William Morris i l'Herència Arts and Crafts: De la Bauhaus a Peter Behrens

William Morris i l'Arts and Crafts

El moviment Arts and Crafts, lligat al disseny i les arts decoratives, va néixer a Gran Bretanya al voltant de 1880 i es va desenvolupar fins a la Primera Guerra Mundial. Es va estendre ràpidament a través d'Amèrica i Europa, fins arribar al Japó. El seu màxim ideòleg va ser l'artista i escriptor William Morris (1834-1896) i va prendre el seu nom de l'Arts and Crafts Exhibition Society, fundada a Londres el 1887.
Va ser un moviment nascut des dels ideals, la preocupació pels efectes de la industrialització en el disseny, el saber i la vida quotidiana. Advocava per una reactivació de l'artesania tradicional, un retorn a una forma de vida més simple i una millora en el disseny d'objectes domèstics ordinaris.
L'exposició va ser la primera mostra de Morris i les Arts & Crafts que va tenir lloc a Espanya i va presentar obres mestres d'aquest moviment artístic. Va arribar a Barcelona després d'haver estat exposada a Madrid, del 6 d'octubre de 2017 al 21 de gener de 2018, a la Fundació Joan March.

William Morris

Un autèntic home renaixentista amb múltiples talents, a qui li va tocar viure una època marcada pel romanticisme, el progrés industrial i els abusos contra els treballadors. Morris es va revoltar contra tot allò establert i va aplicar els seus ideals a tot el que es va dedicar: el disseny de mobiliari, tèxtil i vidre, l'edició de llibres, la publicació d'assajos... Tot estava impregnat de delicadesa, gust pel treball ben fet i amb una forta crítica a la desigualtat social del moment.

Va esdevenir figura clau del moviment Arts & Crafts (arts i oficis) en fundar l'any 1861, seguint els ideals del seu mestre John Ruskin, la companyia Morris, Marshall, Faulkner & Co., on ell i els seus col·laboradors fabricaven objectes que responien a la seva idea que una llar confortable aporta qualitat de vida i dignitat.

La influència de William Morris es va escampar per tot Europa.

Deutscher Werkbund

Era una associació mixta d'arquitectes, artistes i industrials, fundada el 1907 a Munic per Hermann Muthesius. Va ser una organització important en la història de l'arquitectura moderna, del disseny modern i precursora de la Bauhaus.

El Werkbund, més que un moviment artístic, era una acció sufragada per l'Estat per integrar els oficis tradicionals amb les tècniques industrials de producció en massa a fi de posar Alemanya en un lloc competitiu amb altres potències com els Estats Units. El seu lema era "des dels coixins dels sofàs a la construcció de ciutats".

Buscava una nova expressió artística en l'era de la màquina i va destacar estèticament per separar l'estètica de la qualitat material, enfront de les idees anteriors que les vinculaven; per imposar la normalització del format DIN; i per l'adopció de la forma abstracta com a base estètica del disseny industrial, substituint l'ornament.

La Bauhaus prendria aquesta base, fent que sorgís la fabricació modular. Es va pensar en la possibilitat de fabricar edificis en sèrie.

La Bauhaus

Va ser l'escola d'arquitectura, disseny, artesania i art fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) i tancada per les autoritats prussianes en mans del Partit Nazi. El seu nom prové de la unió de les paraules en alemany Bau, "construcció", i Haus, "casa".

La idea de Walter Gropius era unir totes les arts de les avantguardes europees; per tant, va unir l'escola artesanal Kunstgewerbeschule de Weimar amb la Hochschule für Bildende Kunst, que era l'escola de belles arts, i així va crear la Staatliche Bauhaus, la primera escola de disseny del món.

A la Bauhaus van sorgir les bases i els fonaments acadèmics del disseny industrial i gràfic; es van professionalitzar i, amb el temps, les obres de l'escola van ser nomenades Patrimoni de la Humanitat. També van crear un nou estil topogràfic (sans-serif), però l'arquitectura va ser el camp en el qual va influir més.

El disseny dels edificis era de formes geomètriques; la mostra més gran és l'edifici de la Bauhaus dissenyat per Gropius, fet de ferro i vidre. Gropius volia tornar als principis de l'artesania manual per fer així també un canvi en la societat burgesa, raó per la qual les classes eren impartides per artesans i artistes com Kandinsky, Itten, Muche, Marcks o Klee.

La primera etapa va ser el període més romàntic i idealista: recuperar l'artesania com a art per unificar-la amb Walter Gropius com a director.

En la segona etapa, deixa pas al moviment de la Nova Objectivitat i, a causa de la crisi, s'ha de moure a Dessau amb Hannes Meyer com a cap. A la tercera etapa, el poder va caure en mans d'un govern conservador, simpatitzants del comunisme, que van pressionar l'escola per tancar; tot i això, la traslladen a Berlín, on, no gaire després, els nazis la van tancar definitivament i molts artistes, com Gropius, es van haver d'exiliar acusats de socialistes o de judaisme. En la darrera etapa, l'escola era dirigida per Ludwig Mies van der Rohe.

La Bauhaus va crear els patrons del que coneixem com a disseny industrial i gràfic, ja que van ser fetes dins d'aquesta escola.

Es va copiar el model de les Arts and Crafts de William Morris, en els quals els estudiants començaven com a aprenents, després es feien oficials i, finalment, si eren prou bons, es convertien en mestres.

Peter Behrens

Arquitecte alemany que es podia desplaçar d'una disciplina a una altra amb facilitat: pintura, disseny gràfic, de mobiliari i d'arquitectura.

AEG, una empresa alemanya d'electricitat, es va interessar per Peter el 1907 amb la publicació de "L'Art en la tecnologia". En aquest mateix any, Peter ocupa la posició de consultor artístic d'AEG, encarregant-se de donar forma a tots els productes de l'empresa i, al mateix temps, dissenya la primera imatge corporativa, convertint-se així en el primer dissenyador industrial de la història.

Entre 1908 i 1910, Behrens construeix la Fàbrica de Turbines AEG per a l'empresa elèctrica. L'edifici és un dels més significatius del protorracionalisme i un dels primers en la utilització d'elements industrialitzats en arquitectura.

Peter Behrens és mundialment reconegut com el pare del Racionalisme Productiu, ja que va iniciar la relació entre indústria i art agafant diferents conceptes de les Arts i Oficis de l'Arts and Crafts.