La voluntat de poder i l'etern retorn

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,68 KB

La voluntat de poder:

No significa ambició de manar, dominar, ni brutalitat ni imposició

És la forma de ser el superhome

És la voluntat de ser més, de créixer, de superar-se sempre a un mateix

És dir 'sí' a la vida i al món és força passió, ser el amo del propi destí. Una mena d'energia creadora

S'expressa amb la creació artística, en la lluita, l'esforç, l'activitat intel·lectual

'On no hi ha voluntat de poder hi ha decadència'


L'etern retorn:

Cal considerar-lo com un valor hipotètic

És la repetició dels mateixos esdeveniments, no és un retorn selectiu

Concepció diferent de la temporalitat, el temps no és lineal

La nostra manera de veure el temps (judeocristiana), està basada en 3 moments

Passat present futur el món de les idees el cel el més enllà


Per Nietzsche el temps és cíclic circular

Refusa la concepció teològica de la temporalitat

L'etern retorn simbolitza que aquest món és l'únic món 'elogi de l'instant'

Nietzsche no pretén que ningú de nosaltres cregui de veritat que tot es tornarà a repetir

El que pretén és que cadascú de nosaltres visqui com si l'etern retorn fos una realitat

Crítica als valors de la cultura occidental

  • És decadent, gris, pobre, malalta perquè està oposada als instints, a la vida

  • Els valors de la filosofia, la moral i la religió són manifestacions d'aquesta decadència.

Crítica a la filosofia

L'origen d'aquesta cultura es troba en el món grec on s'hi troben dos valors:

  • El valor de la raó: representat per l'esperit apol·lini, Apolo és el déu de la mesura de l'ordre de la racionalitat, la llum, el seny. Es manifesta en arts figuratives (escultura, pintura)

  • El valor de la vida: representat per l'esperit dionisíac. Dionís baco el déu del vi de la festa del joc de la nit de la disbauxa de les forces irracionals, l'alegria. Es manifesta en arts no figuratives (música, tragèdia grega, dansa)

En el món presocràtic grec hi ha un perfecte equilibri, entre el valor de la raó i el de la vida, per això la cultura grega va ser important, per això van ser grans. Era el model a seguir

1a crítica:

L'error de la cultura occidental és haver desprestigiat el valor de la vida i sobrevalorar el valor de la raó.

  • Sòcrates 'el gran corruptor'. Fa prevaldre la raó

  • Plató s'inventa el món de les idees que desvaloritza el món real i el de la vida.

2a crítica:

La filosofia tradicional és dogmàtica i considera l'ésser com a quelcom estàtic, fix.

La realitat és canviant com diria Heràclit 'l'únic filòsof que no ha falsejat la realitat'

3a crítica:

Crítica i desprecia a Marx i Mill perquè s'han dedicat a fomentar l'esperit gregari: dependència del grup.

Crítica a la moral

Sotmetre la vida a la raó ha estat un gran error

  • La moral tradicional és antinatural (contranatural) va en contra dels instints i dels plaers:

  • Divideix l'ésser humà en una part acceptable (racional) i la inacceptable (emotiva)

  • La base és el platonisme: és el seu món de les idees repescat pel cristianisme com el 'més enllà'

  • La conseqüència és el despreci d'aquest món.

Distingeix 2 tipus de morals:

  • La Moral dels Senyors: pròpia del superhome: És la moral pròpia dels forts, dels sans, dels amos de si mateixos, dels esperits elevats, dels nobles, dels que estimen la vida

  • La Moral dels Esclaus: és la pròpia dels dèbils, dócils, dignes de llàstima, covards, fracassats, incapaços de decidir per ells mateixos

Rebel·lió dels esclaus en el camp moral: S'han invertit els valors

Bo: fort noble elevat superior en mèrits

paradoxa: els dèbils s'han imposat

n'ha sorgit la moral decadent occidental

Va causada per l'actitud de ressentiments: els sentiments que mouen als esclaus és odi cap als superiors i odi cap als forts

Dolent: dèbil feble dócil plebeu vulgar

Bons: el sentiment que mou als esclaus és odi cap els superiors, odi cap als forts

Malvats perversos: una persona dolenta mereix ser castigada

Aquesta actitud de ressentiment ha estat introduïda pels sacerdots

  1. Sacerdot jueu: la culpa del nostre patiment és dels altres, dels forts

  2. Sacerdot cristià: La culpa del nostre patiment és nostra! Introdueixen el sentiment de culpabilitat, la idea de pecat

  3. Lasceta (sacerdot laic): Fomenten l'esperit gregari, de ramat

Marx i Mill

'Per necessitat natural, els forts tendeixen a dissociar-se i els dèbils (no saben estar sols) a ajuntar-se'

La rebel·lió dels esclaus ha triomfat i es manifesta en el cristianisme, el socialisme i la democràcia, un invent dels dèbils, no necessitem a ningú que ens mani.

Entradas relacionadas: