La voluntat de poder i l'etern retorn
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,68 KB
La voluntat de poder:
No significa ambició de manar, dominar, ni brutalitat ni imposició
És la forma de ser el superhome
És la voluntat de ser més, de créixer, de superar-se sempre a un mateix
És dir 'sí' a la vida i al món és força passió, ser el amo del propi destí. Una mena d'energia creadora
S'expressa amb la creació artística, en la lluita, l'esforç, l'activitat intel·lectual
'On no hi ha voluntat de poder hi ha decadència'
L'etern retorn:
Cal considerar-lo com un valor hipotètic
És la repetició dels mateixos esdeveniments, no és un retorn selectiu
Concepció diferent de la temporalitat, el temps no és lineal
La nostra manera de veure el temps (judeocristiana), està basada en 3 moments
Passat present futur el món de les idees el cel el més enllà
Per Nietzsche el temps és cíclic circular
Refusa la concepció teològica de la temporalitat
L'etern retorn simbolitza que aquest món és l'únic món 'elogi de l'instant'
Nietzsche no pretén que ningú de nosaltres cregui de veritat que tot es tornarà a repetir
El que pretén és que cadascú de nosaltres visqui com si l'etern retorn fos una realitat
Crítica als valors de la cultura occidental
És decadent, gris, pobre, malalta perquè està oposada als instints, a la vida
Els valors de la filosofia, la moral i la religió són manifestacions d'aquesta decadència.
Crítica a la filosofia
L'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec on s'hi troben dos valors:
El valor de la raó: representat per l'esperit apol·lini, Apolo és el déu de la mesura de l'ordre de la racionalitat, la llum, el seny. Es manifesta en arts figuratives (escultura, pintura)
El valor de la vida: representat per l'esperit dionisíac. Dionís baco el déu del vi de la festa del joc de la nit de la disbauxa de les forces irracionals, l'alegria. Es manifesta en arts no figuratives (música, tragèdia grega, dansa)
En el món presocràtic grec hi ha un perfecte equilibri, entre el valor de la raó i el de la vida, per això la cultura grega va ser important, per això van ser grans. Era el model a seguir
1a crítica:
L'error de la cultura occidental és haver desprestigiat el valor de la vida i sobrevalorar el valor de la raó.
Sòcrates 'el gran corruptor'. Fa prevaldre la raó
Plató s'inventa el món de les idees que desvaloritza el món real i el de la vida.
2a crítica:
La filosofia tradicional és dogmàtica i considera l'ésser com a quelcom estàtic, fix.
La realitat és canviant com diria Heràclit 'l'únic filòsof que no ha falsejat la realitat'
3a crítica:
Crítica i desprecia a Marx i Mill perquè s'han dedicat a fomentar l'esperit gregari: dependència del grup.
Crítica a la moral
Sotmetre la vida a la raó ha estat un gran error
La moral tradicional és antinatural (contranatural) va en contra dels instints i dels plaers:
Divideix l'ésser humà en una part acceptable (racional) i la inacceptable (emotiva)
La base és el platonisme: és el seu món de les idees repescat pel cristianisme com el 'més enllà'
La conseqüència és el despreci d'aquest món.
Distingeix 2 tipus de morals:
La Moral dels Senyors: pròpia del superhome: És la moral pròpia dels forts, dels sans, dels amos de si mateixos, dels esperits elevats, dels nobles, dels que estimen la vida
La Moral dels Esclaus: és la pròpia dels dèbils, dócils, dignes de llàstima, covards, fracassats, incapaços de decidir per ells mateixos
Rebel·lió dels esclaus en el camp moral: S'han invertit els valors
Bo: fort noble elevat superior en mèrits | paradoxa: els dèbils s'han imposat n'ha sorgit la moral decadent occidental Va causada per l'actitud de ressentiments: els sentiments que mouen als esclaus és odi cap als superiors i odi cap als forts |
Dolent: dèbil feble dócil plebeu vulgar | Bons: el sentiment que mou als esclaus és odi cap els superiors, odi cap als forts Malvats perversos: una persona dolenta mereix ser castigada |
Aquesta actitud de ressentiment ha estat introduïda pels sacerdots
Sacerdot jueu: la culpa del nostre patiment és dels altres, dels forts
Sacerdot cristià: La culpa del nostre patiment és nostra! Introdueixen el sentiment de culpabilitat, la idea de pecat
Lasceta (sacerdot laic): Fomenten l'esperit gregari, de ramat
Marx i Mill
'Per necessitat natural, els forts tendeixen a dissociar-se i els dèbils (no saben estar sols) a ajuntar-se'
La rebel·lió dels esclaus ha triomfat i es manifesta en el cristianisme, el socialisme i la democràcia, un invent dels dèbils, no necessitem a ningú que ens mani.