Les funcions cognitives i el seu funcionament

Avaluació de les funcions cognitives:

La vellesa porta sempre un deteriorament de les capacitats cognitives com la memòria, l’atenció, la percepció o el llenguatge. L’envelliment biològic afecta no sols al funcionament físic del cos si no també al mental (ex. Alzheimer). Aquest tipus de deficiències i discapacitats es poden controlar retardant la seva aparició o evitant-la amb tècniques, estratègies i exercicis que ajudin a estimular i treballar les capacitats cognitives. El paper del tècnic és fonamental per a posar i dur a terme aquestes estratègies i tècniques.

Funcions cognitives:

Persones grans: cap als 60 anys comença un deteriorament lleuger i gradual que no es fa constant fins als 80 anys. Per a determinar si aquest deteriorament cognitiu és normal o té algun signe de demència és necessari una avaluació neuropsicològica que permeti determinar el nivell de deteriorament i adaptar les mesures pertinents en cada cas. Aquests instruments són:

• Qüestionari de Pfeiffer o qüestionari Q.Breu E.E(del estat mental): prova ràpida i senzilla que està composta de 10 preguntes.
• Examen del estat mental de Folstein(MMSE): prova diagnòstica més utilitzada en tot el món(especialment en la demència). Analitza la orientació, la memòria, atenció, capacitat per seguir ordres orals i escrites i habilitats visiocosntructives.
• Mini examen cognitiu de lobo: versió adaptada del de Folstein.
• El text del dibuix del rellotge: el dibuix requereix la coordinació d’habilitats complexes, de percepció sensorial i motora.
• L’escala de deteriorament global de Reisberg

Intervenció en les funcions cognitives:

Utilitzarem diferents programes i tècniques d’intervenció per a mantindre i estimular les capacitats que la persona conserva. Alguns exercicis:

• Per a l’entrenament de la vista, decorar la casa
• Per estimular l’oïda, utilitzar música relaxant
• Tacte, analitzar totes les propietats dels objectes
• L’olfacte, diferenciar els diferents aromes dels aliments
• El gust, distingir els diferents sabors dels aliments.

Tècniques d’entrenament cognitiu:

Les capacitats cognitives també ens beneficien del seu entrenament. L’objectiu de l’entrenament cognitiu és estimular i mantenir les capacitats i aconseguir una major autonomia. Alguns exercicis:

• Per treballar la memòria, jocs per trobar parelles.
• Per treballar la orientació temporo-espacial, treballar ves endavant endarrere.
• Per activar la capacitat visió- espacial, copiar un dibuix.
• Per treballar el llenguatge, completar frases.

Les tècniques de mobilitat i motricitat:

L’envelliment biològic provoca una sèrie de problemes físics que redueixen la mobilitat i la motricitat en les persones grans.

La psicomotricitat s’entén com la unió de la part física i mental en el desenvolupament d’activitats del cos. La psicomotricitat facilita:

• L’expressió i la comunicació del llenguatge corporal
• Millora el coneixement i identitat personal

La psicomotricitat treballa el to muscular, el ritme, l’equilibri, el moviment.

Teràpies d’orientació a la realitat:

Conjunt d’estratègies que consisteixen en presentar a l’usuari informació relacionada amb l’orientació espaial, temporal i personal d’allò que l’envolta.

Destinataris: persones amb pèrdua de memòria, desorientació i altres trastorns.

Objectiu: activar les funcions cognitives per determinar el seu deteriorament o preservar-lo i també millorar la seva autoestima.

Aquestes tècniques es combinen amb tallers, jocs i exercicis de memòria. Aquesta teràpia es pot realitzar de dos maneres:

• Orientació a la realitat 24h: totes les persones que estan en contacte amb  l’usuari s’encarregaran d’estimular el seu records durant tot el dia de manera continua i informal.
• Orientació de la realitat en sessions: es desenvolupa en sessions en grup durant una hora al dia, en un mateix lloc amb la finalitat d’establir rutines. Important agrupar a la gent segons les seves capacitats.

La memòria:

Facultat psíquica mitjançant la qual es registra, retè i recorda el passat. 3 tipus de memòria:

tipus de memòria: sensorial, a curt termini i a llarg termini.

• Sensorial: visual, auditiva, espaial, tàctil, olfactiva i gustativa
• A curt termini: l’anàlisi de la informació sensorial i la seva reproducció immediata durant un temps de permanència breu.
• A llarg termini: és il·limitada, conté tot el coneixement de la persona.

la memorització: consta de 3 fases:

• adquisició o entrada d’informació: informació captada per l’aparell perceptiu, per poder evocar posteriorment aquesta informació és imprescindible un determinat grau d’atenció. Dificulten la manca d’atenció o interès, dèficit sensorial.
• Emmagatzematge o fase de retenció o conservació: perquè es pugui recuperar cal un òptim processament de la informació.
• Evocació o recuperació de la informació:per recuperar la informació és important que hagi passat correctament les fases prèvies.

Factors que influeixen en la pèrdua de memòria: que no afecta de la mateixa manera a totes les persones. Influeixen diferents factors:

• Edat: a partir dels 20 anys comencem a perdre neurones i a  fabricar menys neurotransmissors, això afecta a la nostra memòria de manera progressiva. Entre el 25 i 50% dels majors de 60 anys presenten una disminució de la seva capacitat de la memòria.
• Problemes psicològics: menor interès , baixa motivació, menor utilització de les nostres facultats
• Variables personals: professió, bagatge cultural
• Aspectes socioculturals: aïllament, jubilació

Els trastorns cognitius de memòria:

Tipus d’alteracions en gent gran:

• Alteracions associades a l’edat: hi tenim 2
• Oblit senil benigne: oblits freqüents que apareixen de forma fluctuant
• Oblit senil maligne: pèrdua de memòria més enllà de la que s’hauria d’esperar. 10 i 15% evolucionen cap a la malaltia d’alzheimer.
• Alteracions associades a altres malalties: les demències són malalties que originen deteriorament cognitiu i que interfereixen en les activitats de la vida diària, sol manifestar-se amb un trastorn de memòria (sobretot immediata i recent), dificultat en la orientació i problemes en el llenguatge.

 Intervencions preventives:

Intervencions no cognitives:

• La integració social obtinguda mitjançant la participació social i la interacció amb família i amics milloren la funció cognitiva i donen suport emocional.
• Els efectes de l’activitat física milloren l’activitat i les relacions amb la família i donen suport emocional.

La reminiscència: funció que permet recordar pensaments, relats, actes o vivències del passat.

Salvarezza (autor) diu que la reminiscència és una activitat mental organitzada i complexa amb la finalitat de permetre al subjecte o a la persona reafirmar la seva autoestima quan les seves capacitats psicofísiques i relacionals comencen a perdre vitalitat. Es pot recordar de 2  maneres:

• Afavoreix la integritat: se li troba significat i propòsit a la vida
• Reforça la identitat i puja l’autoestima: la identitat és la vivència del propi jo, és el que ens fa singulars i ajuda a reforçar l’autoestima.
• Permet la resignificació: efectuar una relectura d’algun fet dolorós que permet una ubicació d’aquest fet d’una manera menys dolorosa.
• Estimula el dol: treball psíquic necessari per afrontar una pèrdua significativa que va acompanyat per una sensació de tristesa i dolor.
• Triomf de la longevitat: la supervivència indica un triomf sobre la mort.
• Ajuda a mantenir la memòria col·lectiva: transmet els fets del passat a les noves generacions.