El coneixement segons Plató
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,89 KB
Teoria de l’arkhé
En la seva teoria, Plató mostra una clara influència pitagòrica: explica la seva comprensió de la realitat material en termes d’estructures matemàtiques.
Plató assenyalarà com a arkhé no un únic principi, sinó diversos i, els vincularà amb l’existència dels cinc poliedres regulars.
Al foc li correspon el tetraedre: més petit i pot penetrar més fàcilment en totes les coses. A la terra li correspon el cub: presenta més estabilitat. A l’aigua li correspon l’octaedre. A l’aire li correspon l’icosaedre. Al cosmos li correspon el dodecaedre: s’associava amb una esfera, per tant, per a Plató, el cosmos es una esfera que gira de manera que les partícules no es poden escapar del seu embolcall.
Hem de considerar que l’Univers total al qual es refereix Plató s’ha d’entendre com una realitat vivent. El cosmos posseeix una ànima que es responsable del seu moviment circular. Governa el món en virtut de la seva intel·ligència i saviesa. L’ànima còsmica va convertir el moviment atzarós en mov. Harmònic.
7- El mite de la caverna
Es una al·legoria de la teoria de les idees i, també, un retrat antropològic de la conflictiva situació humana. Descobrim les peces bàsiques del camí que traça Plató per tal d’accedir al coneixement.
Plató narra en aquest mite el dolorós i escarpat camí del coneixement. L’home encadenat a l’interior de la fosca simbolitza la condició humana inicial, ignorant i enganyada. El món de l’interior de la caverna es el mon de les coses. El camí de sortida representa el procés de coneixement. Els dos mons dels mite es corresponen als dos mons de la seva metafísica, i l’escarpat i costerut camí ens mostra el difícil accés al coneixement.
Tal com podem comprovar, la teoria de les idees i del coneixement van entrelligades.
Els segments del coneixement
El coneixement per a Plató es apropament a la realitat. On resideix aquesta veritat? On podem trobar-la? La veritat es troba en el món ideal o intel·ligible. Per això, el coneixement s’entén com un procés d’apropament i contemplació de les idees.
En el llibre VI de La República, Plató exposa els diferents nivells de coneixement, es a dir, els diferents moments en el camí cap a la visió de les idees. A aquests moments hi corresponen diferents nivells de realitat.
Després de dividir el segment que representa el nivell visible de la realitat en l’àmbit de les imatges i l’àmbit dels objectes físics, el text platònic continua. El segment corresponent al món intel·ligible, també es divideix en dos àmbits: el dels objectes matemàtics i el de les idees.
A les 4 classes d’objectes, Plató els atribueix una operació mental o via de coneixement diferent. Imatges: nomes en podem tenir suposicions o conjectures. I quin nom posarem al nostre coneixement dels animals i de les coses, que son còpies o aparences de la veritable realitat? Creença o fe. Tan les suposicions com les creences no són res mes que opinions, no autèntic coneixement.
Pel que fa als objectes matemàtics: pensament raonat o raó discursiva. L’eina del coneixement més alt, el de les idees, es par a Plató, la intel·ligència pura o raó intuïtiva. Coneixement: episteme.
L’opinió: coneixement propi del món de les coses canviants: el món sensible; creença.
La ciència: autèntic saber, perquè es coneixement racional del mon ideal o intel·ligible; només el posseeixen els mes doctes i savis.
En la seva teoria, Plató mostra una clara influència pitagòrica: explica la seva comprensió de la realitat material en termes d’estructures matemàtiques.
Plató assenyalarà com a arkhé no un únic principi, sinó diversos i, els vincularà amb l’existència dels cinc poliedres regulars.
Al foc li correspon el tetraedre: més petit i pot penetrar més fàcilment en totes les coses. A la terra li correspon el cub: presenta més estabilitat. A l’aigua li correspon l’octaedre. A l’aire li correspon l’icosaedre. Al cosmos li correspon el dodecaedre: s’associava amb una esfera, per tant, per a Plató, el cosmos es una esfera que gira de manera que les partícules no es poden escapar del seu embolcall.
Hem de considerar que l’Univers total al qual es refereix Plató s’ha d’entendre com una realitat vivent. El cosmos posseeix una ànima que es responsable del seu moviment circular. Governa el món en virtut de la seva intel·ligència i saviesa. L’ànima còsmica va convertir el moviment atzarós en mov. Harmònic.
7- El mite de la caverna
Es una al·legoria de la teoria de les idees i, també, un retrat antropològic de la conflictiva situació humana. Descobrim les peces bàsiques del camí que traça Plató per tal d’accedir al coneixement.
Plató narra en aquest mite el dolorós i escarpat camí del coneixement. L’home encadenat a l’interior de la fosca simbolitza la condició humana inicial, ignorant i enganyada. El món de l’interior de la caverna es el mon de les coses. El camí de sortida representa el procés de coneixement. Els dos mons dels mite es corresponen als dos mons de la seva metafísica, i l’escarpat i costerut camí ens mostra el difícil accés al coneixement.
Tal com podem comprovar, la teoria de les idees i del coneixement van entrelligades.
Els segments del coneixement
El coneixement per a Plató es apropament a la realitat. On resideix aquesta veritat? On podem trobar-la? La veritat es troba en el món ideal o intel·ligible. Per això, el coneixement s’entén com un procés d’apropament i contemplació de les idees.
En el llibre VI de La República, Plató exposa els diferents nivells de coneixement, es a dir, els diferents moments en el camí cap a la visió de les idees. A aquests moments hi corresponen diferents nivells de realitat.
Després de dividir el segment que representa el nivell visible de la realitat en l’àmbit de les imatges i l’àmbit dels objectes físics, el text platònic continua. El segment corresponent al món intel·ligible, també es divideix en dos àmbits: el dels objectes matemàtics i el de les idees.
A les 4 classes d’objectes, Plató els atribueix una operació mental o via de coneixement diferent. Imatges: nomes en podem tenir suposicions o conjectures. I quin nom posarem al nostre coneixement dels animals i de les coses, que son còpies o aparences de la veritable realitat? Creença o fe. Tan les suposicions com les creences no són res mes que opinions, no autèntic coneixement.
Pel que fa als objectes matemàtics: pensament raonat o raó discursiva. L’eina del coneixement més alt, el de les idees, es par a Plató, la intel·ligència pura o raó intuïtiva. Coneixement: episteme.
L’opinió: coneixement propi del món de les coses canviants: el món sensible; creença.
La ciència: autèntic saber, perquè es coneixement racional del mon ideal o intel·ligible; només el posseeixen els mes doctes i savis.