Volta i Judici Final de la Capella Sixtina: Anàlisi i Context
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
1. Classificació de l’obra
- Títol: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
- Autor: Miquel Àngel
- Cronologia: 1508-1512 / 1536-1541
- Escola o país: Capella Sixtina del Vaticà, Ciutat del Vaticà
- Estil: Renaixentista
2. Tema: Bíblic.
3. Descripció i Anàlisi tècnica:
- Elements de suport: Sostre de la Capella Sixtina del Vaticà.
- Elements tècnics: Pintura al fresc.
4. Elements formals i compositius:
- Forma: Dibuixística.
- Composició:
- Tancada
- Unitària
- Superficial
- Perspectiva: Geomètrica.
- No hi ha línia de l’horitzó.
- Simetria: Simètrica.
- Composició: Triangular.
- Llum: Irreal.
- Colors: Freds (excepte els colors de la pell).
5. Antecedents i influències posteriors:
Miquel Àngel va recórrer als models de les estàtues clàssiques i als frescos de Luca Signorelli i pintures del Bosch. Ha influenciat grans artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX com Géricault i Delacroix.
6. Relacions amb obres similars:
Obres semblants d’ell mateix són La Sagrada Família o Tondo Doni.
7. Diferències amb solucions coetànies:
N’és coetani l’Infern de Luca Signorelli.
8. Funció i significat:
Pretenia que els fidels, en aquell moment analfabets, comprenguessin les històries de la Bíblia, alhora que l'Església demostrava el seu poder i riquesa. Per això és tant complexa i hi són representats grans personatges bíblics.
9. Context:
Pertany a l’època del Cinquecento (s. XVI), segona etapa del Renaixement, juntament amb l’etapa manierista, nascut a Itàlia. Durant aquest període hi ha una renovació del sistema de representació: l'aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme, és a dir, l’home com a centre i mesura de totes les coses. La plàstica es fixà en els models d’arquitectura de les ruïnes i en els relleus d’arcs i columnes commemoratives.