Arte pante

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

 

Kouros i Koré.

Cronologia i context historic :
El Kouros dAnàvissos.530 a. C.; la Koré amb el peple,510-500 a. C.
Estil i caracteristiques :
Són destil grec arcaic. Tècnica.Talla. Material: marbre de Paros. Formes:escul-
tura exempta. És una escultura unifacial.
Carcateristiques :
Representació de figures humanes masculines anomenades Kouroi o curos i femenines Kórai o cores.
Aquestes figures reflecteixen linfluencia dels models orientals de lAntic Egipte: rigidesa i frontalitat del cos.
Algunes escultures podien arribar fins a 3 metres dalçada.
Concepció esquemàtica del cos i del rostre a partir de la geometria.
El tema central de lescultura grega va ser la figura humana en la qual es van representar deus i deeses, herois i heroïnes i atletes.

Fitxa tecnica :
autor: desconegut
tipologia: escultura exempta
materials: marbre , policromat de Paros
localització: Museu de lacropoli(Atenes)
mides: Kouros(1,95m) i kore(1,20m)
Caracteristiques Formals :
El Kouros dAnàvissos,molt ben conservat, manté la postura hieràtica pròpia del període arcaic;es tracta duna figura primerenca no tan evolucionada com la Koré amb el peple.
Els grecs arcaics aprengueren dels antics egipcis a modelar les figures dretes dels jo-
ves; en moltes daquestes shi pot detectar encara el famós pas amb què els egipcis diferenciaven els éssers humans dels déus. Dells, els artistes grecs també van adoptar de lescultura la llei de la frontalitat i la manera dassenyalar les diverses divisions del cos i els seus músculs (que encara va continuar vigent en escultors posteriors, com Policlet).
Un dels trets que pitjor van resoldre van ser els genolls,que apareixen com cercles tallats matusserament en la unió entre la cuixa i la part interior de la cama. També tingueren problemes per plasmar els dits amb naturalitat.
Aquestes representacions masculines eren molt rígides i poc naturals,tot i que intentessin esbossar el moviment amb la cama esquerra avançada; els braços romanien enganxats al tronc i tenien els punys tancats,com per remarcar la força de la figura. En la seva anatomia és possible observar-hi un jos de simetries: els artistes equlibraven la W dels pectorals amb una W invertida a la clavícula; també feien coincidir la forma dels ulls amb larc de les celles. Pel que fa les Korai, mai no es plasmaven nues perquè el nu femení era un tabú per als primers grecs. Així, les representacions femenines anaven vestides amb una túnica llarga fins als peus cenyida a la cintura.
La Koré amb el peple, com les seves germanes destil, resta en una actitud estàtica. Els artistes treballaren,sobretot,els plecs dels vestits,que de vegades conferien un cert dramatisme a les figures. En compensaven el hieratisme i labsència de moviment amb els pentinats i amb el gest, repetit fins a linfinit, doferir una fruita amb la mà,uns elements que atorguen a aquestes noies una tímida dolçor.
Aquesta Koré conserva a més, restes de policromia als cabells,als ulls, a la boca i als brodats de la túnica.
EL kouros dAnàvissos, i la Koré amb el peple mostren unes altres característiques típiques de lèpoca arcaica,com el somriure estereotipat -que no expressa res en concret-, els ulls grossos,ametllats i convergents cap avall, i els cabells ordenats en superfícies geomètriques.

Iconografia:
El Kouros dAnàvissos, a més de commemorar una victòria en una prova esportiva,
serví -segons diu la inscripció- com a estàtua funerària del jove Kroisos.
La Kore amb el peple era probablement la representació duna sacerdotessa.
Significat:
Els Kouroi representaven molts cops atletes vencedors als Jocs Olímpics (daquí la diadema amb què es recullen els cabells),i les Korai,pudoroses sacerdotesses. Els artistes treballaren molt els vestits daquestes donzelles,de manera que es pot seguir levolució de la moda a través dels característics vestits amples; a més, també es pot detectar una certa expressivitat segons la disposició dels plecs,que anirien des duna ordenada pau fins a una violenta agitació.
Se nhan trobat en diversos indrets,com santuaris i tombes de Grècia (especialment en tombes prop de Delfos), de lÀsia Menor i de la Magna Grècia
Lescultura grega arcaica va tenir com a model lestatuària egípcia, amb la qual té similituds formals evidents malgrat que també presenta algunes novetats, com la nuesa (en el cas dels Koúroi) i la no utilització dun suport posterior.
La influència egípcia també es va notar en aspectes tècnics, quant a la talla en pedra, perquè els primers assaigs escultòrics grecs es van fer en fusta. Aquestes imatges primitives, anteriors al segle VII a.C., anomenades xóana per la rigidesa també han estat considerades com a antecedents de lescultura arcaica grega.
Lescultura arcaica, en la seva evolució naturalista, és un precedent clar de lestatuària clàssica dels segles V i IV a.C.
Funció:
Els grecs realitzaven Kouroi amb finalitats diverses;podien servir com a representació dun déu,com a ofrena dedicada a una divinitat,per lloar un atleta que havia guanyat una prova esportiva o com a recordatori dun home a la seva tomba. Algunes de les obres porten inscripcions amb el nom de lautor o dedicatòries a diverses divinitats.
El Kouros dAnàvissos és una escultura feta com a ofrena als déus; la inscripció explica que aquest Kouros és lestàtua funerària del jove Kroisos -resta trist i dret al costat de lestela del finat Kroisos,lluitador de primera línia,que el tempestuós Ares sha endut.
La Koré amb el peple,que du una túnica dòrica i llueix el pentinat de trenes llargues característic daquestes estàtues,és una obra mestra del seu temps

Entradas relacionadas: