Volums i capacitats pulmonars

Volum de ventilació pulmonar (VPP) o basal

És l'aire inspirat i espirat en cada respiració normal. Oscil·la entre 300 i 600 ml. També s'anomena volum corrent (VP).

Volum de reserva inspiratòria (VRI) o volum d'aire complementari

És el volum màxim més enllà del volum normal, que pot ser inspirat en una respiració profunda o forçada.

Volum de reserva espiratori (VRE)

És el volum màxim que pot ser espirat, després d'una espiració normal, mitjançant una espiració forçada.

Volum residual (VR)

És el volum d'aire que queda als pulmons després d'una respiració forçada. És adquirit en el moment del naixement i no es pot canviar.

Volum respiratori per minut (VRM)

Quantitat d'aire que entra als pulmons per minut (al voltant dels 6 litres).

Espai mort (EM)

És l'aire que farceix les vies respiratòries a cada respiració i que no col·labora en l'intercanvi gasós (150 ml).

Capacitat inspiratòria (CI)

És la quantitat màxima d'aire que una persona pot inspirar després d'una respiració normal. Equival a: CI = VVP + VRI

Capacitat funcional residual (CFR)

És la quantitat d'aire que roman als pulmons després d'una espiració normal. Equival a: CFR = VRE + VR

Capacitat pulmonar total (CPT)

És el volum màxim que els pulmons poden alcançar després d'un esforç inspiratori. CPT = VVP + VRE + VRI + VR

Capacitat vital (CV)

És la quantitat màxima d'aire que una persona pot eliminar després d'omplir els pulmons al màxim. Equival a: CV = VRI + VVP + VRE

El volum d'O2 que difon cap a l'interior dels vasos capil·lars depèn de:

• El gradient de pressió de l'O2 entre l'espai alveolar i l'interior dels capil·lars pulmonars.
• La superfície funcional de la membrana alveolo-capil·lar.
• El volum respiratori per minut.
• La ventilació alveolar.

La difusió de l'O2 alveolar cap als capil·lars pulmonars està afavorida per:

• La capacitat de la membrana alveolo-capil·lar per permetre l'intercanvi de gasos.
• L'extensió de les superfícies alveolo-capil·lars.
• La capacitat dels capil·lars per acumular sang i la distribució d'aquesta al seu interior.