'antic costum, havia de ser sacrificada i cremada al costat del marit mort. El guia de Fogg li va comunicar que la noia era de la seva tribu i només feia tres mesos que estava casada. La infeliç no oferia resistència perquè anava narcotitzada.

Fogg va proposar salvar-la, encara que això suposava arriscar l'aposta i la pròpia vida. Va calcular que comptaven amb 12 hores d'avanç en el seu viatge i, al vespre, es van acostar al temple per esperar el moment propici per entrar a rescatar-la. Però el lloc estava fortament custodiat pels sentinelles i tots els intents van fracassar sense aconseguir res fins a l'alba.

La foguera estava gairebé a punt quan va passar una cosa increïble: Picaporte, disfressat com el marit mort, va ressuscitar i es va endur la vídua en braços. Immediatament, van fugir sobre l'elefant mentre a la seva esquena escoltaven els trets.

CAPÍTOL VII: Aouda s'uneix al Viatge

Portant la noia Aouda, van reprendre el viatge i van prendre el tren a Calcuta. El general es va acomiadar del grup a Benarés. Fogg va obsequiar l'elefant al guia i li va proposar a Aouda que els acompanyés en el viatge fins a portar-la a Hong Kong, on ella tenia família.

A les 7:00 del matí van arribar a Calcuta i Fix va organitzar que els detinguessin amb el pretext que Picaporte havia profanat un temple a Bombai. Els van detenir un moment, però Fogg va pagar la multa i la fiança i van aconseguir agafar el seu vaixell just a temps. Fix se sentia frustrat i estava determinat a seguir-lo fins a la fi del món, si fos necessari.

Aouda va anar intimant amb Fogg, encara que amb Picaporte parlava amb més naturalitat. Fix va planejar una trobada "casual" amb Picaporte i aquest, amb tota la naturalitat que el caracteritzava, li va narrar les seves aventures a l'Índia.

CAPÍTOL VIII: Retard a Hong Kong i la Recerca de la Família

Durant el trajecte rumb a Hong Kong, el detectiu va buscar amb assiduïtat la companyia de Picaporte, fent-li parlar del seu amo. Però Picaporte va començar a sospitar de les trobades casuals i de la semblança en l'itinerari de viatge. Entre les seves hipòtesis, va creure que Fix era un membre del club que viatjava amb ells per confirmar que Fogg complís amb l'itinerari.

El vaixell va arribar a Singapur amb mig dia d'avançament i havien de prendre a temps el vaixell de Hong Kong cap a Yokohama, ja que aquest vaixell només sortia cada vuit hores. Quan encara estaven a força distància del port, es va desencadenar una tempesta que va impedir l'arribada puntual a Hong Kong amb 24 hores de retard.

Això no va semblar pertorbar l'estat d'ànim de Fogg, que davant qualsevol altercat no perdia la calma, pensava optimista i no es deixava portar pels nervis. Fogg va sortir a buscar el vaixell que viatjava a Yokohama i va descobrir que aquest no havia salpat perquè estava en reparació i la propera sortida seria l'endemà.

Durant el temps lliure, Fogg va decidir buscar la família d'Aouda, però segons van informar, aquesta havia deixat la Xina per portar els seus negocis a Europa. Fogg li va proposar a Aouda que els acompanyés fins a Europa, des d'on seria més fàcil localitzar la seva família. Abans que Aouda pogués protestar per no esdevenir una càrrega de l'amable viatger, Fogg li va aclarir que la seva companyia no alterava en res el seu itinerari i no veia cap motiu pel qual no li podia prestar aquest favor.

CAPÍTOL IX: La Traïció de Fix i la Desaparició de Picaporte

Fix se sentia frustrat perquè l'ordre d'aprehensió no arribava i Hong Kong era l'últim lloc amb jurisdicció anglesa; per tant, hauria de seguir Fogg fins a Amèrica.

Picaporte va anar a comprar els bitllets del vaixell i es va assabentar que aquest salpava aquell mateix dia a la nit. Abans de poder avisar Fogg, es va trobar amb Fix i va ser llavors quan el detectiu es va decidir a dir-li la veritat al jove per demanar la seva ajuda en la captura de Fogg. A canvi, el criat rebria una part de la recompensa.

Picaporte es va enfadar molt per sentir-se utilitzat i es va negar a cooperar perquè considerava que el seu amo era una persona decent i bona, amb principis morals, la bondat i noblesa de la qual no havia deixat de manifestar-se des que es va iniciar el viatge.

Fix sospitava la reacció del criat, així que va narcotitzar la seva beguda sense que aquest se n'adonés. Picaporte va quedar inconscient al bar on conversava amb Fix, i aquest va marxar sense importar-li la condició del criat.

CAPÍTOL X: Fogg Troba una Alternativa

L'endemà, Fogg i Aouda es van presentar al moll, però el vaixell ja havia partit la nit anterior. El flegmàtic Fogg semblava impassible i confiat a trobar una sortida al problema, sense deixar-se portar pels nervis i el pessimisme.

Fix, que es trobava a prop, es va aproximar a Fogg, fent-se passar per un passatger que també va perdre el vaixell a Yokohama i el destí del qual era San Francisco. Fogg assegurava que trobaria una alternativa i durant tres hores van recórrer el port buscant algú que els portés al Japó.

Fix s'angoixava en veure la persistència del seu sospitós i la possibilitat que aquest tornaria a escapar abans de rebre l'ordre d'aprehensió. No obstant això, gràcies a la tenacitat i temperament de Fogg, van trobar un mariner disposat a portar-los al port de Nagasaki i Xangai, escales obligades del vaixell a Yokohama. Fix va decidir embarcar-se amb ells, mentre que Fogg va donar avís a la policia sobre la desaparició de Picaporte.

CAPÍTOL XI: Tempesta, Tifó i el Pallasso Picaporte

La petita embarcació anava molt ràpid gràcies a la força del vent, però les coses es van complicar quan el vent es va convertir en una forta tempesta i posteriorment un tifó, que va provocar diversos retards. Per fi van veure el port de Xangai, però massa tard; ja de lluny es veia el vaixell que es dirigia a Yokohama. Sense perdre la calma, Fogg va ordenar baixar la bandera i disparar el canonet de proa, que s'utilitzava per demanar auxili al buc.

Mentrestant, Picaporte, en despertar del seu somni i amb gran esforç, havia acudit al vapor la nit en què sortia, però el seu estat era deplorable i va quedar estès a l'entrada del port. Un empleat del vaixell el va veure tirat i, pensant que estava borratxo i després de revisar la documentació correcta, el va introduir fins a la seva cabina.

Quan Picaporte va despertar, va buscar Fogg i Aouda, però va comprendre el que havia passat amb Fix i va sentir una enorme frustració i enuig, ja que provocaria que el seu amo perdés l'aposta. Tampoc comptava amb els diners suficients per continuar el seu viatge després d'arribar a Yokohama.

Quan el vaixell va arribar al port, Picaporte va vendre la seva roba per poder menjar, i famolenc i fatigat va passejar per la ciutat quan de sobte es va trobar amb un circ que sortiria als Estats Units. En el passat, Picaporte havia estat acròbata, així que va decidir entrar al circ de pallasso per assegurar el seu viatge a un país on tindria més possibilitats de sobreviure.

Durant la funció del circ, Picaporte va formar part de l'espectacle de piràmide humana. Aquest anava a la base, quan de sobte, la piràmide es va desplomar com una torre de cartes.

CAPÍTOL XII: Reunió i la Meitat del Recorregut

La culpa va ser de Picaporte, ja que durant l'espectacle, va entreveure Fogg i Aouda entre el públic. Tan efusiu i natural com era, Picaporte va córrer cap a ells i va ensorrar la piràmide humana, causant un enorme descontentament entre els directors del circ, i per la qual cosa Fogg els va pagar una indemnització.

Finalment, tots viatjaven en el vapor que els conduiria a San Francisco. La presència de Fogg a Yokohama es devia al fet que havien estat portats allà pel vapor que els havia recollit en arribar a Xangai.

Picaporte estava molt content de tornar a estar amb el seu amo, però un núvol vetllava la seva alegria: era el record de Fix. Picaporte havia decidit no explicar-li a Fogg sobre el detectiu perquè pensava que la prioritat en aquest moment era que el seu amo guanyés l'aposta.

Al novè dia de travessia des de la sortida del Japó, es trobaven just a la meitat de tot el recorregut, per al qual havien emprat 52 dies i en restaven 28 per als 80. Davant d'aquest panorama, Fogg continuava amb el seu tranquil optimisme i assegurava que havien passat el més difícil, ja que ara el camí seria més curt, directe i fàcil.