Aparells circulatori, respiratori i excretor

Composició de la sang. La sang és un líquid de color vermell que circula pels vasos sanguinis.Està formada pel plasma i les cèl·lules senguínies. Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la òssia i són:

-Glòbuls vermells, hematies o eritròcits.

- Glòbuls blancs o leucòcits.

-Plaquetes o trombòcits.

Els vasos sabguinis. Distribueixen la sang per tot el cos. Tres tipus:

-Artèries. Envien la sang des del cor a tots els òrgans.

-Venes. Porten la sang des del òrgans fins al cor.

-Capil·lars. La paret està formada només per una capa d'endoteli.

Intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules. Les artèries arriben a els òrgans on es transformen en arterioles que envien la sang als capil·lars. La sang que circula pels capil·lars té pressió elevada, per això el plasma es filtra per els artèries i es mescla amb líquid intersticial. Una part del líquid intersticial torna als capil·lars i passa a les vènules, s'uneixen i formen venes, porten la sang al cor. El líquid intersticial que no retorna als capil·lars penetra en els capil·lars limfàtics (limfa). La limfa trasporta els líquids absorbits a l'intestí prim i conté limfòcits, que defensa l'organisme. Al final ingressa al corrent sanguini.

El Cor. És un òrgan buit, lleugerament cònic, situat a la cavitat toràcica, entre els pulmons. Està envoltat per una membrana (pericard). Les parets estan fomades per miocardi que fa possible que es contregui i relaxi rítmicament. Està dividit per una paret longitudinal. Cada meitat té dues cavitats: una aurícula i un ventricle. Les vàlvules mitral i tricúspide permeten el pas de la sang de les aurícules al seu ventricle i impedeixen el moviment en sentit contrari.A l'artèria pulmonar i de l'aorta hi ha les vàlvules semilunars, que impedeixen el retrocés de la sang a les aurícules.

Com funciona el cor. El miocordi es contreu i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole. Cicle cardíc comprèn:

-Diàstole ventricular, la sang venosa va omplint les aurícules i les ventricles. Les vàlvules mitral i tricúspide es troben obertes i les vàlvules pulmonar i aòrtica es troben tancades.

-Sístole auricular envia sang addicional als ventricles. Es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide.

-Sístole ventricular provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.

-Els ventricles es relaxen, tanquen les vàlvules aòrtica i pulmonar, s'obren la mitral i la tricúspide, la sang entra a les aurícules i als ventricules. Comença un nou circle cardíac.

Vasos externs del cor. Vena cava superior, venes pulmonars dretes, artèria coronària dreta, vena cardíaca anterior, vena cava inferior, gran vena cardíaca, artèria circumflexa, venes pulmonars esquerres, artèria pulmonar, aorta.

Anatomia interior del cor. Vàlvules semilunars, aurícula dreta, vàlvula tricúspide, ventricle dret, miocardi, ventricle esquerre, vàlvula mitral, aurícula aesquerre.

Circulacío de la sang. La sang, impulsada pel cor, circula per les artèries, els capil·lars i les venes. L'elasticitat de les artèries aorta i pulmonar permet que el flux discuntinu es transformi en un flux continu. Les artèries són vies de sortida des dels ventricle, les venes són vies d'entrada a les aurícules. Es desplaça a través de dos circuits: Circulació menor o pulmonar.  Entre el cor i els pulmons. Es fa intercanvi de gasos respiratoris. Circulació major o sistèmica. Entre el cor i la resta del cos. Transporta l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retirar els residus produïts per les cèl·lules.

Malalties de l'aparell circulatori: Hipertensío arterial. Augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries. Varices. Venes inflamades. Apoplexia(ACV). Interrupció de l'aportament de sang a una part del cervell. Embòlia pulmonar. Obturació d'una branca de l'artèria pulmonar. Aneurisme. Dilatació localitzada en una paret arterial. Infart de miocardi. Obstracció percial o total de les artèries coronàries. Trastrons de la coagulació. Coagulació hi intervé una complicada cascada de reaccions.

Respiració. Respiració pulmonar és el procés pel qual l'orsanisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de carboni. Respiració cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cèl·lules.

L'aparell respiratori. Permet obtenir axigen de l'atmosfera i expulsa el diàxid de carboni. L'aparell circulatori trasporta els gasos entre els pulmons i les cel·lules. És format per les vies respiratòries i els pulmons. Les vies respiratòries són: Fosses nasals, Faringe, Laringe, Tràquea, Bronquis, Bronquíols.

Les vies respiratòries. Els pulmons són dos òrgans de forma cònica allotjats a la cavitat toràcica. Estan formats pels bronquis i el conjunt de bronquíols. Se subdivideixen en conductes alveolars, que acaben en els alvèols i capil·lars, envoltats per teixit conjuntiu. Aquests òrgans estan recoberts per una membrana doble (pleura) que els permet d'adaptar-se als moviments de ventilació pulmonar.  

Els alvèols pulmonars. Branca de l'artèria pulmonar, alvèols, bronquíol terminal, xarxa capil·lar, branca de la vena pulmonar.