Poesia de Postguerra a Catalunya: Context Social i Polític

Poesia de Postguerra: Context Social i Polític

Acabada la Guerra Civil, la cultura catalana va quedar fortament delmada: tant les institucions que li servien de suport (la Generalitat, els ajuntaments) com les persones més actives (que van haver de marxar del país per por a represàlies) havien desaparegut. Les noves autoritats espanyoles declaraven explícitament la seva voluntat de fer desaparèixer, d'anorrear (reduir al no-res) tot vestigi de cultura catalana.

Des del punt de vista polític, els anys quaranta van ser molt durs, ja que la forta repressió inicial va anar acompanyada d'un tancament del règim franquista a tota realitat exterior. Moltes persones havien confiat que la derrota del feixisme a nivell internacional provocaria també l'ensorrada del règim espanyol; però en acabar-se la Segona Guerra Mundial i veure que el franquisme era valorat a nivell internacional pel que representava d'oposició al comunisme, les esperances es van anar dissipant de manera que ja es va entreveure que la dictadura duraria molts anys.

Als anys cinquanta, el pacte d'Espanya amb els Estats Units, el concordat amb l'Església catòlica, l'entrada als organismes internacionals (ONU i UNESCO) per una banda van obrir lleugerament el règim i va ser possible desenvolupar una tasca més permissiva a l'interior, i d'altra banda va allargar la vida i la continuïtat del franquisme, que continuava prohibint o impedint el mínim desenvolupament de la cultura catalana. Els primers indicis de resistència organitzada al franquisme i la Vaga dels Tramvies, a Barcelona l'any 1951, van marcar la fi del primer període de la llarga postguerra i va iniciar una etapa de resistència més activa a la dictadura.

Als anys seixanta, el desenvolupament econòmic espanyol i l'entrada d'empreses i capital estrangers van afavorir un augment del poder adquisitiu i una millora del mercat en general. A Catalunya hi va haver una gran allau immigratòria. Aquest fet va configurar una nova realitat social i econòmica. Durant aquesta dècada i fins a la mort de Franco, el 1975, es va anar estenent el sentiment que la dictadura era realment el que impedia el desenvolupament econòmic i polític ple del país. Es va crear un moviment polític, cultural i sindical de resistència a la dictadura franquista, i es van rellançar una sèrie d'iniciatives de redreçament cultural mitjançant la creació de publicacions com Serra d'Or o Cavall Fort, d'editorials renovades (Edicions 62), de premis literaris, de col·lectius musicals com els Setze Jutges. En resum, es van crear plataformes i mitjans que van permetre un contacte més ampli entre creadors i públic en tots els aspectes.

La Poesia de la Postguerra

Carles Riba

Va néixer a Barcelona (1893) i va morir el 1959. Influït fortament pel noucentisme al començament de la seva carrera, va ser el model d'home de lletres, ja que es va dedicar tota la seva vida a les tasques intel·lectuals: crítica literària, traducció, poesia. Carles Riba com a poeta va evolucionar des d'un període marcadament influït pels postulats noucentistes (Primer llibre d'estances, 1919) fins a un simbolisme influït per Mallarmé i Valéry (Segon llibre d'estances, 1930).

Carles Riba era un gran humanista i com a tal va dedicar bona part de la seva vida a la traducció i divulgació dels clàssics (Homer, Plutarc, Èsquil...) i d'autors moderns (Poe, Gógol, els germans Grimm).