657690
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,21 KB
FRONT POPULAR Desprès dels resultats, Manuel Azaña va ser nomenat president de la Repu. En contra tenia als de dreta i a part dels militars x discrepàncies legislatives e ideológiques. El govern estava format x ministres repu i els recolzaven els socialistes. Un cop al poder, van rependre el procés reformista suspés al 1934 (+ reformes). X fi, van ser escarcelats uns 30.000 presos polítics, a les empreses els van obligar a readmetre a molts obrers acomiadarts desprès de les vagues del 1934, es va presentar un projecte x a la devolució dels béns comunals als municipis, es van rependre els assentaments de pagesos, es va rellançar el procés autonòmic, es van iniciar negociacions x un nou Estatut al País Basc i a Galicia, a + a +, el govern va traslladar als generals + implicats en els complots a d’altres destinacions, xk teòricament serien menys perillosos allà: Franco a les Canaries i Mola a Navarra, però no es van atrevir a destituir-los. A Cata, el 29 de febrer, el parlament va confirmar a Lluis Company com a president, el govern de la Generalitat va tornar al poder, es va reestablir l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Contractes de Conreu va tornar a estar en vigor, és a dir, els pagesos arrendataris podien accedir a les terres sota algunes condicions, tot i així, els propietaris no estaven gens contents amb aquesta llei, però els pagesos arrendataris i revasaires (vinyers) si n’estaven d’acord. Amb aquestes mesures, el sindicat + a favor era el Partit polític d’Esquerra Repu. A Cata la lluita entre esquerra i dreta no serà tant pronuciat com a altres sectors ja k a la primavera del 1936 semblava k els sectors + moderats guanyesin poder davant la FAI. A la resta d’Esp, el clima es va posar + tens al veure k guanyaven les esquerres. Els sectors + conservadors s’ho van pendre molt malament, els propietaris agrícoles es van oposar a les mesures de reforma agrària i l’esglèsia catòlica s’oposà del tot a l’Estat xk, segons ella, era anticlerical. Llavors, els partits d’esquerra i els sindicats es llançaren a les vagues, l’ocupació de terres al camp... d’altra banda, els anarquistes defensaven la revolució igual k un sector socialista encapçalat x Largo Caballero també obtava x solucions radicals i, el sector de la dreta no es va fer enrere, de fet, la Falange Española va causar un clima d’enfrontament civil i de crispació política: violència al carrer i grups de falangistes formaren patrulles armades en contra dels liders d’esquerres. Els enfrontaments entre militants de dreta i esquerra van durar de febrer a juliol de 1936 i entre els sectors + conservadors de la societat es va anar formant l’idea k només un cop d’Estat era l’única solució.