Anatomia dels maxil·lars i de la boca

BOCA: f.d comunicació amb l’exterior:respiració, fonació, gustació i masticació. Anatòmicament, segment inicial del tub digestiu,formada per un esquelet ossi recobert per un teixit tou que conforma la cavitat bucal.L’APARELL RESPIRATORI: constituït per la dentició, els maxil·lars( on s’implanten les dents),i totes les estructures contribueixen a la dinàmica masticatòria,articulació temporomandibular(ATM),músculs d’obertura i tancament, llengua, llavis i galtes.APARELL ESTOMATOGNÀTIC: conjunt dels elements que formen part de la boca,tenen les funcions de masticació i deglució, fonació, respiració i sentit del gust.Dissenyat per resistir altes i freqüents tensions mecàniques. La seva forma està vinculada a la seva funció influït pels estímuls procedents de la masticació, respiració i fonació. CAVITAT BUCAL: situada a la cara per sota de les fosses nassals,està dividida pels arcs que formen les dents o els arcs dentaris en dues porcions:Una d’anterior, vestíbul de la boca.Una altra de posterior, que és la boca.Teixit tou que conforma la boca permet que s’hi puguin diferenciar unes parets que la determinen. Aquestes parets bucals són:Paret anterior: formada pels llavis.Paret posterior: formada pel vel del paladar i per l’istme de la gola.Paret superior: formada per la volta palatina.Paret inferior: que correspon a la llengua i pis de la boca.Parets laterals: constituïdes per les galtes.ESQUELET OSSI: X a l’estudi de l’esquelet ossi de la cavitat bucal, hi ha dos ossos: un os doble format pels maxil·lars superiors i la mandíbula, que és un os imparell situat a la part inferior de la cara. Aquests ossos no es troben aïllats , sinó que es relacionen amb la resta  d’ossos de la cara, formen una unitat funcional. Els dos ossos maxil·lars formen part del crani i es relacionen amb la resta d’ossos de la cara: malars, unguis, cornets inferiors, ossos propis del nas, ossos palatins i vòmer. La mandíbula es relaciona amb la resta del crani a través de l’os temporal, amb el qual forma l’articulació que permet el moviment de la boca.OSSOS DEL CRANI DE LA CARA: D’el Crani (8 parells):1Frontal.2Parietals.2Temporals. 1Etmoide. 1Esfenoide.1Occipital. De la cara(14 parells): 2maxil·lar superior. 1maxil·lar inferior(mandíbula). 2Malar, zigomàtic o pòmul. 2 Nasal o os propi del nas. 2 Ungis o lacrimal. 1 Vòmer. 2 Cornet inferior.2Palatí.MAXIL·LAR SUPERIOR:forma part de la porció superior de la boca i conforma, juntament amb l’os palatí, l’arcada superior. Es tracta d’un os doble o parell ( és el que està format per dues meitats iguals unides entre sí) de forma quadrangular, encara que una mica aplanat de fora cap endins.En aquest os destaquem una sèrie d’accidents:Apòfisi palatina: sortint horitzontal, que forma part del pis de les fosses nasals per la zona superior i de la volta palatina per la cara inferior. S’articula amb el costat oposat i acaba en una elevació anomenada espina nasal anterior.Os alveolar: part de l’os maxil·lar en què es troben localitzades les dents. Presenta unes cavitats o alvèols en què s’ancoren les dents. Aquestes cavitats estan separades per un o diversos envans d’os, denominats envans interradiculars, amb un número que depèn del d’arrels que tingui la peça dentària. Os palatí: os doble, n’hi ha un dret i un altre esquerre que s’uneixen entre sí per formar, juntament amb el maxil·lar, l’esquelet ossi del paladar o volta palatina. S’articulen amb els ossos maxil·lars per davant i entre si en línia mitjana. MANDÍBULA:os únic, mòbil gràcies a l’articulació que estableix amb el crani i que es denomina articulació temporomandibular(ATM).S’hi distingeixen una zona central o cos, dues laterals o branques horitzontals i dues d’ascendents o branques ascendents. Símfisi mentoniana: situada en la part més anterior del cos o zona central, resultat de la soldadura de les dues meitats d’aquest os.Eminència mentoniana:elevació situada en la part més inferior.Orifici mentonià: situat a les branques horitzontals pel qual surt el nervi del mateix nom(nervi mentonià).Os alveolar i alvèols dentaris:  es troben en el cos i en les branques horitzontals.Les branques ascendents presenten zones d’inserció muscular per a músculs masticatoris, com el masseter, i als seus extrems tres elements:Còndil de la mandíbula: zona allargada situada en el lloc en què la mandíbula s’uneix al crani i que en permet el moviment per mitjà de l’articulació ATM. Les superfícies articulars d’aquesta articulació  no són coincidents, articulació incongruent(les dues superfícies articulars o còndils que la formen no coincideixen exactament pel que fa a la seva forma)i que necessita altres elements(menisc articular) per a la seva correcta funció.Escotadura sigmoïdal: anatòmicament, una escotadura és una zona enfonsada situada entre dues elevacions. Separa el còndil de l’apòfisi coronoides. És un lloc per al pas de vasos sanguinis i nervis.Apòfisi coronoides:lloc on s’insereixen fibres d’un múscul masticatori important, com és el múscul temporal. ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR (ATM): articulació mòbil que està formada per dues superfícies articulars, com són el còndil del temporal i el còndil de la mandíbula.La superfície articular del temporal no s’adapta directament al còndil mandibular, sinó per entremig d’un menisc.Menis: estructura menys dura que l’os que, en col·locar-se entre els còndils, permet que aquesta articulació pugui funcionar correctament. El menis és més gruixut en la perifèria que en el centre, fet que explica la seva forma el·líptica.Els dos còndils estan units entre si per una càpsula articular i dos lligaments laterals. L’ATM funciona simultàniament i realitza, gràcies a l’acció muscular, els moviments d’obertura i de tancament de la boca.MÚSCULS DEL CAP:Músculs que participen en la masticació: Temporal, masseter i pterigoïdal intern (són elevadors, tanquen la boca), milohioideo i digàstric (són depressors, obren la boca), pterigoïdal extern (serveix per avançar la mandíbula i facilita moviments laterals i tancament de la boca), orbicular dels llavis i buccinador són músculs facials.Músculs del cap:Frontal. Temporal. Orbicular de les parpelles. Superciliar. Elevador del llavi superior. Zigomàtic major. Buccinador. Orbicular dels llavis. Quadrat del mentó. Borla del mentó. Triangular dels llavis. Masseter. Esternoclidomastoidal. Digàstric. Auricular posterior. Occipital.ESQUELET TOU DE LA CAVITAT BUCAL:Glàndules salivals:encarregades de produir la saliva, que és un líquid amb múltiples funcions, com la de digestió i la de defensa de les infeccions.Les glàndules salivals es classifiquen segons la seva mida(també es poden dividir segons el tipus de saliva, 2 tipus ;serosa que segreguen saliva molt líquida i mucoses , saliva més consistent):Glàndules salivals majors:més grans i importants, són totes parells i se’n distingeixen de tres tipus: Glàndules paròtides:situades als costats de la branca ascendent de la mandíbula. El seu conducte principal (Stenon) drena a la paret de les galtes a nivell de les molars superiors(entre la 1ª i 2ª molar). La saliva que produeixen és bàsicament líquida. Saliva serosa. 1)Submaxil·lars o submandibulars: es troben situades en la superfície interna mandibular, a cada costat. El seu conducte principal (Warton) s’obre en la mucosa del pis de la boca. Produeixen saliva mixta. Barreja de serosa i mucosa.2)Sublinguals: situades en l’espessor del pis de la boca, a diferència de les paròtides i submandibulars, no tenen un sol conducte excretor sinó molts i la seva secreció l’aboquen al mateix lloc que la glàndula submandibular o directament al sòl de la boca. La seva secreció és bàsicament mucosa. Glàndules salivals menors: distribuïdes per tota la boca, encara que hi ha zones en què es troben en major quantitat, com és el llavi, el paladar, la llengua i les galtes.Límits de cavitat bucal: Paret anterior o llavis: són dos replegaments músculo-membranosos, un de superior i un altre d’inferior, adaptats a la convexitat dels arcs dentaris. Són diferents segons la raça de la persona, verticals i prims en la raça blanca i gruixuts i invertits en la raça negra. La seva part més destacada és el seu extrem lliure, que presenta una coloració vermella o rosada i és més gruixut que la resta del llavi i més o menys arrodonit d’ endavant cap a enrere. En els llavis s’insereixen una gran quantitat de músculs facials responsables de la mímica: buccinador, risori.Paret superior: formada per la volta palatina, que al seu torn està formada per dues estructures: el paladar dur i el paladar tou, que se situa per darrere del dur. A)Paladar dur:format per la volta palatina, és còncau i està limitat pels arcs dentaris del maxil·lar superior. Es troba recobert d’una mucosa fibrosa i resistent.B)Paladar tou:a diferència de l’anterior, no té suport ossi i està format pel vel del paladar. El paladar tou, o vel del paladar, és la continuació de la volta palatina i la seva direcció és primer horitzontal i després obliqua cap avall i cap enrere.Paret posterior: formada pel vel del paladar i l’istme de la gola. El vel del paladar forma part del paladar tou. Es tracta d’una estructura fibro-musculosa recoberta d’una mucosa. Es col·loca continuant el paladar tou i determina amb la faringe, un orifici anomenat istme de la gola, per on entra l’aliment a l’organisme. A la seva part central, l’úvula o campaneta , i als costats, les amígdales palatines.Paret inferior formada per la llengua i el sòl de la boca. La llengua és un òrgan fibromusculós que intervé en múltiples funcions, com són la masticació, el sentit del gust, la fonació i la deglució. A la seva cara inferior destaca la presència d’un fre i d’unes venes molt marcades anomenades ranines. Al sòl de la boca apareix el lloc on s’aboquen la seva secreció les glàndules submaxil·lars i sublinguals. Les seves cares laterals estan en contacte directa amb els alvèols dentaris i és un lloc on freqüentment solen aparèixer algun tipus de càncer. A la cara superior, es troben les papil·les gustatives, encarregades de recollir el sabor dels aliments i que, segons la seva morfologia, es divideixen en: Caliciformes: anomenades així per la seva forma de calze. Es situen a la part posterior de la llengua formant una lletra v, anomenada v baixa lingual. El seu número oscil·la entre 6 i 12. Filiformes: tenen forma de fil. Són les més nombroses i se situen sobretot en el dors de la llengua.Fungiformes: La seva forma és similar a la d’un fong. Apareixen en els extrems i en la punta de la llengua.Parets laterals:formades per les galtes. Són parets fibromusculoses, llises, riques en glàndules salivals menors, en què no destaca cap accident anatòmic, llevat de la desembocadura del conducte de Stenon. Sins paranasals: cavitats aèries, buides que trobem a l'interior d'ossos del crani que estan pròxims a les fosses nasals. Els sins estan revestits interiorment per la mucosa respiratòria i tenen un conducte de connexió amb les fosses nasals.ELS NERVIS RELACIONATS AMB LA BOCA:El sistema nerviós perifèric està conformat pels nervis cranials, nervis espinals o raquidis. Nervis cranials,    12 parells de nervis que surten de l’encèfal. Deixen la cavitat cranial per petits orificis i es distribueixen principalment pel cap i el coll.formats per fibres sensitives, motores i de connexió (mixtes). Del 12 parells cranials, aquells que tenen relació directa amb la boca: Trigemin V: sensitiva; sensibilitat del cap i de la cara.Inclou la còrnia.Motora;masticació(temporal,masseter i pterigoïdal).Facial. Glossofaringi IX. Hipoglòs XII