Xile: Salvador Allende i la Unidad Popular
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,29 KB
La primordial diferència entre Cuba i Xile és que Castro arriba al poder a través d’una guerra de guerrilles i a Xile a través de la vía electoral.
La Unidad Popular, una coalició encapçalada per Salvador Allende dins del seu programa electoral proposava portar la revolució política, social i econòmica de caràcter socialista a Xile. Dins de la coalició estava el Partit Comunista amb Pablo Neruda com a dirigent. Els primers interessats en desestabilitzar la UP i evitar la revolució de Allende eren els Estats Units amb la CIA com a braç executor i amb el poder econòmic, l’oligarquia xilena que políticament estava dins el Partido Nacional.
El 4 de setembre del 1970 es convoquen eleccions presidencials. Guanya la UP (Unidad Popular, Salvador Allende) amb 1.075.616 vots (36,3%), després queden el PN (Partido Nacional, Alessandri) amb 1.036.278 vots (34,9%) i DC (Democràcia Cristiana, Tomic) amb 824.849 vots (27,8%). El Partido Nacional era la dreta clàssica ortodoxa convencional i Democràcia Cristiana, la centre dreta.
El 22 d’octubre del 1970 un comando de la ultradreta va assassinar el comandant en cap de l’exèrcit i destacat membre de Democràcia Cristiana, René Schneider. Tot aquest daltabaix accelera el clima a favor de Allene, el 24 d’octubre del 1970 es proclamat president amb els vots de DC a canvi del “Estatuto de Garantías Democráticas” amb el qual la UP es compromet a no fer reformes en l’exèrcit, la policia, l’església, l’administració o en els mitjans de comunicació. En definitiva, no pot tocar cap dels aparells de l’estat i per tant ho té difícil per reformar el país cap al socialisme.
Estats Units comença una estratègia anomenada “bloqueig invisible” per fer front el projecte polític de Allende. Uns dels objectius del projecte socialista era nacionalitzar les empreses nord-americanes, 144 en total controlaven gairebé la totalitat del país. Per tal de nacionalitzar-les es van pagar indemnitzacions: 400 milions de $ a bancs comercials, 576 milions de $ a multinacionals de ferro i salitre, 320 milions de $ a terratinents, 600 milions de $ a diversos monopolis expropiats i 8.830 milions de $ a Anaconda i Kennecott. Això va formar part del bloqueig comercial, estrangular l’economia xilena.