Xenofont, Anàbasi i l'era hel·lenística: conquestes i herència

Xenofont: vida i context

Xenofont (430–355 aC): família benestant; influència de Sòcrates; els Trenta Tirans; Ciro el Jove; Anàbasi; mort de Sòcrates.

Postura i temes

Postura conservadora i tradicional; filòsof amb simpaties espartanes; interessat pel hel·lenisme, les relacions entre grecs i bàrbars i l'estudi pràctic dels governs i la guerra.

Obres principals d'Xenofont

• Anàbasi: relat personal i diari de viatge (a la tornada després de la rebel·lió de Ciro el Jove). Menciona Ciro i Artaxèrxes, la batalla de Cunaxa, Tisafernes, l'expedició, el Bòsfor (estada de 6 mesos) i la influència d'aquesta experiència en la seva obra.
• Hel·lèniques: crònica de la Guerra del Peloponès i dels fets grecs posteriors.
• Ciropèdia: obra històrica i didàctica sobre la figura de Ciro el Gran.
• Constitució d'Esparta: apologia del règim espartà i estudi de les seves institucions.
• Obres sobre Sòcrates: L'Econòmic (sobre economia domèstica), Records socràtics (amb menys ironia que altres testimonis), Apologia de Sòcrates i El Banquet (o Convit).

Època hel·lenística: context i protagonistes

Alexandre III (Alexandre el Gran) pren protagonisme amb 20 anys; figures rellevants són Leònides i Aristòtil. L'època destaca pel coneixement del medi geogràfic i natural com a eina per a la guerra (cartògrafs i naturalistes a les expedicions).

S'accentua l'eliminació dels enemics intern i externs: formació de la Lliga de Corint, revolta de Tebes i el projecte de guerra contra els perses.

Conquesta d'Orient

Les campanyes d'Alexandre a l'Àsia es van desenvolupar en diverses etapes i batalles clau:

• 334 aC. — Àsia Menor: victòries a Granic (primera batalla) i avanç cap a la part oriental de l'Anatòlia; conquesta de ciutats gregues de la costa egea amb poca resistència.
• 333 aC. — Costes del sud-est d'Anatòlia i batalla d'Issos: enfrontament amb Darios; rebuig d'una oferta de pau.
• Egipte: campanya per la franja siriò-fenícia (arribada a Tir després de vuit mesos), presa de Gaza i establiment d'Alexandria, que esdevé una metròpoli destacada del Mediterrani oriental.
• 331 aC. — Gaugamela i conquesta de l'imperi persa: victòria decisiva, fugida de Darios i ocupació de ciutats perses.
• Ocupació de centres reials: Babilònia (alegria de la població), Susa (tresor reial), i arrasament de Persèpolis i Pasàrgades (330 aC.).
• Marxa cap a l'Orient: persecució de Darios; Bessos a Bàctria (venjança), regicidi i expedició oriental (330–326 aC.) amb un camí difícil per Bactriana i Sogdiana.
• Índia: conquesta iniciada el 327 aC.; campanyes al Panjab; victòria contra el rei Poros el 326 aC. (mort de Bucèfal). Rebuig de continuar la campanya per part de les tropes; instal·lació de dotze altars gegants com a fita del seu imperi.
• Tornada cap a l'oest amb milers de morts. Tres rutes principals: costa (Alexandre i soldats), via marítima (flota) i interior; neteja i reorganització davant del caos dels satrapes.

Mort i herència

• 324 aC. — mort d'Hefestió; aquest fet té conseqüències a la cort i en la política de l'imperi.
• 323 aC. — nova expedició prevista cap a l'Aràbia i l'occident; Alexandre cau malalt i mor a l'edat de 33 anys. Hi ha especulacions sobre enverinament.
• El poder passa a mans del regent Perdicas; els comandants de l'exèrcit reparteixen el territori (repartiment), i els diàdocs lluiten pel poder (conflictes del 323 al 281 aC.).
• Herència entre col·laboradors i successors: Ptolemeu a Egipte, Seleuc a l'Orient Mitjà, Lisímac a l'Àsia Menor i els descendents d'Antígon a Macedònia. Aquests regnes dominen el Mediterrani oriental fins a l'expansió de l'Imperi romà.

Notes finals

El text recull dades essencials sobre Xenofont, les seves obres i la transició cap a l'era hel·lenística amb Alexandre el Gran, les seves conquestes i la successió que conformà el mapa polític del món hel·lènic posterior.