Wassily Kandinsky: L'Abstracció i la Teoria del Color en l'Art
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB
Wassily Kandinsky: L'Abstracció i la Teoria del Color
Aquest document explora els principis fonamentals de l'abstracció artística a través de la figura de Wassily Kandinsky, un dels pioners d'aquest moviment. Analitzarem la seva visió de l'art, la seva trajectòria i la seva influència en la comprensió dels elements plàstics i la seva relació amb la música.
Què és l'Abstracció?
L'abstracció, segons Kandinsky, no es mira, sinó que es llegeix. Es caracteritza per:
- La desaparició del subjecte figuratiu.
- L'expressió pura de la forma i del color.
- La creació d'una altra realitat més enllà de la natura.
- Una cal·ligrafia poètica que transcendeix la representació.
Wassily Kandinsky: Biografia i Trajectòria
Wassily Kandinsky (1866-1944) va ser un influent pintor i teòric de l'art rus, considerat un dels pares de l'art abstracte. La seva trajectòria inclou fites significatives:
- 1896: Després d'estudiar dret a Moscou, inicia estudis d'art a Munic.
- 1901: Funda el grup Phalanx per introduir les avantguardes franceses a Alemanya.
- 1902: Exposa per primera vegada a Berlín.
- 1904: Exposa al Saló de Tardor de París.
- 1907: Estableix contactes amb el grup Die Brücke.
- 1911: Publica De l'Espiritual en l'Art, una anàlisi profunda sobre els efectes expressius del color.
- 1912-1913: Forma part del grup Der Blaue Reiter a Berlín, un moviment clau de l'expressionisme.
- 1922: Comença a impartir classes a la prestigiosa Bauhaus de Weimar.
- 1926: Publica Punt i línia sobre el pla, un manifest fonamental sobre les seves teories artístiques.
Categories Artístiques de Kandinsky
Kandinsky va classificar les seves obres en tres categories principals, basades en el seu procés creatiu:
- Impressions: Són una impressió directa a partir de la natura, amb una representació més recognoscible.
- Improvitzacions: Representen una impressió inconscient i espontània des del món interior de l'artista.
- Composicions: Són el resultat d'una elaboració lenta i meditada, combinant elements de les impressions i les improvitzacions per assolir una estructura complexa i harmoniosa.
Anàlisi de "Composició IV" (1911)
Una de les obres més emblemàtiques de Kandinsky és la Composició IV, creada el 1911. Aquesta pintura a l'oli sobre tela és un exemple paradigmàtic de l'art abstracte.
Tema i Interpretació
Inicialment, el tema de Composició IV va ser concebut com una batalla entre cavallers en un país de fades. No obstant això, posteriorment ha estat interpretada com una lluita entre elements purament pictòrics. Segons aquesta darrera versió, s'enfronten el color groc amb el color blau i la línia recta amb la línia corba, simbolitzant tensions i harmonies visuals.
Elements Plàstics i Composició
La composició de l'obra es pot dividir visualment en dues parts gràcies a un eix vertical imaginari:
- Esquerra: Predomina el moviment, amb contrastos cromàtics intensos i línies verticals violentes.
- Dreta: Caracteritzada per l'estatisme (repòs), una harmonia cromàtica més suau i línies pausades i més horitzontals.
Kandinsky utilitza el grafisme per crear una bellesa emocionant. L'obra presenta un diàleg i conflicte constants mitjançant l'ús de colors purs (blaus, grocs i vermells) i línies que, malgrat la tensió, poden oferir una imatge harmònica i equilibrada.
La seva teoria del color demostra que el color té moviment:
- Els colors càlids són centrífugs, projectant-se cap a l'espectador.
- Els colors freds són centrípets, retraient-se cap endins.
A més, Kandinsky va desenvolupar una teoria sobre els elements bàsics de la pintura:
- Un punt és la idea original d'una idea abstracta, representant el repòs.
- Una línia és el desenvolupament dinàmic del punt.
- La línia posseeix expressió, energia, ritme i moviment:
- Línia vertical: ritme ascendent.
- Línia diagonal: ritme inestable.
- Línia horitzontal: repòs i equilibri.
- La relació entre color i línia és fonamental:
- Color càlid = ritme = línia vertical.
- Color fred = atonia = línia horitzontal.
La Relació Musical en l'Obra de Kandinsky
Kandinsky va establir una profunda connexió entre la pintura i la música, considerant-les formes d'expressió abstracta amb paral·lelismes clars:
- L'espai entre les línies també marca el ritme, relacionant les notes amb les dimensions dels punts.
- Relaciona l'alçada sonora (freqüència) de les notes amb l'alçada geomètrica dels punts dins del pla.
- Les línies discontínues poden simbolitzar la dissolució i la cadència d'algunes notes.
- El gruix de les línies determina el timbre de les notes o la classe d'instruments.