Primers Auxilis

La contusió: és el resultat d’un traumatisme per un agent físic, del cop amb objectes de superfície roma,(sense angles ni punxa) com ara el puny, la vora d’un moble, la paret..

Les contusions són lesions que no trenquen la pell però afecten als teixits que hi ha per sota.

Segons la intensitat es classifiquen en:

• De primer grau: causa dolor i un blau.

• De segon grau: És més violenta i trenca vasos més grans i forma un bony o nanyo i causa dolor intens.

• De tercer grau: Causa un dolor molt intens amb hematoma i una necrosi extensa dels teixits de sota la pell. Això convertirà la contusió en una ferida.

Moltes contusions articulars, lesions en els lligaments i causen esquinços i trencaments lligamentosos. Els un i els altres són la conseqüència d’un moviment forçat de l’articulació.

Esquinç: Una distensió dels lligaments de l’articulació.

Trencament de lligaments: Ens separà completament els dos extrems del lligament i l’os.

Una factura es el trencament d’un os.  

Fractura oberta: Direm que la factura es oberta si els fragments de l’os en desplaçar-se han trencat la pell i hi ha causat una ferida per la qual es veuen aquets fragments.

Fractura trencada: La pell està integra i sense ferida.

Com detectem una fractura? El diagnòstic de la factura l’han de fer el metge/essa però es pot sospitar i remetre’l al servei sanitari. La sospita serà més encertada si es recullen els diferents signes:

• Antecedents: Pot venir donat per l’agent traumàtic, la violència del traumatisme, la posició en que estava abans del procés.
• Símptomes:  Els símptomes, sempre els diu la persona, li fa mal qualsevol part del cos, un cruixit, dolor intens, no pot moure aquella part del cos.
• Signes: és la informació que observem nosaltres, molts dels signes no tens que fer una exploració perquè perjudicaries a la víctima.
• Deformació local.
• La zona està calenta, envelliment i inflor.
• Crepitació entre fragment i fragment.
• Mobilitat anormal de la zona
• Color morat de la pell
• Hemorràgia que surt a l’exterior
• L’extremitat pot estar freda i sense pols i la persona pot notar un formigueig o fins i tot pot tenir l’extremitat insensible. (surten hematomes)

La luxació: ocorre quan els dues facetes osees de l’articulació es desplacen una respecte de l’altre i perden el contacte normal. Amb una luxació normal se solen esquinçar un o més lligaments.

• Causa dolor local
• Impotència funcional
• Inflor i potser hematoma

Manifestacions que diferencien les luxacions d’un esquinç són la deformitat i la palpació d’un buit en l’espai articulà.

Ferides: Són lesions que trenquen la continuïtat de l’òrgan com la pell, mucoses d’un òrgan intern. Totes les ferides causen dolor i una hemorràgia mes o menys gran.

La contusió: és el resultat d’un traumatisme per un agent físic, del cop amb objectes de superfície roma,(sense angles ni punxa) com ara el puny, la vora d’un moble, la paret..

Les contusions són lesions que no trenquen la pell però afecten als teixits que hi ha per sota.

Segons la intensitat es classifiquen en:

• De primer grau: causa dolor i un blau.

• De segon grau: És més violenta i trenca vasos més grans i forma un bony o nanyo i causa dolor intens.

• De tercer grau: Causa un dolor molt intens amb hematoma i una necrosi extensa dels teixits de sota la pell. Això convertirà la contusió en una ferida.

Moltes contusions articulars, lesions en els lligaments i causen esquinços i trencaments lligamentosos. Els un i els altres són la conseqüència d’un moviment forçat de l’articulació.

Esquinç: Una distensió dels lligaments de l’articulació.

Trencament de lligaments: Ens separà completament els dos extrems del lligament i l’os.

Una factura es el trencament d’un os.  

Fractura oberta: Direm que la factura es oberta si els fragments de l’os en desplaçar-se han trencat la pell i hi ha causat una ferida per la qual es veuen aquets fragments.

Fractura trencada: La pell està integra i sense ferida.

Com detectem una fractura? El diagnòstic de la factura l’han de fer el metge/essa però es pot sospitar i remetre’l al servei sanitari. La sospita serà més encertada si es recullen els diferents signes:

• Antecedents: Pot venir donat per l’agent traumàtic, la violència del traumatisme, la posició en que estava abans del procés.
• Símptomes:  Els símptomes, sempre els diu la persona, li fa mal qualsevol part del cos, un cruixit, dolor intens, no pot moure aquella part del cos.
• Signes: és la informació que observem nosaltres, molts dels signes no tens que fer una exploració perquè perjudicaries a la víctima.
• Deformació local.
• La zona està calenta, envelliment i inflor.
• Crepitació entre fragment i fragment.
• Mobilitat anormal de la zona
• Color morat de la pell
• Hemorràgia que surt a l’exterior
• L’extremitat pot estar freda i sense pols i la persona pot notar un formigueig o fins i tot pot tenir l’extremitat insensible. (surten hematomes)

Tipus de Ferides

• L’Abrasió o rascada: és una ferida que té una superfície molt ample i amb molt poca profunditat l’ha produït el fregament del cos contra una superfície rugosa. En les abrasions  solen quedar objectes externs (cosos extranys), petits com ara la sorra o graveta.
• El tall o incisa: és una ferida causada per la bora tallant d’un objecte, el problema principal que provoquen els talls és que sagnen molt.
• La punxada: es la ferida produïda per l’extrem punxant de un objecte. La superfície d’aquestes ferides es molt petita en relació amb la seva profunditat i per això sagnen poc, però tenen més risc de lesionar òrgans interns
• La ferida contusa: es la causada per un cop contra un objecte ROM però tan violent que arriba a separar la pell i el teixit per sota d’aquesta. Irregulars i macerades sovint allotja cossos estranys.
• La ferida en pèrdua de substància: és la que deixà un crater i per tant té les vores irregulars i molt separada.
• Estrip o esqueixada (lacreacio): És causat per un objecte que punxa. S’introdueix en un òrgan del cos estira després cap a un costat i estripa l’òrgan.  Aquesta ferida destrossa el teixit i s’infecta molt fàcilment.
• Ferida amb penjoll avulsió: Es una ferida tallant de manera que la pell i una proporció de teixit per sota d’ella queden penjant., connectats mitjançant un pedicle.
• La ferida perforada: Es l’exemple més característic de ferida per arma de foc.  El projectil causa lesions al llarg de tot el trajecte, que poden afectar als òrgans interns.
• La mossegada: combina característiques de les ferides incisa, contuses, esqueixades si sobretot de penjoll. Molt o moltes s’infecten i per això cal que les examinin en un centre sanitari.

  Complicacions en Less ferides poden causar diverses complicacions que classifiquem en:

Locals:

-        lesions de vasos mitjans o grans

-        lesions de nervis

-        lesions de tendons

-        retard de la cicatrització o cicatrització exuberant

·     Generals:

-          Hemorràgia o i infecció.

A PA bàsicament ens fixarem en el risc de que la ferida s’infecti i aquest risc variarà segons si la ferida és neta o bruta. imp

·     Ferida neta: l’agent lesiu, la zona corporal i les cares internes de la ferida estan poc contaminats. Ferida quirúrgica

·     Ferida bruta: si l’agent lesiu és un objecte brut o rovellat de vores irregulars, si afecta una cavitat del cos, si la pell que es trenca estava bruta. Si la ferida té vores tortuoses. Si el traumatisme introdueix cossos estranys en el cos i els posa en contacte amb els teixits interns.

Actuacions en PA

Objectius d’actuació:

1.   Contenir l’hemorràgia

2.   Evitar o reduir l’ infecció:  el risc d’infecció serà més gran en les ferides brutes que en les netes.

 Procediment davant d’una ferida lleu:

1.   Treure de l’àrea ferida els cossos estranys que es veuen fàcilment.

2.   Netejar la ferida sota un bon raig d’aigua per eliminar-ne els cossos estranys més petits com l’arena i la graveta. Fer-ho amb molta cura i deixar-la tan neta com sigui possible.

3.   Rentar-se les mans i desinfectar la ferida.

-        Posar sabor neutre en una gassa humida, en una esponja o en un raspall tou i fregar amb molta suavitat ( aigua i sabó o aigua oxigenada)

-        La neteja s’ha de fer amb moviments amb espirals des de dins cap en fora per no afavorir l’entrada dels microbis des de la pell del voltant, canviar la gassa tants cops com calgui.

-        Esbandir la ferida amb un altre gassa mullada amb aigua i eixugar-la amb un drap net o una gassa estèril.

4.   Tapar la ferida amb un drap net, gasses estèrils o venes per a fer els embenats adequats i esparadraps hipoal·lergògens

5.   Fixar el drap al seu lloc amb un imperdible o estripant-ne una vora i fent un nus amb els dos extrems o amb esparadrap.

6.   Adreçar la persona ferida a un servei mèdic per què li revisin la ferida s’assegurin que no hi ha lesions de vasos, nervis o tendons i cusin les vores de la ferida o vacunin contra el tètan si és el cas.

 Procediment en una ferida greu

1.    Treure els cossos estranys amb molta cura  i netejar la ferida amb aigua a raig

2.    Tapar-la amb gasses estèrils o drap net i no manipular-la més.

3.    Adreçar la persona ferida a un centre hospitalari amb les millors condicions possibles i mentrestant vigilar els signes vitals