Filosofía corrientes

DOGMATISME: Resposta del dogmàtic: es possible el coneixement; el subjecte pot apendre l'objecte en la seua realitat i formular sobre aquests judicis que son vertaderes d'una forma objectiva i absoluta, existeix una implicacio entre subjecte i objecte. Que es? es un corrent filosofic que considera la rao humana capaç de coneixer la veritat. Hi ha de dos tipus: Dogmatisme ingenu o acritic: "el que vec es el que crec", no es planteja el coneixement com a problema, aquest corrent s'ha donat al llarg de la historia i actualment tambe Ex: sentit comu i religions. Les diverses religions solen ser dogmatiques ja que estan en possessio de veritats avaalades per Deu. Dogmatisme filosofic: pensadors que, tot i haver reflexionat sobre el problema epistemologic, afirmen que podem saber veritats absolutes. Ara be, tots ells coincidixen en que tal saber no pot basar-se en les dades que ens proporcionen els nostres sentits, sino que ha de basar-se en la rao: les evidencies racionals correspondrien a la realitat objectiva i pertant serien veritats absolutes, vertaderes per a qualsevol intel.ligencia. Autors: Plato i Descartes. ESCEPTICISME: es la postura contraria al dogmatisme. afirma que el coneixement no es possible: no podem arribar a saber cap veritat, i hauriem d'abstenir-nos per tant d'adoptar cap judici, mantenint una persistent actitud de dubte. Hi ha de tres tipus: L'escepticisme absolut o radical:(Pirró d'Elis) l'escepticisme afirma saber que res no es pot saber. l'unica veritat es que no hi ha cap veritat. aleshores, sera veritat l'escepticisme?. Escepticisme metodic: es un metode que consisteix en qüestionar, fins i tot rebutjar com a fals, tot judici respecte del qual hi puga caber el menor dubte, a fi de veure si hi queden judicis certs i evidents. es un saludable remei contra el dogmatisme irreflexiu. Escepticisme de fonamentacio: no hi ha, en ultim terme, una justificacio racional d'allo que coneixem.RELATIVSME: admet que hi ha veritats, pero aquestes son sempre relatives i no absolutes, ni objectives ni globalment valides, com defensa el dogmatisme. tota veritat depen del subjecte, de les seues formes perceptives i conceptuals, aixi com de les circunstancies hstoriques i culturals. no hi ha cap veritat universalment valida, sino veritats per a mi(subjectivisme) o per a una comunitat determinada en un temps determinat(relativisme cultural).CRITICISME: preten fer de mitjancer entre el dogmatisme i l'escepticisme, adoptant una postura que evite alhora el desconfiat pessimisme derrotista del segon. Afirma, com el dogmatic, la possibilitat d'un coneiximent unversal valid, pero exigeix, com l'esceptic, el maxim de cautela i d'analisi critic. El criticisme considera que nomes podem coneixer el fenomen, no la cosa en si. Rebutja la pretensio dogmatica d'objectivitat absoluta, no podem coneixer la cosa en si. podem coneixer els fenomens, i establir sobre ells veritats necessaries i universals.

RACIONALISME: és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera de conèixer la veritat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos. L'ideal d'aquesta doctrina era convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. Defensa l'innatisme i el coneixement a priori i l'evidència com a criteri únic del coneixementveritable. S'oposa a l'empirisme i a la creença cega en l'autoritat. En alguns epígons de l'escolàstica va ser un terme pejoratiu per referir-se a aquells pensadors que pretenien -inútilment- arribar a la veritat només amb la raó. Va ser Descartes qui el proposà.EMPIRISME: L'experiència és l'origen, possibilitat i límit de tot coneixement. Per tant, No podem conéixer amb seguretat els objectes de la metafísica (Déu, Jo, món extern) ni considerar aquesta com una ciència, ja que mai els hem percebut com una realitat. Rebutgen l'existència d'idees innates. L'únic criteri que ens permet distingir allò veritable del que és fals és l'evidència de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dir de quina impressió prové (principi de la còpia). La raó per si mateixa no pot produir cap coneixement: és com un full en blanc o tabula rasa que s'ha d'anar omplint amb les dades que rebem de l'experiencia. És a dir, es rebutja l'existència d'idees innates. El pensament és la combinació de les idees originades per l'experiència. Totes les impressions que rebem són canviants i variables, i han de ser contrastades. APRIORISME:  el nostre coneixement presenta, elements apriori, independents de l'experiència. Aquesta era també l'opinió del racionalisme. Però mentre aquest considerava els factors apriori com continguts, com conceptes perfectes, per a l’apriorisme aquests factors són de naturalesa formal. No són continguts, sinó formes del coneixement. Aquestes formes reben el seu contingut de l'experiència, i en això l'apriorisme se separa del racionalisme i s'acosta a l'empirisme. Els factors apriori semblen, en cert sentit, recipients buits, que l'experiència omple amb continguts concrets. El principi de l'apriorisme diu: "Els conceptes sense les intuïcions estan buits; les intuïcions sense els conceptes estan cegues." El fundador de l'apriorisme es Kant. REALISME: les coses existeixen independentment de la nostra consciencia, l'objecte existeix indeppendentment del subjecte cognoscent. Hi han dos tipus: realisme ingenu o natural: es la postura mes primitiva tant a nivell psicologic com historic, les coses son tal i com les percebem. Contrariament el Realisme cientific o critic,diu que la percepcio de qualitats com el sabor o l'olor o el color es dona cuan determinats estimuls externs afecten els nostres sentits i son meres reaccions psiquiques=> qualitats primaries: grandaria o forma. qual. secundaries=> sabor color. IDEALISME: Considera que no hi ha coses reals independents de la consciencia, pot arribar al solipsisme (cerbell en cubeta)