Xarxa Urbana Catalana: Jerarquia, Distribució i Nivells de Centralitat

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB

La Xarxa Urbana Catalana: Distribució i Context

La població catalana està distribuïda de manera irregular, amb densitats molt altes a la costa, sobretot a la central, i densitats baixes al Pirineu. La xarxa urbana del nostre país és densa a la zona prelitoral i poc densa a l’interior.

Està encapçalada per Barcelona, la ciutat més important de l’arc mediterrani de la UE, i la segona ciutat més important de la xarxa urbana espanyola, després de Madrid.

La xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema ben integrat gràcies als intercanvis constants entre els diferents nuclis urbans.

Jerarquia de la Xarxa Urbana Catalana (4 Nivells)

  1. Regió Metropolitana de Barcelona (RMB)

    Té la funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis amb influència a tot el territori català. Inclou les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Occidental, Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf.

    Dins de la Regió Metropolitana de Barcelona hi ha dues zones principals:

    • Àrea Metropolitana

      Formada per Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Sant Cugat del Vallès.

    • Corona Metropolitana

      Anell que envolta l’Àrea Metropolitana, format per: Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Sabadell i Terrassa.

  2. Ciutats d’Influència Supracomarcal

    Segon nivell del sistema urbà. Són zones urbanes amb influència econòmica i social més enllà de les seves comarques:

    • Conurbació Reus-Tarragona: Influeix al Camp de Tarragona.
    • Tortosa: Lloc central de les Terres de l’Ebre.
    • Lleida: Nucli central de les Terres de Ponent.
    • Girona: Lloc central de les comarques nord-orientals.
    • Manresa: Nucli urbà de la regió central de Catalunya.
    • Vic: Focus principal de comunicacions a les valls del riu Ter i Congost.
  3. Centres Comarcals

    Exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i estan relacionats amb els seus centres supracomarcals. Exemple: Mollerussa respecte a Lleida.

  4. Centres Subcomarcals

    Poblacions que exerceixen centralitat sobre les que les envolten. Exemple: Roses aglutina els pobles de la franja costanera de l’Alt Empordà.

Relacions Jeràrquiques i Intercanvis

En aquesta jerarquia, un poble estableix relacions primerament amb el seu centre comarcal, després amb el centre supracomarcal i, finalment, amb l’àrea metropolitana. També es produeixen intercanvis amb ciutats del mateix nivell. Exemple: Manresa i Vic.

Entradas relacionadas: