Historia arte

Altar de Zeus a Pérgam
A)Documentació general
Nom de ledifici: Altar de Zeus o Pèrgam
Lloc: Actualment al Pergamonmuseum a Berlín, és originari de Pèrgam, Turquia.
Arquitecte: Desconegut encara que se sap que era de lescola de Pèrgam
Cronologia: Al 188 aC, durant el regnat dÈmenes II
Materials que shan utilitzat: Marbre
Sistema constructiu: Arquivoltat
Tres dimensions: 36,44m al costat Est i Oest; 34,29 m al costat Nord i Sud.
Comitent i receptor: Lencarrega Àtal I, rei de Pèrgam i va dirigit a la grandiositat de la ciutat.
B) Anàlisi formal
Elements de suport: Laltar de Zeus es plantejava duna nova manera degut a les seves proporcions, lestructura es basa en un gran pòdium de 7 metres dalçada i té uns murs de càrrega al pòdium que sostenen una plataforma sobre la qual saixeca una columna jònica que forma una U. Es pot accedir mitjançant una escalinata majestuosa de 20 graons.
Elements suportats: Les columnes jòniques suporten un entaulament pla coronat per dues figures a banda i banda dels extrems.
Espai exterior: Tot i que no es conserva tot laltar actualment, només es pot contemplar el que li dóna fama, la seva façana que conté nombroses escultures. La planta era quasi quadrada. Laltar de sacrificis es trobava en el pati interior.
La part exterior del podi aguantava la columna ornamentada amb un fris dalt relleu que representava la lluita entre déus i gegants. A les cares interiors hi havia un altre fris en aquest cas sobre la vida de Tèlef. Al sostre de la columnata hi havia tot de figures de lleons, tritons, grius...
Urbanisme: Laltar de Zeus estava situat a la terrassa de lAcròpolis de Pèrgam.
Al Sud estava situat el temple dAtenea, a lEst una gran escalinata.
Espai interior: El temple era una construcció de planta quadrada, tenia un pati interior el qual sha perdut en el que hi devia haver laltar dels sacrificis. Tenia una gran escalinata amb dimensions monumentals en aquella època.
La part número 1, és el tros que sha perdut el qual contenia el pati interior amb laltar al cel obert.
La part número 2, és la que es conserva amb el fris i la gran escalinata.
Estil: Lestil de lobra era hel·lenístic, és el més famós de tots els monuments hel·lenístics. La monumentalitat de lescola de Pèrgam ja marca també com era lestil. En quant a les obres escultòriques que li donen la fama i que es situen en el fris, pertanyen a lanomenada segona escola pèrgamica, sha de remarcar la seva expressivitat, clarament oposades a les obres clàssiques.
ESCULTURA
Tot seguit analitzaré els relleus dels frisos.
Dades externes
Les dimensions són 2,30 m daltura i 120 m de llarg. Està fet de marbre i és un alt relleu perquè les figures sobresurten molt del fons. La tipologia de lobra es un grup de déus i gegants. Està exposat al museu Pergamonmuseum <http://ca.wikipedia.org/wiki/Pergamonmuseum>, (Berlín <http://ca.wikipedia.org/wiki/Berl%C3%ADn>).
Anàlisi formal
Volum i espai: Discontinu, massís,
Figures: Les figures tenen un gran realisme, amb una expressió molt ben aconseguida, els personatges transmeten tensió i expressió de tortura sobretot els gegants i els déus en canvi, serenitat. Els personatges porten uns vestits de tela representats com si fossin sacsejats pel vent. Els plecs estan disposats de forma ondulant. Les teles però sembla, que siguin independents del cos, com si no en formessin part. Les proporcions segueixen el cànon de bellesa ideal.
Composició: És tancada, asimètrica i equilibrada. Les línies estructurals són corbes i amb els angles arrodonits, ja que les figures estan en moviment i dinàmiques.
Ritme: Composició dinàmica, plena de línies diagonals i curvilínies. El tipus de moviment és real. La tensió i les línies diagonals fan que lobra suggereixi moviment a lespectador.
Lloc de lespectador: Visió frontal
Temps: Voluntat deternitat
Llum: Arrodonida
Color: Neutres, carnacions
Relació amb lespai que envolta: Antigament es trobava a lAcròpolis de Pèrgam (actual Turquia) però després va ser reconstruït i exposat al museu Pergamonmuseum <http://ca.wikipedia.org/wiki/Pergamonmuseum> (Berlín <http://ca.wikipedia.org/wiki/Berl%C3%ADn>).
Relleu: Fons bidimensional. Ordenació de lescena en fris paral·lel. El punt de vista és frontal. I dels elements que transmeten profunditat destaca lescorç.
Estil: Hel·lenístic, caracteritzat per proporcions que tendeixen al gigantisme, com es pot veure en aquesta obra, la violència en els moviments i les expressions, a Pèrgam va néixer un nou estil, el barroc hel·lenístic. Els 40 artistes que van treballar en aquest fris procedents de diverses ciutats com Rodas, Pèrgam, Atenes...van aconseguir crear un estil molt unitari, es coneix aquesta escola com Segona Escola Pergamènica.
B)Interpretació
Caràcter de ledifici: El caràcter de laltar de Zeus a Pèrgam és una barreja de la seva religió i a la seva realitat històrica. No se sap a qui està dedicat, si bé a Zeus o a Atenea o bé a ambdós.
Els símbols: Estan presents en la decoració exterior, es concentren bàsicament en el fris de ledifici.

Són figures retorçades, amb un ritme violent, convulsiu. Tenen la musculatura amb tensió i les seves vestidures desplegades en totes direccions. Les seves expressions són de dolor, de tortura, de patiment. En la foto de sota, podem veure Alcioneu, el gegant, que és arrossegat pels cabells per Atenea, separant-lo de Gea, la seva mare, moment en què perd la seva força. La serp sagrada dAtenea matarà Alcioneu mossegant-li el pit. A la part dreta, Nike aconseguirà la victòria. Destaquen les cares serenes dels déus tot el contrari dels gegants que mostren patiment.
Es pot interpretar seguint la Teologia dHesiode i la Biblioteca dApol·lodor, un recull de relats mitològics.El centre de lart hel·lenístic, de la ciència i la cultura que va ser Pèrgam, la lluita entre déus i gegants era un símbol de les nombroses lluites.
Al fris hi treballaren més de 20 escultors els quals van deixar firma en les plaques. En la primera foto començant per la dreta, podem veure a Zeus lluitant contra els gegants. En la foto de lesquerra podem veure a les moires lluitant, i en la foto del mig es pot veure Artemisa i un gegant mossegat per una serp.
Història de ledifici: En l'època hel·lenística els grans altars van ser una moda. La difusió de la filosofia va crear la necessitat de construir temples i escultures per demostrar el respecte i agraïment al déu únic, sense nom i forma. Res més apropiat que fer un altar a laire lliure agraint els favors obtinguts del déu.
Per altra banda, les noves ciutats hel·lenístiques no podien competir amb els santuaris dÀsia.
Els cultes que es feien eren més un servei de disciplina municipal que de pietat religiosa. Atenea hi tenia una gran estàtua però a més hi havia el gran altar dedicat a Zeus, perquè en aquells moments Zeus era el déu que més podia assemblar-se a la personificació del ser suprem. Zeus podia interpretar-ne com el foc que donava vida, segons els filòsofs de lèpoca, ja que representava el déu del raig i del foc. Hi havia un altra altar dedicat a Zeus a Siracusa juntament amb laltar de Posidó. Lofertori no consistia en lholocaust sinó en el propi altar, el que li donava caràcter religiós era el fris del basament, on es representaven les lluites dels déus contra els gegants. Els gegants, segons la antiga versió, van ser castigats per Zeus perquè volien escalar lOlimp, però més tard aquesta versió va ser substituïda per una altra en la qual es diu que aquets gegants o titans van ser destruïts.
Daquet altar només hi ha una al·lusió en els escriptors clàssics << Hi ha en Pèrgam un gran altar de marbre de quaranta peus daltura, amb relleus colossals, representen la batalla dels gegants>>. També és possible que faci referència a lApocalipsi de sant Joan a laltar de Zeus quan diu que lesglésia de Pèrgam, una de les set dÀsia, és el tron de Satán.
Aquest gran altar va ser descobert pels alemanys en les seves excavacions durant els anys 1878 al 1883. El sultà va permetre el trasllat al museu de Berlín.
Funció: Es va fer aixecar aquest monument a Pèrgam per commemorar les victòries sobre Pont i Bitínia. També es feia servir de culte i recordatori dagraïment a Zeus
Altres obres:
Didimèon, temple dApol·lo. Artemísion, temple dÀrtemis. Gàlata moribund.
Laocoont i els seus fills. Brau Farnese. Venus de Milo. Victòria alada de Samotràcia. El nen de lespina (200 aC).

COMENTARI DUN EDIFICI. ERECTÈON.A)Documentació general.
1.Nom de ledifici: Erectèon.
2.Arquitecte: Segons algunes fonts larquitecte de lErectèon es Mnèsicles tot hi que també esta molt estesa la teoria que diu que larquitecte va ser Fílocles o, fins i tot, Calícrates.
3.Comitent: El govern dAtenes.
4.Lloc: LAcròpolis dAtenes, en un desnivell al costat del Partenó.
5.Cronologia: 421-407 a C.
6.Dimensions: Les dimensions fan 11,63 m damplada per 22,76 m de fondària. Les columnes fan 6,58 m daltura.
7.Materials utilitzats: Marbre del Pentèlic.
8.Tractament del mur: El tractament del mur és isodom.
9.Sistema constructiu: la tècnica constructiva és arquitravada o allindada, és a dir, el joc de lequilibri de forces verticals i horitzontals: uns elements verticals, els pilars o les columnes, suporten uns elements horitzontals, les jasseres o les bigues. Les columnes aguanten un entaulament perimetral damunt del qual saixeca la coberta.

B)Anàlisi formal.
1.Elements de suport: Les columnes destil jònic juntament amb els mur i les cariàtides (columnes amb forma de noia jove) són els elements de suport. La columna jònica no es tan senzilla com la dòrica. És més esvelta i el seu capitell està més elaborat. Les cariàtides, com ja sha mencionat, fan funció de columnes i aguanten larquitravat però amb figures de noia jove. Per superar el desnivell del terreny on està construït el temple es fa amb planta irregular.
2.Elements suportats: Els elements suportats de lErectèon consta dun fris amb relleus continuats a diferència de la resta de temples del Panteó. També consta darquitrau i duna cornisa semblant a la de lestil dòric. A sobre lentaulament es troba el frontó de ledifici amb el seu timpà i acroteris respectius.
3.Espai exterior: El temple de lErectèon es va construir a la vora dun penya-segat que limita dAcròpolis dAtenes pel nord. La seva localització és irregular i poc ortodoxa. Això és degut al terreny desnivellat on shavia de construir el temple i al fet de que shavien de respectar uns llocs de culte més antics. Aquests llocs de culte era lAntic Temple. Va ser destruït juntament amb lantiga Acròpolis i Atenes durant la segona guerra Mèdica contra Jerjes I. Per fer coincidir lactual temple amb els antics llocs sagrats i, per dirregularitat del terreny, és pel que no segueix el model constructiu habitual, com la resta de temples que es construïen de manera contemporània. Pel que fa al volum és un dels edificis grecs més interessants. Els diferents espais que creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples grecs que es troben en lAcròpolis dAtenes. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb el volum i lespai. La complexitat de ledifici va requerir solucions diferents a les diverses façanes.
El cos principal consta dun pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que loccidental és tetràstil jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix laccés nord a un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part interior, però, no shi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectònica grega. Aquest pòrtic conduïa a lespai obert on es trobava la mítica olivera dAtena. A la vessant sud, mirant cap al Partenó, hi ha la tribuna de les cariàtides, en la qual les columnes han estat substituïdes per kórai, columnes amb forma de dones. Tota aquesta diversitat de solucions a les façanes anava duna gran varietat de nivells i, és clar, de mides de pòrtics i de columnes. Era el primer cop que en un temple grec sutilitzaven proporcions i canons diversos en el fust de les columnes i es combinaven contravenint als preceptes clàssics. Ledifici sintegra en durbanisme i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic. Precisament està orientat cap a on se celebren les grans processons litúrgiques en honor a Pal·las Atena en direcció al Partenó.
4.Espai interior: La sala central està precedida per un pòrtic hexàstil de sis columnes de 6,58 m dalçada. La sala estava orientada al llevant i incloïa laltar de culte de la deessa de Atenea, la deessa protectora de la ciutat. Aquest espai no estava comunicat amb els altres dos, situats al seu darrere. Un estava dedicat a Posidó, deu del mar i rival dAtena per la protecció de la ciutat, i Erecteu, el primer rei dAtenes que va, entre altres coses, instaurar el matrimoni, prohibir sacrificis humans, millorar les condicions del ciutadà, etc. Laltre estança estava dedicada a Cècrops, heroi atenès i fill dErecteu. Al costat nord, a un nivell inferior, shi afegeix un pòrtic amb un sostre cassetonat recolzat en sis columnes jòniques, quatre delles frontals i les altres dues una en cada costat. Una porta conduïa des daquest espai a un recinte obert on hi devia haver, com ja sha dit, la llegendària olivera dAtena. Al costat sud està el pòrtic més emblemàtic de lErectèon, la tribuna de les cariàtides. És en aquesta tribuna on es trobaven les escales per accedir a la tombà del famós heroi atenès Cècrop. Actualment les cariàtides no tenen braços, però a la seva època encara els conservaven amb braçalets i joies precioses. També saguantaven els seus vestits amb les mans. Les cariàtides es van fer amb molt naturalisme. Això ho sabem pels plecs dels vestits, els pentinats dels cabells amb trenes detallades que queien sobre les espatlles i molts altres detalls que intentaven donar una imatge integrament femenina a aquestes columnes amb forma de dona. Aquest detalls de decoració també van ser aprofitats per fer un reforç a les columnes. La part més prima del coll va poder ser més protegida gràcies als cabells trenats de les kórai. Presenten també un lleuger moviment de cames per no donar sensació de rigidesa. A diferència de les decoracions habituals dels frisos de temples grecs lErecteon té un fris amb elements decoratius. La resta de temples tenien motius mitològics per sobre de lestètica.
5.Estil de lobra: El temple de lErectèon és dordre jònic i sel considera el màxim exponent de larquitectura jònica, a ligual que el Partenò ho és de lordre dòric. Comparant tots dos temples el primer que crida latenció és la diferència de tamany que hi ha entre tots dos. LErectèon és més reduït i té un caràcter poc unitari, contraposadament a la unitat, un aspecte significatiu de lestil arquitectònic grec. Lestil jònic de lErectèon mostra una evolució remarcable respecte a la època del Nike Àptera. En aquest cas les columnes són més primes. Els entaulaments i els frontons salleugereixen i lornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració de les motllures. Tot hi que avançat per la seva època, el fris no presenta gaire interès artístic sent un fris de mig metre amb relleus. Ledifici no segueix ben bé els canons que hi havia a lèpoca respecte a la construcció dedificis arquitectònics. Era contrari al classicisme jònic perquè hi ha una manca dunitat. Aquest aspecte de voler fer canvis és el que va precedir a els nous canvis que es presentaran en lart grec hel·lènic.

6.Context social, polític, econòmic i cultural. Larquitectura grega, de la que prové lEretèon, ha estat la que ha acabat per influenciar directa o indirectament a tot el món. La societat on va néixer aquest model darquitectura va ser una societat que desitjava coneixement i posava com a cànon per a totes les coses la bellesa i la saviesa. No és destranyar que aquests models inspiressin a una arquitectura fomentada per labsoluta perfecció com va ser durant molts anys. Tot hi així creien en una religió basada en múltiples déus, però no per això va influir la humilitat. Va començar una religió dantropocentrisme que deixava a lhome com la mesura de totes les coses. És per això que les seves escultures mostraven deus humanitzats i arquitectures descala humana. No existia en aquella època lEstat de Grècia sinó que eren polis que sautogovernaven. El govern dAtenes estava basat en la democràcia. Els ciutadans tenien el deure de col·laborar en els afers públics. Sexigien uns espais per les reunions i per fer-hi les funcions, així va sorgir la necessitat de construir edificis públics. La societat grega no tenia la necessitat de treballar ja que tenia esclaus que treballessin per a ell sense cap retribució. Aquest temps lliure que guanyava el ciutadà va provocar que sembarqués la recerca de la bellesa, lart estarà en funció del plaer. El grec estimarà la bellesa que estarà definida per la proporció, la mesura i lequilibri. Una bellesa que tindrà com a mòdul lésser humà. Si aquesta recerca la juntament amb la creixent racionalitat que adquiria cada vegada més el poble atenès adquirim la construcció de temples. Més concretament lErectèon es va construir amb un altre motiu a part aliè a tots els altres. Precisament durant la reconstrucció de lAcròpolis dAtenes va aparèixer una gran malaltia de la salmonel·la que va començar a acabar amb tota la població dAtenes. En un poble que tot el seu sistema estava basat en supersticions no només va començar a desaparèixer la població, sinó també els ànims. La població més que mai necessitava un símbol, alguna cosa tangible a la que aferrar-se. En aquell moment lErectèon es va convertir en una magnífica joia que va aportar esperança a la població.
C)Interpretació.
LErectèon va ser un temple dedicat a molts déus com Atenea i Posidó, però també a herois com Erecteu, el primer rei dAtenes, de qui es pren el nom per a ledifici, i per a Cècrops, el primer rei llegendari de lÀtica. També està dedicat a la seva filla Pàndrosos, a la que se li atribuïa linvent del teixit. Segons la llegenda Zeus va fer una promesa. Va prometre que donaria lÀtica a aquell déu que li aconseguís el major bé de tots. A la competició van participar Atena i Posidó, que lluitaven aferrissadament. Posidó, déu del mar i de les aigües, va clavar el seu trident a una roca de la que va sorgir una meravellosa font, però daigua salada.

Al seu costat Atena plantava un oliver fantàstic. El tribunal diví (o segons altres versions Cècrops) va decidir que qui havia guanyat era Atena. En honor seu la polis va adoptar el seu nom, Atenes. Originàriament lolivera es devia trobar al costat de lErectèon, al recinte exterior dedicat a Pàndrosos. El pòrtic de les Cariàtides prové de la llegenda de les dones de Cària. Aquesta ciutat va aliar-se amb els perses durant la segona guerra Mèdica. Aquestes dones van ser esclavitzades com a càstig pels grecs. Per advertència a les pròximes generacions se les condemna simbòlicament a haver daguantar eternament el pes de lentaulament de lErectèon.
LErectèon va se en un principi construït per poder donar lloc a pràctiques de vells cultes que ja no tenien santuari desprès de la construcció del Partenó. Durant ledat mitjana el temple es va convertiren una església cristiana. Anys endavant els turcs que van anar a conquerir Grècia al segle XV van fer servir lestructura per fer residències particulars. Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides van quedar a lemplaçament original. Lany 1852 va haver-hi un terratrèmol va enderrocar parcialment ledifici. Per fi va ser reconstruït per una iniciativa presa per part de lEscola Francesa dAtenes.