Volta i Judici Final de la Capella Sixtina: Anàlisi i Context

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,66 KB

Volta de la Capella Sixtina i Judici Final

1. Classificació de l’obra

  • Títol: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
  • Autor: Miquel Àngel
  • Cronologia: 1508-1512 / 1536-1541
  • Escola o país: Capella Sixtina del Vaticà, Ciutat del Vaticà
  • Estil: Renaixentista

2. Tema: Bíblic.

3. Descripció i Anàlisi tècnica:

  • Elements de suport: Sostre de la Capella Sixtina del Vaticà.
  • Elements tècnics: Pintura al fresc.

4. Elements formals i compositius:

  • Forma: Dibuixística.
  • Composició:
    • Tancada
    • Unitària
    • Superficial
  • Perspectiva: Geomètrica.
  • No hi ha línia de l’horitzó.
  • Simetria: Simètrica.
  • Composició: Triangular.
  • Llum: Irreal.
  • Colors: Freds (excepte els colors de la pell).

5. Antecedents i influències posteriors:

Miquel Àngel va recórrer als models de les estàtues clàssiques i als frescos de Luca Signorelli i pintures del Bosch. Ha influenciat grans artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX com Géricault i Delacroix.

6. Relacions amb obres similars:

Obres semblants d’ell mateix són La Sagrada Família o Tondo Doni.

7. Diferències amb solucions coetànies:

N’és coetani l’Infern de Luca Signorelli.

8. Funció i significat:

Pretenia que els fidels, en aquell moment analfabets, comprenguessin les històries de la Bíblia, alhora que l'Església demostrava el seu poder i riquesa. Per això és tant complexa i hi són representats grans personatges bíblics.

9. Context:

Pertany a l’època del Cinquecento (s. XVI), segona etapa del Renaixement, juntament amb l’etapa manierista, nascut a Itàlia. Durant aquest període hi ha una renovació del sistema de representació: l'aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme, és a dir, l’home com a centre i mesura de totes les coses. La plàstica es fixà en els models d’arquitectura de les ruïnes i en els relleus d’arcs i columnes commemoratives.

Entradas relacionadas: