Xarxa viària, Insulae i vida a l'antiga Roma

Xarxa viària

Sortirem del fòrum per la porta sud i agafarem el cardo maximus fins a sortir de la ciutat per la muralla. El cardo maximus era un dels dos carrers principals de la ciutat. Si a la Neàpolis ens trobàvem una xarxa viària força irregular, la que trepitgem ara tenia una distribució molt regular. No hem d'oblidar que aquesta ciutat neix a partir d'un campament i quan es decideix construir la ciutat es planifica partint de la seva estructura. Així, organitzen la xarxa viària a partir dels seus dos eixos N-S i E-O, creant una retícula de rectangles de 35 x 70 m. Aquesta quadrícula definia les diferents insulae (illes de cases), ocupades per vivendes, locals comercials i industrials o edificis públics.

Insulae

Era un tipus d'habitatge molt diferent de les grans domus senyorials que hem visitat al començament de la ciutat romana. Constaven de diversos pisos i servien per allotjar diferents famílies. Tenien un pati central, entorn del qual es disposaven les diferents estances. La funció del pati era donar llum als habitatges i ventilar-los. Els diferents pisos constaven de poques habitacions (algun dormitori i la cuina bàsicament) que, per tant, havien de satisfer més d'una funció. Moltes cases no disposaven d'aigua corrent i havien d'utilitzar l'aigua de les fonts públiques. Per la part que donava al carrer principal acostumava a haver-hi un pòrtic i els espais inferiors podien ser ocupats per petits tallers o botigues.

Tabernae

Seguint el cardo maximus camí de la muralla ens trobarem més tabernae. Eren molt senzilles, amb un taulell, com avui dia, darrera del qual s'emmagatzemaven els productes per vendre. Per exemple, l'oli i el vi, que es guardaven en grans recipients enterrats, a manera de cisternes.

Muralla romana

A la porta de sortida de la ciutat, a les pedres del terra, encara es poden observar perfectament les roderes dels carruatges. Igualment, sortint de la ciutat, al pany esquerre de la muralla, al tercer carreu, podem veure-hi esculpit un element fàl·lic que era considerat símbol de força, de prosperitat i de protecció de la ciutat.

És molt interessant contemplar la muralla, construïda al s. I aC, al mateix temps que el fòrum. Té dues parts molt diferenciades. A la part baixa es van utilitzar grans blocs poligonals de pedra calcària. En canvi, la part superior es va fer amb una mena de formigó amb pedres de petites dimensions, trossos de ceràmica... Entre aquests dos tipus constructius s'observen una sèrie de forats que permeten imaginar com es va edificar. En realitat, la tècnica no és gaire diferent de la que s'utilitza avui per encofrar.

Els forats servien per aguantar uns pals transversals sobre els quals es disposaven els taulons que contindrien el formigó en el moment de la construcció. Quan s'assecava el formigó, aquest encofrat es desmuntava i l'operació es podia repetir en un nivell superior, fins aconseguir l'altura suficient.

Amfiteatre

Fora del recinte de la ciutat, hi ha dues construccions que daten del s. I dC, destinades a activitats de lleure a l'Antiguitat: un amfiteatre i una palestra.

A l'amfiteatre s'hi feien els jocs i combats de gladiadors i les lluites de feres salvatges. Tenia una planta de forma ovalada i unes graderies, probablement de fusta, on s'asseia el públic. El càlcul aproximat de l'aforament és d'unes 3.300 persones.

Palestra

Es tractava d'un edifici de forma rectangular envoltat per una galeria porticada. Servia per a la pràctica d'exercicis físics, com ara curses diverses o demostracions gimnàstiques.

Horaci va néixer el 8 de desembre del 65 aC a Venúsia, al sud d'Itàlia. El seu pare era un llibert, que posteriorment es va dedicar a recaptar impostos a Roma. El seu pare va contribuir decisivament a l'educació del seu fill enviant-lo a Roma, malgrat la seva manca de recursos, a estudiar els clàssics de la literatura grega. De Roma va marxar a Atenes per cursar filosofia. Després de la mort de Cèsar, Brutus –un dels conspiradors de l'assassinat del dictador– es va establir a Atenes, on es va envoltar d'un grup de joves partidaris de la República, entre els quals es trobava el jove Horaci. A la batalla de Filipos (42 aC), amb la derrota de les tropes republicanes, Horaci va desertar de les armes.