Wittgenstein, Positivisme i el Gir Lingüístic: Límits del Llenguatge i la Realitat

Positivisme i Neopositivisme

Positivisme

• Deixar enrere la metafísica.
• La ciència com a font de coneixement.
• La ciència és aplicable a qualsevol àmbit.
• Creació d'escoles per fomentar un grup cohesionat.

Neopositivisme

No s'arriba a cap veritat absoluta; es descriuen fets de forma universal.

El Gir Lingüístic i Wittgenstein

Els problemes provenen de no saber expressar-se. Els fets són fets perquè puc expressar-los. (El món, el llenguatge i el pensament són clau per a la construcció de la societat).

Wittgenstein (W) diu que comprendre és interrogar-se sobre alguna cosa, no dominar allò, sinó preguntar-se i comprendre.

El Tractatus Logico-Philosophicus

La filosofia té com a objectiu establir els límits del llenguatge (què podem expressar i què no). Això implica establir els límits del coneixement, definir els límits del nostre món (quina és la nostra realitat) i determinar la utilització correcta del llenguatge per comunicar.

Proposicions: Eina per establir els límits del llenguatge

L'objectiu és resoldre els problemes derivats del seu ús incorrecte.

• Proposicions amb sentit:

  Descriuen fets. Una paraula correspon a un objecte i una frase a fets. Tenen sentit si descriuen fets o coses del món.

  • Fets comprovables: Són verificables. Un cop verifiquem, podem dir si allò és vertader o fals.
• Proposicions sense sentit:

  No descriuen la realitat (com la matemàtica o la lògica). Analitzen idees: no diuen res del món, es limiten a analitzar-lo.

• Proposicions absurdes:

  Utilitzen llenguatge metafòric o quotidià. Disfressen el pensament. El llenguatge quotidià és ple de proposicions absurdes, ja que no es refereixen als fets de manera raonable. Exemple: "Em sento com un gos atropellat".

Finalitat de la Filosofia segons el Tractatus

La tasca de la filosofia és discernir problemes o proposicions, distingint allò que té sentit o no, i el sentit de la pregunta. Qui descriu la realitat és la ciència.

Conseqüència del Tractatus

Del que no es pot parlar, cal guardar silenci. Hi ha experiències que no es poden expressar o descriure.

Wittgenstein II: Revisió del Tractatus

Wittgenstein (W2) revisa les seves idees anteriors.

Anteriorment, s'oposava al llenguatge quotidià i metafísic perquè no eren lògics ni precisos, defensant que el llenguatge perfecte era el de la ciència.

En la revisió, argumenta que no s'ha d'imposar una lògica al llenguatge, ja que el llenguatge té la seva pròpia lògica i s'ha d'interpretar constantment.

El sentit d'una paraula com "cadira" es pot verificar, però el sentit de "justícia" no. El sentit de les paraules no depèn de si tenen un referent en la realitat, sinó que depèn de l'ús que se'n fa en el llenguatge.