Cosmovisiones

2.2. El cel El problema de Plató (la retrogradació dels planetes): Els estels es mouen de manera regular fent diàriament un cercle perfecte al voltant de la terra. Hi ha alguns cossos que no es comporten daquesta
manera sinó que semblen tenir un moviment erràtic (els planetes). El moviment dels planetes ha de poder explicar-se mitjançant el moviment circular. 2.2. El cel El problema de Plató Èudox de Cnidos, Teoria de les esferes ocèntriques:
27 esferes concèntriques amb el centre a la Terra. Esferes cristal·lines i concatenades. El moviment de cada laneta és el resultat de la combinació de moviments de quatre esferes. La combinació de moviments simples dona lloc moviments complexos. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos aristotèlic El cosmos està format per dos móns eterogenis: Món sublunar (terrestre) Matèria: 4 elements Cada element tendeix al seu lloc natural Canvi: Moviment rectilini Generació i corrupció Causa del moviment El moviment es trasllada per fricció de les esferes xteriors a les interiors. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos aristotèlic El cosmos està format per dos móns eterogenis: Món supralunar (celeste) Matèria: 5è element: èter (perfecte, pur, inalterable i sense pes) Canvi: Moviment circular uniforme Immutabilitat i eternitat Causa del moviment Primer motor: Motor Immòbil. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos ptolemaic La terra està lleugerament desplaçada del centre de lunivers. Els Planetes giren al voltant de la Terra. Lesfera en que giren els planetes sanomena deferent.
Al damunt del deferent es situa un cercle imaginari anomenat epicicle sobre el que gira el planeta. La combinació de ambdós moviments explica el moviment retrògrad dels planetes. 2.2. Lestructura de lunivers El cosmos ptolemaic El model aristotèlic presentava deficiències perquè no era capaç de justificar i predir els moviments dels planetes:
Canvi en la brillantor Variació de la velocitat Retrogradació Claudi Ptolomeu (138-180 dC) va dissenyar un sistema matemàtic compatible amb el model aristotèlic. Almagest (el més gran): obra en la que sexposa tot el seu sistema cosmològic. 2.3. Lestructura de lunivers Ptolomeu, retrogradació dels planetes: epicicle, deferent i moviment ombinat: 2.4. Implicacions filosòfiques La realitat està ordenada: tot lunivers és un sistema perfectament organitzat, oherent i predicible. La realitat és cognoscible: La realitat és racional i, per tant, lésser humà por comprendre el seu ordre basat en relacions causals. Antropocentrisme: La natura està feta a escala humana, a mesura de la raó umana. 3. Les cosmovisions modernes Va començar al segle XVI i va donar lloc a la Revolució Científica. Nova física asada en lexperimentació i la matematització. Suposa la desaparició de la cosmovisió antiga: es va passar dun món heterogeni governat per lleis geomètriques (món supralunar) o pel desordre i el caos (món sublunar), a un món omogeni sotmès a lleis universals i sense jerarquitzar. 3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisió El sistema copernicà mantenia encara característiques de la cosmovisió antiga: Univers finit i limitat pels estels fixos. Moviment circular dels astres. Velocitat uniforme del moviment del astres. La cosmovisió copernicana es va completar amb les aportacions de: Kepler i Galileu. Johannes Kepler (1571-1630) Va donar el suport matemàtic a lheliocentrisme.
Les lleis de Kepler: 1. Les òrbites són el·líptiques (ocupant el sol un dels
focus). 2. El radi vector que uneix el sol amb un planeta escombra àrees iguals en temps iguals. 3.2. Altres aportacions a
la nova cosmovisió Johannes Kepler (1571-1630) Les lleis de Kepler: 3. La velocitat dels planetes varia en funció de la seva distància al sol. Lleis de KEPLER 3.2. Altres aportacions a la nova cosmovisió
Galileu Galilei (1564-1642) Primer en fer servir el telescopi amb finalitats científiques. Confirma experimentalment lheliocentrisme. Descobriments: Taques solars. Cràters lunars. Els satèl·lits de Júpiter. Constata la immensitat de lunivers. 3.3. La nova esica Lheliocentrisme era capaç dexplicar les lleis del moviment dels planetes però no donava cap explicació de quina era la causa. Galileu i Newton van ser els primers que van descobrir les lleis físiques que expliquen el moviment planetari: Llei de la inèrcia (Galileu): Tot cos continua en el seu
estat de repòs o moviment mentre una força no actuï sobre ell. Llei de la gravitació universal (Newton): Tots els cossos satrauen amb una força inversament proporcional al quadrat de la seva distància i directament proporcional al
producte de les seves masses. Fi de laristotelisme i nou model de ciència basat en la universalitat i en la capacitat de predicció. 3.4. Implicacions filosòfiques El gir copernicà i la revolució científica van donar lloc a una nova cosmovisió amb les següents característiques: Mecanicisme: El model del món és el duna màquina perfecta (rellotge). Determinisme: Les lleis de la física determinen el futur de tots els esdeveniments. Minvament del paper déu: El paper de déu queda reduït al de mer creador i dissenyador. Importància de la natura: La natura sexplica per sí
mateixa, és autosuficient. Inseguretat: Reducció de la importància de lhome que pren consciència de la seva feblesa. Poder de la raó: La raó no té límits i poc descobrir tots els secrets de la natura.